Et proposam fer una escultura, un vídeo i un tríptic per promoure el respecte d'un dels articles de la "Declaració Universal dels Drets Humans de l'ONU" promulgats l'any 1948.
Anem per feina!
1r. Pensar la idea que vull explicar.
Tot partint de l’article dels Drets Humans que t’ha tocat, el primer és pensar en una idea, un punt de vista, una cosa original. És el que vols reflectir, la idea que vols transmetre. Cadascú de vosaltres ha triat un article, l'ha llegit i ha intentat explicar el seu significat posant de relleu diferents aspectes als quals es pot referir el contingut del seu article. Després ha triat un d'aquests aspectes i ha començat a pensar les possibles implicacions i maneres d'explicar-les i donar-les a conèixer.
Per exemple, jo hauria triat l'article 26.2 que diu: "L'educació tindrà per objecte el ple desenrotllament de la personalitat humana i l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; afavorirà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups ètnics o religiosos; i promourà el desenrotllament de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau." i el meu interès es centraria en el paper que tenim les persones adultes en l'educació dels infants i, més concretament, m'interessaria posar especial esment en el fet que els infants aprenen copiant els models que veuen, és a dir, imitant els adults que tenen al seu voltant. La idea bàsica que vull explicar, doncs, és que els infants fan el que veuen, conseqüentment el grau de respecte, comprensió, tolerància, llibertat, ... que veuen en les accions dels adults, serà el grau de respecte, comprensió, tolerància,... que posaran en pràctica ells mateixos. Així que tots jugam un paper fonamental en l'educació dels més petits perquè som el seu referent, el model que intenten imitar. Els més petits imiten els seus germans més grans, diuen el que senten dir als seus pares, es comporten ... Trobaríem un llarg etc. de situacions en les quals la personalitat dels infants es va forjant.
2n. Pensar una història / gest / imatge per a aquesta idea.
Cal tenir molt clar que no tot es pot fer, hem de tenir present quines són les nostres limitacions de recursos: hem de pensar en coses fàcils, accessibles.
En l'exemple del meu article he decidit que el punt fort que vull comunicar és que els infants fan allò que veuen fer. Així agafaré distintes accions que fan els adults i mostraré com els infants els imiten. En mallorquí tenim un refrany que ho explica de meravella: "Els tests s'assemblen a les olles".
Quines situacions m'interessa remarcar? Les plantejaré en positiu o en negatiu? Mostraré aquelles coses bones que fan els adults i que els petits imiten, o més bé prendré com model les coses dolentes que fan? M'inclinaré pel segon, és a dir, cercaré situacions poc recomanables protagonitzades per adults i mostraré com els infants els imiten. Aixó ferà pensar als adults que els valors que transmeten són els valors que assoliran els infants, així que paga la pena de fer que la nostra influència, com persones majors i models dels infants, sigui positiva. Només en aquest cas un món millor és possible.
3r. Donar forma plàstica a la idea.
En el meu exemple he decidit que utilitzaria les MANS com símbol de donar. He començat a dibuixar alguns gestos fets amb les mans, he pensat què podien significar aquests gestos, com els podia convertir en símbols, quins materials podia utilitzar per fer l'escultura, etc. A poc a poc vaig intentar transformar aquests dibuixos en formes més dinàmiques i abstractes.
Al mateix temps vaig anar omplint de contingut simbòlic els esquemes que anava fent. Mans per donar, com oferiment, com ofrena l'altre.
Vaig pensar en fer una frase o un poema que signifiqués el que volia dir. Després de diversos intents més o manco productius, em vaig decidir per una de les frases que havia escrit: Les teves mans ungides d'oli han fet de la vida el meu santuari".
Al mateix temps vaig anar omplint de contingut simbòlic els esquemes que anava fent. Mans per donar, com oferiment, com ofrena l'altre.
Vaig pensar en fer una frase o un poema que signifiqués el que volia dir. Després de diversos intents més o manco productius, em vaig decidir per una de les frases que havia escrit: Les teves mans ungides d'oli han fet de la vida el meu santuari".
4t. Elegim els materials.
És important que els materials que utilitzem tinguin algun tipus de sincronia amb la idea que volem explicar. Hem vaig decidir pel ferro i el fil. Volia tensió i lligam, desavenència i concòrdia, duresa i fragilitat, desgavell i armonia. El resultat final fou aquest:
És important que els materials que utilitzem tinguin algun tipus de sincronia amb la idea que volem explicar. Hem vaig decidir pel ferro i el fil. Volia tensió i lligam, desavenència i concòrdia, duresa i fragilitat, desgavell i armonia. El resultat final fou aquest:
