dimarts, 19 d’abril del 2016

Treball d'investigació "La Filosofia del Refranyer"


El refranyer és un excel·lent compendi de saviesa popular sedimentada al llarg del temps i que pertany a la memòria col·lectiva d'un poble. L'observació i la interacció amb l'entorn i, principalment, l'experiència nascuda de la convivència entre les persones s'ha dipositat al llarg del temps en unes sentències breus que pretenen valorar, descriure, preveure i aconsellar l'actuació de les persones i tot el que envolta a aquestes. 

Els refranys que a nosaltres ens interessen, atesa la investigació que volem dur a terme, són aquells que traspuen evidències de la naturalesa i la condició humana; en definitiva, aquells refranys que posen de relleu la concepció de la vida i la mort, la caracterització de l'home i la dona, les relacions socials i familiars, el benestar i la salut, el paper que atorgam a l'ensenyament i a l'educació, el maneig de les emocions i els sentiments, la jerarquització dels valors, ... També ens interessen especialment aquells que pouen en les nostres creences més profundes com puguin ser les religioses, les de pertinença a un poble o la convicció de llibertat.

Del refranyer podem i hem d'aprendre moltes coses, tot i que veurem que no és un corpus de pensament especialment amarat de coherència i didàctica saludable. En el refranyer trobarem moltes contradiccions, pensaments que s'oposen entre ells, pensaments que ara defensen blanc i d'altres negre. Tot plegat ens faran una idea de les concepcions plurals i divergents que té un poble sobre temàtiques diverses. A cops veurem que s'hi defensen unes concepcions i uns valors que de cap manera podem acceptar a dia d'avui, serà el moment de ser crítics i posar seny allà on no n'hi ha. Al refranyer s'hi diuen moltes veritats, però no tot el que s'hi diu és veritat.

Al refranyer es sostenen, en algunes ocasions, plantejaments que avui definiríem, essent benèvols, com retrògrads i de mal gust. Han nascut a un context i a un temps molt diferents del nostre. Veurem que molts dels refranys referits a l´home i a la dona abunden en aquest sentit, són marcadament sexistes i, fins i tot, cruels. Ens hauran d'ajudar a reflexionar entorn a un temps, sortosament ja passat i superat (?), en que la dona ho passava ben magre. També veurem que s'hi traspua molta d'ironia i ressentiment als refranys, per la qual cosa caldrà aprendre a llegir entre línies, doncs, si bé molts d'ells són planers, d'altres amaguen dobles i triples intencions, sembla com si les paraules diguessin més del que diuen les pròpies paraules.

OBJECTIUS:

  • Conèixer i comprendre els trets específics que fonamenten la moralitat humana en la seva pràctica individual i social, valorant el significat de la dignitat personal, de la llibertat i dels principis que orienten l'acció.
  • Valorar críticament el pluralisme moral de la nostra societat reflectit en les sentències del refranyer.
  • Identificar i analitzar els principals conflictes morals que es plantegen al refranyer i que es manifesten en tesis antropològiques i ètiques diferents.
  • Utilitzar adequadament el procediment dialògic i el debat com a instruments essencials en la interpretació dels refranys i com a mitjà idoni per estimular la capacitat argumentativa.
  • Participar de manera racional i constructiva en les activitats de classe o en xarxa, individualment o en grup, tractant de comprendre les tesis i les actituds dels altres en un clima de diàleg i de tolerància positiva. 
  • Exercitar-se en l'escolta, l'exposició i l'argumentació. 
  • Comunicació de sentiments, idees i opinions, utilitzant termes i conceptes propis de l'anàlisi filosòfica.
  • Valoració crítica dels missatges explícits i implícits de les sentències del refranyer.
  • Adquirir independència de criteri i judici crític, adoptant progressivament hàbits de raonament i justificació suficient dels arguments.
  • Manejar plataformes de treball cooperatiu en xarxa.

CCBB:

  • Recopilar i processar informació procedent de fonts diverses i transformar-la en coneixement.
  • Llegir, comentar, classificar i extreure les idees fonamentals dels refranys seleccionats.
  • Expressar oralment i per escrit pensaments, emocions, vivències, opinions ...
  • Generar i gestionar diferents tipus de documents en la plataforma de treball cooperatiu en xarxa.
  • Ser conscients dels conflictes que s'originen en el treball cooperatiu i desenvolupar habilitats necessàries per resoldre'ls d'una manera dialogada i negociada.
  • Avaluar de manera crítica els valors antropològics, socials i morals que emanen dels refranys i construir una escala de valors pròpia.
  • Gaudir de l'anàlisi dels refranys i considerar-los part del patrimoni del nostre poble.
  • Prendre consciència de les pròpies capacitats (intel·lectuals, emocionals, físiques), del procés i de les estratègies necessàries per desenvolupar-les, així com del que es pot fer per un mateix i del que es pot fer amb ajuda dels altres companys.
  • Reforçar l'autonomia, l'autoestima i la identitat personal.

dilluns, 18 d’abril del 2016

Les diferències home-dona en distintes generacions

L’AUTONOMIA

Actualment els joves, tan nins com nines, solem gaudir d’una gran autonomia i llibertat. Normalment, més els nins que les nines ja que als adults moltes vegades els hi pareix que els nins es poden defensar més que les al lotes.

