L’AUTONOMIA
Actualment els joves, tan nins com nines, solem gaudir d’una gran autonomia i llibertat. Normalment, més els nins que les nines ja que als adults moltes vegades els hi pareix que els nins es poden defensar més que les al lotes.
Fa uns anys, a la generació dels nostres pares, no els deixaven sortir tant com actualment es fa. Jo crec que això era perquè els avis, al haver sortit menys, varen ser una mica més flexibles amb el tema de la llibertat que els seus respectius pares però una mica menys que els seus fills, els cuals, ara són els nostres pares.
Això vol dir que la societat ha anat avançant com en una roda o una cadena on les generacions més majors han estat les més estrictes i han donat menys facilitats respecte a la llibertat. Per conseqüència, els que han tingut menys autonomía, després han volgut donar aquella que els hi faltava a ells als seus fills però, sempre amb una mica de respecte i por que els ha arribat dels seus pares, actuals avis nostres.
Un altre tema és el de la nina i el nin. Els nins sempre han tingut més llibertat que les nines per qüestions tan simples com que vivim a una societat on es sobreprotegeix a les dones d’una manera exagerada. Cosa que també ha estat culpa de les dones per deixar que ens trepitjassin amb el tema del masclisme anys enrrere, quan els nostres avantpassats convivien diàriament amb el masclisme i poques es defensaven. Pareix que nosaltres tenim una espècie de etiqueta que posa: sóc dóna,sóc dèbil. Això no es cert però malgrat que les dones som més fortes del que ens reconeixen, encara hi ha una gran part de la població que ens tracta amb menyspreu i gens de respecte. La cual cosa esper que s’erradiqui algun dia.
Estela Ll. 4ESO
DIFERENCIACIÓN ENTRE HOMBRES Y MUJERES
¿Cómo ha evolucionado la visión de la sociedad ante el hombre y ante la mujer? ¿Hoy en día recibe ella el mismo trato que él? ¿Y en décadas anteriores?
Remontándonos al 1946, cuando mi abuelo tenía más o menos 16 años, sí que había una cierta distinción entre los diferentes sexos. Por ejemplo, mientras que su hermana tenía que ir acompañada por alguien de la familia o un buen amigo de ésta a las fiestas, además de informar detalladamente sobre sus planes y el evento, él no tenía por qué hacerlo. A mi abuelo se le estaba permitido salir solo, a ella no. También es cierto que mi tía Elisa, su hermana, era más consentida en el sentido de que al tener cuatro hermanos, de algún modo tenía que “protegerse” y por eso sus padres la controlaban y cuidaban más que a ellos.
En el caso de mi abuela la cosa no cambiaba demasiado: las mujeres de su edad no podían acudir a fiestas mientras que los barones sí. Ellas debían llegar más temprano a sus casas, a diferencia de sus hermanos, quienes tenían más libertad, aunque hay que tener en cuenta que en parte era por precaución ya que, al vivir en Colombia, era poco seguro que una señorita caminase sola cuando ya estaba oscuro. Si mi abuela quería ir al cine, debía informar con quién acudiría y entonces sus padres decidirían si la dejaban ir o no. Pero no todo eran desventajas: a la hora de regañar los que se llevaban la peor parte eran los hermanos, ya que ellas, como en el caso de mi abuelo, eran las niñas de la casa y se las consentía más.
Si avanzamos en el tiempo hasta la época en que mi padre tenía nuestra edad, más o menos en 1979, veremos que siguen habiendo diferencias en el trato entre mujeres y hombres: dependiendo del sitio al que iba, mi padre podía acudir sólo, pero que lo hiciera mi tía era impensable; ella tenía que pedir permiso para ver la película que quería: si sus padres no la consideraban adecuada no la dejarían ir, sin embargo mi padre únicamente tenía que pedir permiso para acudir al lugar; a él le dejaban beber alcohol mientras que a ella no; pero la norma de las regañinas se mantiene, aunque con un ligero cambio: a él le podían llamar la atención severamente pero a ella nunca la reñían porque, según dice mi padre, ella era la princesita de la casa.Por otro lado a mi madre, en 1984, tampoco la dejaban salir sola ni tenía permitido quedarse a dormir donde amigas; solo podía dormir en casa de sus primos o familiares, a diferencia de mis tíos, quienes sí podían pasar la noche en compañía de sus colegas. Ella siempre tenía que ir acompañada cuando salía a la calle, ellos no. Mis tíos podían coger el transporte público, a ella en cambio siempre la iba a buscar el chofer después del colegio o de cualquier otra actividad. El toque de queda para ella también era más temprano que el de los chicos. Finalmente hay una última característica que destacar y es que a ellas las educaban en las labores del hogar para que ayudaran en casa y supieran comportarse como buenas anfitrionas, eso incluía cuidar las apariencias por lo que su vocabulario tenía que ser adecuado en todo momento y nunca tosco o irrespetuoso, y en las reuniones elegantes, por muchos pantalones bonitos y lujosos que tuvieran, debían acudir en vestido.
