Els ulls comuniquen més que les paraules

Fragment de la tomba capella de Nebaum [Britsh Museum]. Fot. Agustí Puigserver

A classe vàrem parlar de la importància que té la gestió de les emocions en la nostra relació amb els demés. Seguint Howard Gardner i Ken Robinson vàrem assenyalar que a l'escola es posa massa esment en conrear la intel·ligència lingüística i la lògicomatemàtica. Aquells alumnes que són exitosos en llengües i matemàtiques aconsegueixen un destacat currículum escolar. Malgrat tot, tenir èxit escolar no és sinònim de saber gestionar-se per la vida i, massa sovint, persones que tingueren un extraordinari currículum com estudiants han fracassat en la seva relació amb el món més enllà de l'escola.

Diguérem, seguint Daniel Goleman, que la gestió de les emocions és d'una rellevància cabdal en la nostra relació amb els demés. Duguérem a terme algunes dinàmiques per adonar-nos de la importància que té el saber escoltar a l'altre i, al mateix temps, de la importància que té el saber-te col·locar en el lloc de l'altre i fer-te càrrec del que sent. En una de les dinàmiques vàrem prendre consciència que les emocions es comuniquen millor amb el llenguatge no verbal que amb el verbal. 

Per què creus que la paraula perd capacitat de comunicació quan entren en joc les emocions?
[Aquesta activitat ha d'estar presentada com comentari d'aquesta entrada abans de dimecres 2 de novembre de 2011. Puntuació +/- 0,25]

Llibertat sí, ... però, de quina llibertat parlam?

Donau-li un cop d'ull a aquest muntatge de Borja Vilaseca i feu una dissertació de 100-120 paraules comentant el plantejament del psicobiòleg Marc Hauser i el de Borja Vilaseca. 

[Aquesta dissertació és obligatòria com a cloenda del tema que estam treballant i ha d'estar presentada, en forma de comentari a aquesta entrada del blog, abans de dia 2 de novembre de 2011 a les 9h.]

Existeix una moral innata?

Us propòs el visionat d'aquest capítol de REDES, en ell el conductor del programa Eduard Punset entrevista a Marc Hauser, psicobiòleg de la Universitat de Harvard i autor del llibre Moral Minds. El tema que tracta ens pot donar llum pel que fa a la qüestió que debatem aquests dies: determinisme vs. llibertat. El darrer dia argumentàvem la feblesa del límit que diferencia ambdós posicionaments. Els valors amb els quals creiem i pels quals estam disposats a lluitar estan en aquesta línia critica: fins on arriba el determinisme  social? D'on vénen els nostres principis morals? De la religió, de la filosofia, de les institucions judicials? Més enllà de la seva cultura, tot ésser humà sent que és dolent perjudicar als altres i que és bo ajudar als demés.

Marc Hauser  li explica a Eduard Punset que les principals fonts dels nostres judicis morals no procedeixen de l'església o altres institucions. Emocions com la venjança, la compassió o l'amor són conductes que han ajudat l'ésser humà a sobreviure en comunitat des de fa molts milers d'anys. Fins i tot la moral és una eina heretada biològicament per consolidar una societat. Des d'una perspectiva multidisciplinar que abasta la neurobiologia, la psicologia, l'antropologia i la lingüística, Hauser defensa l'existència d'uns principis morals universals que regeixen les nostres decisions i judicis a l'hora de distingir el bé i el mal.

Un joc de nins amb una sèrie de regles senzilles, desenvolupat per Quim de Marimon, psicòleg i director de Praxistudy, exposa els principis morals fonamentals que estudia Hauser. Óscar Vilaroya, neurocientífic de la UAB, explica com el joc desenvolupat de Marimon reflecteix comportaments de tots els humans.