Fa uns anys,  a la generació dels nostres pares, no els deixaven sortir tant com actualment es fa. Jo crec que això era perquè els avis, al haver sortit menys, varen ser  una mica més flexibles amb el tema de la llibertat que els seus respectius pares però una mica menys que els seus fills, els cuals, ara són els nostres pares. 

Això vol dir que la societat ha anat avançant com en una roda o una cadena on les generacions més majors han estat les més estrictes i han donat menys facilitats respecte a la llibertat. Per conseqüència, els que han tingut menys autonomía, després han volgut donar aquella  que els hi faltava a ells als seus fills però, sempre amb una mica de respecte i por que els ha arribat dels seus pares, actuals avis nostres. 

Un altre tema és el de la nina i el nin. Els nins sempre han tingut més llibertat que les nines per qüestions tan simples com que vivim a una societat on es sobreprotegeix a les dones d’una manera exagerada. Cosa que també ha estat culpa de les dones per deixar que ens trepitjassin amb el tema del masclisme anys enrrere, quan els nostres avantpassats convivien diàriament amb el masclisme i poques es defensaven. Pareix que nosaltres tenim una espècie de etiqueta que posa: sóc dóna,sóc dèbil. Això no es cert però malgrat que les dones som més fortes del que ens reconeixen, encara hi ha una gran part de la població que ens tracta amb menyspreu i gens de respecte. La cual cosa esper que s’erradiqui algun dia.
Estela Ll. 4ESO


DIFERENCIACIÓN ENTRE HOMBRES Y MUJERES

¿Cómo ha evolucionado la visión de la sociedad ante el hombre y ante la mujer? ¿Hoy en día recibe ella el mismo trato que él? ¿Y en décadas anteriores?

Remontándonos al 1946, cuando mi abuelo tenía más o menos 16 años, sí que había una cierta distinción entre los diferentes sexos. Por ejemplo, mientras que su hermana tenía que ir acompañada por alguien de la familia o un buen amigo de ésta a las fiestas, además de informar detalladamente sobre sus planes y el evento, él no tenía por qué hacerlo. A mi abuelo se le estaba permitido salir solo, a ella no. También es cierto que mi tía Elisa, su hermana, era más consentida en el sentido de que al tener cuatro hermanos, de algún modo tenía que “protegerse” y por eso sus padres la controlaban y cuidaban más que a ellos.

En el caso de mi abuela la cosa no cambiaba demasiado: las mujeres de su edad no podían acudir a fiestas mientras que los barones sí. Ellas debían llegar más temprano a sus casas, a diferencia de sus hermanos, quienes tenían más libertad, aunque hay que tener en cuenta que en parte era por precaución ya que, al vivir en Colombia, era poco seguro que una señorita caminase sola cuando ya estaba oscuro. Si mi abuela quería ir al cine, debía informar con quién acudiría y entonces sus padres decidirían si la dejaban ir o no. Pero no todo eran desventajas: a la hora de regañar los que se llevaban la peor parte eran los hermanos, ya que ellas, como en el caso de mi abuelo, eran las niñas de la casa y se las consentía más.

Si avanzamos en el tiempo hasta la época en que mi padre tenía nuestra edad, más o menos en 1979, veremos que siguen habiendo diferencias en el trato entre mujeres y hombres: dependiendo del sitio al que iba, mi padre podía acudir sólo, pero que lo hiciera mi tía era impensable; ella tenía que pedir permiso para ver la película que quería: si sus padres no la consideraban adecuada no la dejarían ir, sin embargo mi padre únicamente tenía que pedir permiso para acudir al lugar; a él le dejaban beber alcohol mientras que a ella no; pero la norma de las regañinas se mantiene, aunque con un ligero cambio: a él le podían llamar la atención severamente pero a ella nunca la reñían porque, según dice mi padre, ella era la princesita de la casa.Por otro lado a mi madre, en 1984, tampoco la dejaban salir sola ni tenía permitido quedarse a dormir donde amigas; solo podía dormir en casa de sus primos o familiares, a diferencia de mis tíos, quienes sí podían pasar la noche en compañía de sus colegas. Ella siempre tenía que ir acompañada cuando salía a la calle, ellos no. Mis tíos podían coger el transporte público, a ella en cambio siempre la iba a buscar el chofer después del colegio o de cualquier otra actividad. El toque de queda para ella también era más temprano que el de los chicos. Finalmente hay una última característica que destacar y es que a ellas las educaban en las labores del hogar para que ayudaran en casa y supieran comportarse como buenas anfitrionas, eso incluía cuidar las apariencias por lo que su vocabulario tenía que ser adecuado en todo momento y nunca tosco o irrespetuoso, y en las reuniones elegantes, por muchos pantalones bonitos y lujosos que tuvieran, debían acudir en vestido.