En mi caso las diferencias entre mis hermanos y yo son básicamente que a míno me dejan salir a según donde que a ellos si les dejaron a mi edad, pero hay otras cosas que yo he podido hacer antes como beber algo de alcohol en ocasiones especiales en familia o ir a según qué lugares. Con mis amigas me dejan quedar a dormir igual que a ellos, siempre que hayan conocido a sus padres previamente. La verdad es que ahora, con casi 16 años, las diferencias han disminuido mucho respecto a cuando era solo una niña.
Sarah A. 4ESO
És evident que la mentalitat de la societat ha anat variant de generació en generació, i els límits de què podem fer i de què no, s'han anat ampliant a mesura que el temps ha anat passant. L'autonomia de cada al∙lot i al∙lota, a l'igual que la seva llibertat, sempre ha estat lligada als seus pares. Els nostres pares són els que decideixen quina autonomia podem arribar a tenir, ja sigui segons els seus criteris, segons com han estat criat ells, o segon la seva forma de veure les coses. Molta gent determina que l'autonomia d'una persona depèn del seu sexe. Que un al∙lot pot tenir més llibertat que una al∙lota per qüestió de seguretat i força, ja que les dones sempre hem estat conegudes com el sexe dèbil i desprotegit. Estic completament en contra d'aquesta declaració.
L'autonomia no té res a veure amb el perill, la seguretat i el risc i sort de cada persona.
Hi ha gent propensa a ser més madura que altra, per tant, una persona madura serà capaç de poder dur una autonomia com cal i amb més facilitat que una immadura, que sempre trobarà problemes que no sabrà solucionar i dificultats que el tombaran sempre, però com anava a dir, això no té res a veure amb el sexe d'una persona. Sí, sé que les dónes hem estat reprimides molt de temps, sé que no podíem anar a segons quins llocs per seguretat, ja que sempre ens hem trobat controlades en cert mode per l'home, però això és quelcom que hauria de canviar. Conec famílies les quals un al∙lot és molt controlat, i altres en les que l'al∙lota pot fer el que vulgui sense cap restricció.
Parlant del tema amb mon pare i ma mare, ells dos han assegurat que la meva autonomia és restringida per la meva maduresa i edat. Ells asseguren ser sobreprotectors amb les seves dues filles, però destaquen que si es tractés de dos nins, seria exactament el mateix. Jo puc sortir al carrer, quedar amb els meus amics i anar de revetlla sense cap problema, ja que els meus pares confien en mi i en la meva capacitat per controlar-me i comportar-me. Em deixen quedar amb els meus amics per Palma amb total tranquil∙litat, a sopar i tot, sempre que tingui el mòbil activat i disponible per si ells s'han de posar en contacte amb mi, i amb la condició que no em quedaré sola. Part de les mesures que prenen mon pare i ma mare respecte a la meva germana i a mi, crec que en cert mode estan condicionades pels seus respectius treballs. Mon pare és policia, per tant, coneix la cara fosca de la ciutat, i ha vist coses de les quals sempre intentarà protegirnos a mi i a la meva germana. Ma mare és infermera, i treballa a la planta de psiquiatria infantil, on s'ha trobat amb certs casos d'abusos i diferents perills que la fan estar alerta.
Puc anar de festa puntualment, sempre i quan els meus pares sempre estiguin informats. Si no m'hi deixen anar més, és perquè afirmen que encara sóc massa jove per anar a segons quins llocs, que ja tindré temps més endavant. Sempre em diuen que no he d'anar sola pel carrer, que no he de collir el transport públic sola, però per seguretat meva. Em deixen anar allà on vull, sempre i quan ells sàpiguen on vaig, i què faré. Si algun pic m'han posat alguna pega sobre alguna cosa, ha estat perquè troben que encara no tinc edat per fer o anar a... I per molt que a pics trobi que són una mica exagerats, sé que ho fan pel meu bé, i que al final ho acabaré agraint.
Ma mare és més flexible que mon pare, tot ho he de dir, i ma mare l'ha convençut molt de pics perquè també tingués el permís de part seva. Mon pare és el que sempre em duu i em recull per tot.
En el cas dels viatges, a l'edat que tinc no existeix la necessitat de voler viatjar sola a cap lloc. Em deixen anar de viatge d'estudis sempre, intercanvis, també sempre estic acostumada a viatjar amb ma mare, i em deixen anar a la península a veure concerts dels meus grups preferits amb la meva millor amiga sempre que alguna de les dues mares vengui amb nosaltres per supervisar i recollirnos després del concert.
Per altra banda, en qüestió de dormir a cases desconegudes, sempre em deixen anar a dormir a casa de les meves amigues o a fer treballs a cases dels meus companys, quan jo els he parlat d'ells, saben qui són, i tenen una mínima idea de com són els pares.
He de reconèixer que no he tingut aquesta autonomia sempre, anys enrere, podia fer moltes menys coses de les que faig ara i es nota que, amb el pas del temps i demostrant que es pot confiar en mi, els límits van augmentant.
També sé cert que l'any que ve em deixaran fer més coses de les que faig aquest any.
Però això, no sempre ha estat així. I això, com he dit abans no crec que tingui a veure amb el sexe, sinó amb l'edat. Però antigament, la dona estava com reclosa i generalment no tenia la llibertat que tenien els al∙lots. Segons les generacions anteriors, la dona sempre estava més exposada i necessitava per tant, una seguretat superior.
Si demanes als adults sobre autonomia referent a un home i una dona, sempre trauran el tema de la violació. Les dones sofreixen un perill més alt de ser violades i de rebre comentaris no massa agradables que els homes.
És cert que això no significa que els homes quedin lliures d'aquest perill, però en cas de registres, la dona sempre és la més afectada. En aquest sentit, sí que trobo una lleugera restricció de la dona per davant de l'home.
El meu pare troba que segons el sexe, sí, no puc fer segons quines coses.
Un exemple clar ha estat: ''El teu millor amic viu a Son Gotleu, i quan quedau a sopar fins tard per Palma, ell torna a peu a qualsevol hora. Series tu capaç de fer-ho?''. Troba que el risc de violació és més elevat per una dona que per un home, per tant, una al∙lota necessitaria una mica més de seguretat per anar pel carrer sola. Que això no hauria de ser així, sí, però vist el que veu cada dia, i en la societat que vivim, això és d'aquesta forma.
Respecte a la seva autonomia quan ell era jove, diu que era molt semblant a la seva i que en cert mode, els pares solen reflectir l'autonomia que varen tenir ells en els seus fills. Ell va començar a sortir a la meva edat, però no fins a molt tard, quedava a dormir a ca els seus amics, i podia fer les mateixes coses que jo puc fer ara.
Ma mare afirma que actualment, més o menys els al∙lots tenen el mateix risc de ser violats que les dones. I que com trobo jo, l'autonomia es basa en la maduresa. Ella assenyala que a la meva edat, ella podia fer exactament el que faig jo. Troba que no tinc edat per fer segons quines coses, però que tinc l'adequada per rebre un vot de confiança i fer segons quines altres. Ella si es preocupa i no ens deixa fer segons què és perquè ens estima i perquè no permetria que res dolent ens passés, que no li hauria de passar res dolent a cap al∙lot de la nostra edat. També troba una mica excessiu el comportament passota de segons quins pares que deixen fer el que volen als seus fills i no es preocupen gaire del que fan o del seu estat.
En resum, el concepte d'autonomia i llibertat respecte als joves varia segons cada persona. Sempre hi haurà punts de vista diferents i persones que en donaran més o menys, sense tenir present el sexe o tenintlo. Per altra banda, una persona no pot parlar de l'autonomia que uns pares donen al seu fill sense saber com pensen ells. I tampoc pots parlar-ne molt del tema si no posseeixes fills, a l'igual que tampoc pots dir amb certesa si tens una nina, que seria el mateix amb un nin o a la inversa.
Maria U. 4ESO