En mi caso las diferencias entre mis hermanos y yo son básicamente que a míno me dejan salir a según donde que a ellos si les dejaron a mi edad, pero hay otras cosas que yo he podido hacer antes como beber algo de alcohol en ocasiones especiales en familia o ir a según qué lugares. Con mis amigas me dejan quedar a dormir igual que a ellos, siempre que hayan conocido a sus padres previamente. La verdad es que ahora, con casi 16 años, las diferencias han disminuido mucho respecto a cuando era solo una niña.
Sarah A. 4ESO


És evident que la mentalitat de la societat ha anat variant de generació en generació, i els límits de què podem fer i de què no, s'han anat ampliant a mesura que el temps ha anat passant. L'autonomia de cada al∙lot i al∙lota, a l'igual que la seva llibertat, sempre ha estat lligada als seus pares. Els nostres pares són els que decideixen quina autonomia podem arribar a tenir, ja sigui segons els seus criteris, segons com han estat criat ells, o segon la seva forma de veure les coses. Molta gent determina que l'autonomia d'una persona depèn del seu sexe. Que un al∙lot pot tenir més llibertat que una al∙lota per qüestió de seguretat i força, ja que les dones sempre hem estat conegudes com el sexe dèbil i desprotegit. Estic completament en contra d'aquesta declaració.

L'autonomia no té res a veure amb el perill, la seguretat i el risc i sort de cada persona.

Hi ha gent propensa a ser més madura que altra, per tant, una persona madura serà capaç de poder dur una autonomia com cal i amb més facilitat que una immadura, que sempre trobarà problemes que no sabrà solucionar i dificultats que el tombaran sempre, però com anava a dir, això no té res a veure amb el sexe d'una persona. Sí, sé que les dónes hem estat reprimides molt de temps, sé que no podíem anar a segons quins llocs per seguretat, ja que sempre ens hem trobat controlades en cert mode per l'home, però això és quelcom que hauria de canviar. Conec famílies les quals un al∙lot és molt controlat, i altres en les que l'al∙lota pot fer el que vulgui sense cap restricció.

Parlant del tema amb mon pare i ma mare, ells dos han assegurat que la meva autonomia és restringida per la meva maduresa i edat. Ells asseguren ser sobreprotectors amb les seves dues filles, però destaquen que si es tractés de dos nins, seria exactament el mateix. Jo puc sortir al carrer, quedar amb els meus amics i anar de revetlla sense cap problema, ja que els meus pares confien en mi i en la meva capacitat per controlar­-me i comportar-­me. Em deixen quedar amb els meus amics per Palma amb total tranquil∙litat, a sopar i tot, sempre que tingui el mòbil activat i disponible per si ells s'han de posar en contacte amb mi, i amb la condició que no em quedaré sola. Part de les mesures que prenen mon pare i ma mare respecte a la meva germana i a mi, crec que en cert mode estan condicionades pels seus respectius treballs. Mon pare és policia, per tant, coneix la cara fosca de la ciutat, i ha vist coses de les quals sempre intentarà protegir­nos a mi i a la meva germana. Ma mare és infermera, i treballa a la planta de psiquiatria infantil, on s'ha trobat amb certs casos d'abusos i diferents perills que la fan estar alerta.

Puc anar de festa puntualment, sempre i quan els meus pares sempre estiguin informats. Si no m'hi deixen anar més, és perquè afirmen que encara sóc massa jove per anar a segons quins llocs, que ja tindré temps més endavant. Sempre em diuen que no he d'anar sola pel carrer, que no he de collir el transport públic sola, però per seguretat meva. Em deixen anar allà on vull, sempre i quan ells sàpiguen on vaig, i què faré. Si algun pic m'han posat alguna pega sobre alguna cosa, ha estat perquè troben que encara no tinc edat per fer o anar a... I per molt que a pics trobi que són una mica exagerats, sé que ho fan pel meu bé, i que al final ho acabaré agraint.

Ma mare és més flexible que mon pare, tot ho he de dir, i ma mare l'ha convençut molt de pics perquè també tingués el permís de part seva. Mon pare és el que sempre em duu i em recull per tot.

En el cas dels viatges, a l'edat que tinc no existeix la necessitat de voler viatjar sola a cap lloc. Em deixen anar de viatge d'estudis sempre, intercanvis, també sempre estic acostumada a viatjar amb ma mare, i em deixen anar a la península a veure concerts dels meus grups preferits amb la meva millor amiga sempre que alguna de les dues mares vengui amb nosaltres per supervisar i recollir­nos després del concert.

Per altra banda, en qüestió de dormir a cases desconegudes, sempre em deixen anar a dormir a casa de les meves amigues o a fer treballs a cases dels meus companys, quan jo els he parlat d'ells, saben qui són, i tenen una mínima idea de com són els pares.

He de reconèixer que no he tingut aquesta autonomia sempre, anys enrere, podia fer moltes menys coses de les que faig ara i es nota que, amb el pas del temps i demostrant que es pot confiar en mi, els límits van augmentant.

També sé cert que l'any que ve em deixaran fer més coses de les que faig aquest any.

Però això, no sempre ha estat així. I això, com he dit abans no crec que tingui a veure amb el sexe, sinó amb l'edat. Però antigament, la dona estava com reclosa i generalment no tenia la llibertat que tenien els al∙lots. Segons les generacions anteriors, la dona sempre estava més exposada i necessitava per tant, una seguretat superior.

Si demanes als adults sobre autonomia referent a un home i una dona, sempre trauran el tema de la violació. Les dones sofreixen un perill més alt de ser violades i de rebre comentaris no massa agradables que els homes.

És cert que això no significa que els homes quedin lliures d'aquest perill, però en cas de registres, la dona sempre és la més afectada. En aquest sentit, sí que trobo una lleugera restricció de la dona per davant de l'home.

El meu pare troba que segons el sexe, sí, no puc fer segons quines coses.

Un exemple clar ha estat: ''El teu millor amic viu a Son Gotleu, i quan quedau a sopar fins tard per Palma, ell torna a peu a qualsevol hora. Series tu capaç de fer­-ho?''. Troba que el risc de violació és més elevat per una dona que per un home, per tant, una al∙lota necessitaria una mica més de seguretat per anar pel carrer sola. Que això no hauria de ser així, sí, però vist el que veu cada dia, i en la societat que vivim, això és d'aquesta forma.

Respecte a la seva autonomia quan ell era jove, diu que era molt semblant a la seva i que en cert mode, els pares solen reflectir l'autonomia que varen tenir ells en els seus fills. Ell va començar a sortir a la meva edat, però no fins a molt tard, quedava a dormir a ca els seus amics, i podia fer les mateixes coses que jo puc fer ara.

Ma mare afirma que actualment, més o menys els al∙lots tenen el mateix risc de ser violats que les dones. I que com trobo jo, l'autonomia es basa en la maduresa. Ella assenyala que a la meva edat, ella podia fer exactament el que faig jo. Troba que no tinc edat per fer segons quines coses, però que tinc l'adequada per rebre un vot de confiança i fer segons quines altres. Ella si es preocupa i no ens deixa fer segons què és perquè ens estima i perquè no permetria que res dolent ens passés, que no li hauria de passar res dolent a cap al∙lot de la nostra edat. També troba una mica excessiu el comportament passota de segons quins pares que deixen fer el que volen als seus fills i no es preocupen gaire del que fan o del seu estat.

En resum, el concepte d'autonomia i llibertat respecte als joves varia segons cada persona. Sempre hi haurà punts de vista diferents i persones que en donaran més o menys, sense tenir present el sexe o tenint­lo. Per altra banda, una persona no pot parlar de l'autonomia que uns pares donen al seu fill sense saber com pensen ells. I tampoc pots parlar-­ne molt del tema si no posseeixes fills, a l'igual que tampoc pots dir amb certesa si tens una nina, que seria el mateix amb un nin o a la inversa.
Maria U. 4ESO

dijous, 17 de setembre del 2015

Recollida de dades 4ESO-E Ètica



Clicau el següent enllaç i emplenau les dades del qüestionari.

dimecres, 16 de setembre del 2015

Persones o personatges?

No sempre resulta fàcil diferenciar la persona del personatge, en els temps que corren massa sovint el personatge engoleix la persona.  El pronom personal JO respon a la nostra pròpia identitat o, ans al contrari,  és una identitat construïda?
Les persones narram constantment la nostra vida com una història en curs on els individus som els protagonistes. En la nostra relació amb els demés, ens mostram com som o ens amagam darrera el personatge que hem construït? Coneixem als altres com a personatges o com a persones? Pot ser que cara als demés ningú sigui com és per sí mateix? Pot ser la personalitat acaba sent objecte d'una ficció que es va formant a partir de les relacions amb els altres individus?


[Els alumnes que presentàreu a classe els diàlegs amb els vostres personatges, podeu afegir els diàlegs com comentaris i després faré la composició final. Moltes gràcies per l'espectacular feina que féreu!]

Diàleg Núria - SuperWoman

- Vaig sortir a la terrassa del bar, estava buida, em vaig seure a la taula del racó. De cop, inesperadament veig que tinc asseguda al costat la famosa SuperWoman. 
-Ei!! però què fas aquí? No necessit-ho la teva ajuda jo.
- Ja, ja ho sé però necessitava seure un moment que estic rebentada.
-Molta feina salvant el món?
-Salvant el món?? Ja ja ja ja! Et penses que sóc un d'aquests superherois de còmic? La meva feina és més moral, simplement el que faig és animar a la gent o escoltar-les quan ho necessiten.
-Així tu ni t'enfrontes contra grans estafadors ni evites catàstrofes ni aquestes coses guays dels herois? Doncs que aburrit no?
- No ho és gens d' aburrit! Jo he nascut per això. per treure una rialla a la gent i motivar-la a seguir endavant. Vaja, me n'he d'anar que em demanen pel "busca"!
- D'acord, continua amb això tan gran que fas! Adéu!


Diàleg Jordi - Pilota


-Hola pilota.
-Hola.
Que fas aquí tota sola?.
-Aquí al parc que estava pensant el partit d'ahir.
-El partit? I que tal?
-Molt bé, tothom em volia tenir perquè els ajudés a guanyar.
-I tu com t'has sentit?
-Bé perquè he passat per moltes bones mans que tenien cura de no perdre'm i a més de tot hi ha hagut dues o tres vegades que m'havien mollat però un altre ha vengut i amb totes les seves forces ha estirat el braç per no perdre'm.
-Això està molt bé, però, el que passa que no creus que ets un poc egoista perquè només vols que et tenguin a tu i que no et mollin?.
-Crec que no perquè jo els ajud a aconseguir el que volen, és a dir, guanyar el partit.
-A val, mira pero ara venen uns al·lots, supós que voldran jugar amb tu.
-Esper que sigui això i que no em vulguin desinflar ni fer-me coses dolentes.
-Esperem que no, passa t'ho bé. Adéu.
-Adéu.

Diàleg Marc - Stephen


By Marc Barceló
Marc: Bon dia Professor Stephen Hawking
Steve: Steve, per als amics.
Marc: Vale, però tenc vàries qüestions a demanar-li; et podria entrevistar?
Steve: Clar que sí, jove.
Marc : Si vostè hagués d'estodiar una altra carrera, quina estodiaria?
Steve: Dret.
Marc: 2a pregunta... ¿ Com va poder vostè associar dos conceptes visualment diferents, la cuàntica i la relativitat , creant una teoria comuna?
Steve:Xicot, un dia em viag proposar fer algo important a la vida, i així ho vaig fer. És com mesclar pa i allioli, fins que no ho proves , no saps què passarà.
Marc: Moltès gràcies Steve.
Steve : De res, la veritat es que le cosmos ha volgut que ens reunissim aquí per uns patrons seguits a moltes altres accions...
Marc: MMM... Interessant
Steve:Si que ho és,d'interessant, el cosmos és un pensament indefinit ja que és relatiu i no comprovadament material , i alhora bell . Sabies què...
Marc: He de partir , que faig tard .
Marc:Bé, una foto : Clack! Adéu Steve, vagi bé , tan de bó ens trobem un altre pic

 Diàleg Maxim - Batman

Ei, hola Batman Batman: Bon dia 
M: Com va? 
B: Bé, estic un poc cansat, ja saps, he hagut de salvar la ciutat. 
M: No ho entenc, com t'ho fas per aconseguir lluitar contra tots els dolents de la ciutat i no rendir-te mai? 
B: Fa falta molta perseverància, i també força, tant físicacom psicològica. A més d'una bona motivació, es clar. 
M: Motivació? I quina és la teva? 
B: Bé, de petit vaig veure com un criminal matava els meus pares, i des d'aquell dia vaig decidir lluitar contra tots els dolents que la policia no pogués agafar. 
M: O sigui, que perseverància, força i motivació? 
B: Exactament 
M: I què passa en aquells diesquan tot et surt malament, que pareix que el destí està en contra teva? 
B: En casos com aquests has de tenir paciència, que si avui t'ha anat malament, això vol dir que demà no et pot anar pitjor, que t'anirà millor. 
M: Això és molt inspirador, saps? 
B: És part de ser un heroi, has de servir d'inspiració per a la resta de persones. 
M: Sí, això és ben cert! B: Sí, i ara m'he d'anar, que veig que em necessiten 
M: Idò adéu! 
B: Fins a un altre dia!

Diàleg Mar - Palmera

Mar: Hola!
Palmera: (no contesta)
Mar: Hola? Em sents o què?
Palmera: No vull escoltarte
Mar: Per què?
Palmera: Per que no, m'agrada estar tranquila...
Mar: T'agrada estar tranquila o és difícil arribar-te a conéixer a fons?
Palmera: Amb dues
Mar: Tranquila, pots confiar amb jo
Palmera: Sempre em diuen el mateix...
Mar: Ho sé, però jo se com ets i en realitat tenim bastant en comú, més del que et penses
Palmera: I tu què saps? Si només ets una persona?
Mar: Per aquesta raó, a vegades les persones es pareixen a algunes coses que ni t'imagines. Només prova de coneixer-me millor.
Palmera: No ho sé...
Mar: Va,venga, intenteu
Palmera: Bueno, venga ho intentaré
Mar: Graacis :)
Palmera: Pot sortir bé...
Mar: Mai ho sabrem si no ho intentam.

Diàleg Carme - Cirera

-Hola
-Hola
-I tu qui ets?
-Som una cirera
-Què fas aquí tota sola?
-M’he independitzat
-Perquè? No t’agrada viure a un arbre?
-M’he cansat d’estar sempre penjada de ma mare
-Saps que, una vegada t’has caigut de l’arbre, ja no hi pots tornar, no?
-Sí que ho sé
-Has de tenir en compte que ta mare t’ha cuidat sempre, no l’has de deixar sola, l’has d’anar a veure i aprofitar per visitar les teves germanes
-Clar que hi aniré! Però no vull estar sempre fermada, sense llibertat
-Has de fer via, no saps quan t’arribarà l’hora
-Quina hora?
-Qualque dia et duran al mercat, et vendran i et menjaran
-Què?!
-Sí, et menjaran
-Bé, si van alerta i no espenyen el meu cor, el podran sembrar i tendré cireretes. Es positiu per a tots, qui em mengi podrà gaudir del meu sabor i dels nutrients que aporto però anant alerta amb el pinyol per no fer-se mal i poder-me sembrar vora la mare i procedir creat cireretes generació rere generació
-Bé, que tenguis sort i puguis perdurar anys i anys
-Gràcies, esper que siguis l’afortunat que em mengi i m’ajudi a sobreviure

dimecres, 29 d’abril del 2015

Donar imatges al pensament

 Drets Humans 3D
Clic per accedir al blog

Drets Humans 3D és una experiència duta a terme per l'alumnat de 4t d'ESO-E del Col.legi Sant Josep Obrer. 

L'objectiu era construir un volum (escultura) que representés un dels drets humans. Cadascun dels alumnes ha llegit i meditat un dels articles de la declaració i li ha donat forma.

A més de fer l'escultura, l'alumnat ha elaborat un vídeo del procés de construcció. Paula Margarida Rigo Bordoy ha fet un magnífic aplec de les diferents produccions en el blog Drets Humans 3D

dimarts, 9 de desembre del 2014

COM FER UNA ESCULTURA QUE SIMBOLITZI UN ARTICLE DELS DRETS HUMANS.

Et proposam fer una escultura, un vídeo i un tríptic per promoure el respecte d'un dels articles de la "Declaració Universal dels Drets Humans de l'ONU" promulgats l'any 1948.

Anem per feina!

1r. Pensar la idea que vull explicar.

Tot partint de l’article dels Drets Humans que t’ha tocat, el primer és pensar en una idea, un punt de vista, una cosa original. És el que vols reflectir, la idea que vols transmetre. Cadascú de vosaltres ha triat un article, l'ha llegit i ha intentat explicar el seu significat posant de relleu diferents aspectes als quals es pot referir el contingut del seu article. Després ha triat un d'aquests aspectes i ha començat a pensar les possibles implicacions i maneres d'explicar-les i donar-les a conèixer.

Per exemple, jo hauria triat l'article 26.2 que diu: "L'educació tindrà per objecte el ple desenrotllament de la personalitat humana i l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; afavorirà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups ètnics o religiosos; i promourà el desenrotllament de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau." i el meu interès es centraria en el paper que tenim les persones adultes en l'educació dels infants i, més concretament, m'interessaria posar especial esment en el fet que els infants aprenen copiant els models que veuen, és a dir, imitant els adults que tenen al seu voltant. La idea bàsica que vull explicar, doncs, és que els infants fan el que veuen, conseqüentment el grau de respecte, comprensió, tolerància, llibertat, ... que veuen en les accions dels adults, serà el grau de respecte, comprensió, tolerància,... que posaran en pràctica ells mateixos. Així que tots jugam un paper fonamental en l'educació dels més petits perquè som el seu referent, el model que intenten imitar. Els més petits imiten els seus germans més grans, diuen el que senten dir als seus pares, es comporten ... Trobaríem un llarg etc. de situacions en les quals la personalitat dels infants es va forjant.

2n. Pensar una història / gest / imatge per a aquesta idea.

Cal tenir molt clar que no tot es pot fer, hem de tenir present quines són les nostres limitacions de recursos: hem de pensar en coses fàcils, accessibles. 
En l'exemple del meu article he decidit que el punt fort que vull comunicar és que els infants fan allò que veuen fer. Així agafaré distintes accions que fan els adults i mostraré com els infants els imiten. En mallorquí tenim un refrany que ho explica de meravella: "Els tests s'assemblen a les olles".
Quines situacions m'interessa remarcar? Les plantejaré en positiu o en negatiu? Mostraré aquelles coses bones que fan els adults i que els petits imiten, o més bé prendré com model les coses dolentes que fan? M'inclinaré pel segon, és a dir, cercaré situacions poc recomanables protagonitzades per adults i mostraré com els infants els imiten. Aixó ferà pensar als adults que els valors que transmeten són els valors que assoliran els infants, així que paga la pena de fer que la nostra influència, com persones majors i models dels infants, sigui positiva. Només en aquest cas un món millor és possible.

3r. Donar forma plàstica a la idea.
En el meu exemple he decidit que utilitzaria les MANS com símbol de donar. He començat a dibuixar alguns gestos fets amb les mans, he pensat què podien significar aquests gestos, com els podia convertir en símbols, quins materials podia utilitzar per fer l'escultura, etc. A poc a poc vaig intentar transformar aquests dibuixos en formes més dinàmiques i abstractes.

Al mateix temps vaig anar omplint de contingut simbòlic els esquemes que anava fent. Mans per donar, com oferiment, com ofrena l'altre.

Vaig pensar en fer una frase o un poema que signifiqués el que volia dir. Després de diversos intents més o manco productius, em vaig decidir per una de les frases que havia escrit: Les teves mans ungides d'oli han fet de la vida el meu santuari"

4t. Elegim els materials.

És important que els materials que utilitzem tinguin algun tipus de sincronia amb la idea que volem explicar. Hem vaig decidir pel ferro i el fil. Volia tensió i lligam, desavenència i concòrdia, duresa i fragilitat, desgavell i armonia. El resultat final fou aquest:





diumenge, 30 de novembre del 2014

LA FINESTRA DE JOHARI

Na Marina Mercadal ens va preparar una activitat molt interessant relacionada amb la finestra de Johari. Vàrem formar petits grups i cada un va dibuixar la seva finestra. La activitat consistia en escollir cinc adjectius de la llista que crèiem que més ens identificaven i cinc més la resta del grup. Llavors es posaven en comú i es col·locaven a la part de la finestra corresponent. La part de la finestra més plena va ser l’oberta ja que era on tot el grup estava d’acord amb aquells adjectius. Gràcies a aquesta activitat vam poder descobrir el que aparentam i nosaltres no veim, i el que només coneixem nosaltres mateixos. Per acabar alguns companys van sortir a explicar la finestra d’un altre company i els demés intentaven, amb l’ajuda dels adjectius, descobrir qui era.

LLISTAT D'ADJECTIUS


Intel·ligent
Extrovertit
Actiu

Participatiu
Hàbil

Simpàtic

Passiu

Col·laborador
Rebel

Xerrador

Pulcrós

Estúpid

Superficial
Carinyós

Ordenat

Persistent
Madur

Orgullós

Xafarder

Poruc

Infantil

Sensible

Presumit

Introvertit
Sociable

Amable

Insegur

Empàtic

Valent

Sentimental
Dèbil

Inútil

Lògic

Creatiu

Just

Romàntic
Trevat

Rencorós

Comprensiu
Fred

Repelent

Tímid

Avariciós

Estirat

Profund

Arrogant

Seriós

Flipat

Crític

Racional

Compasiu
Solidari



dissabte, 1 de novembre del 2014

Exemple de QUADERN DIGITAL

A fi i efectes d'implementar l'ús de les eines digitals en el nostre que fer diari, us vaig proposar de lliurar el quadern d'Educació Eticocívica en format de Llibre o Revista Digital. 

A classe us vaig parlar d'una plataforma que, a dia d'avui, no funciona, aquest és l'inconvenient de les coses gratuïtes. Cercant cercant he trobat una altra plataforma que ens permet transformar gratuïtament un arxiu en format PDF a llibre o revista digital. Aquesta plataforma es diu ISSUU

El procés de creació de la publicació és molt senzill, un cop creat un arxiu amb el nostre editor de text el guardam en format PDF, seguidament entram a l'aplicació (requereix suscripció, per ara gratuita), pujam el PDF i en un nores tenim la publicació a punt.

Aquí teniu un exemple molt senzill d'una prova que he fet amb els apunts d'Història de la Filosofia de segon de baxillerat.

divendres, 19 de setembre del 2014

Les arrels de la nostra vida moral

El valor de les paraules By Agustí Puigserver
Com sabeu, una de les competències bàsiques que estam treballant aquest curs és "Aprendre a aprendre". Us proposo treballar el tema "Les arrels de la nostra vida moral" amb l'excel·lent material que ens aporta Llorenç Vallmajor Riera a la seva pàgina web FilòPolis.

Per començar us he proposat llegir els apartats 1, 2, 3 i 4 d'aquesta pàgina (ho podeu fer clicant als enllaços que teniu més avall) i fer una dissertació d'unes 150 paraules responent a la pregunta "Què és una valor per a mi?" Aquesta activitat la comentarem a classe el proper dilluns 22/09/2014.

La segona proposta de treball, i que presentarem el divendres 26/09/2014, consisteix en dividir la classe en 8 grups, i a cada grup se li assignarà un tema del qual n'elaborarà una presentació amb l'aplicació multimèdia PREZI [El vostre company de classe M.S. ens en farà tres cèntims de com utilitzar-la amb eficiència]:

Obrir la pàgina

Cada apartat té unes activitats que s'haurien de resoldre a fi i efectes de comprovar que s'ha entès el que s'ha treballat.

Per accedir als temes tria el teu i clica el títol.

Per si no saps de què va l'Ètica
Ètica i moral, si bé evoquen una realitat semblant i es prenen com a sinònims, tenen significats diferents. S'explica la diferència i s'inclou un test per evaluar la capacitat de distinguir-los.
Data d'entrada: 2/2/2000




1. Què són els valors?
Exploració en el món dels valors I. Els humans no sabem viure sense valorar. Distinció entre fet i valor. Diferents usos de la paraula valor; usos que es descobreixen només si s'encerta una ssociació. Es suggereixen dues visites al Taller.




2. Valors i valors ètics
Exploració en el món dels valors II. Tipus de valors i valors d'ordre ètic. Què diferencia els valors ètics? Inclou mots encreuats: Còctel de valors i Valors ètics, i es suggereix una visita al Taller.
Data d'entrada: 2/2/2000




3. Valors, com una brúixola per anar per la vida
Exploració en el món dels valors III. Els valors marquen el nord en la nostra navegació per la vida. S'aprenen i hi ha qui ens els vol ensenyar. Som responsables dels nostres valors.
Data d'entrada: 2/2/2000




4. Valors: els que són, els que haurien de ser
Una presentació il·lustrada i breument comentada de dotze valors del nostre entorn. Uns són i potser no haurien de ser; altres, no són i certament haurien de ser. Els dotze valors són els que competeixen en el Great Teams de Valors del nostre Estadi Olímpic.
Data d'entrada: 10/4/2000



Una ètica mínima pluricivilitzacional?
La modernitat defensà uns valors i els proclamà universals. Però, eren valors universals o només occidentals? En les últimes dècades del segle XX han ressorgit velles civilitzacions reafirmant els seus valors autòctons. Més enllà d'un relativisme cultural, es fan necessàries unes exigències ètiques mínimes compartides per totes les civilitzacions.



Val la pena ser moral?
Els humans hem d'escollir i justificar la nostra acció. Tipus de persones en relació a la moral. El que ens diu el mite de Giges. Però, per què cal ser moral? Val la pena?
Data d'entrada: 26/6/2000



Estadis evolutius del raonament moral
Procés de creixement o de maduresa a l'hora d'argumentar moralment. Es presenten els tres nivells i els sis estadis descrits per Lawrence Kohlberg. S'inclouen dos interactius: A quin estadi? i Dilema de Heinz.
Data d'entrada: 26/6/2000

dimecres, 7 de maig del 2014

COM FER EL GUIÓ DEL VÍDEO D'UN ARTICLE DELS DRETS HUMANS.

Una de les tres competències bàsiques que treballam aquest curs al nostre centre és el tractament de la informació i competència digital. Aquesta competència la podem treballar des de moltes vessants i seguint procediments diversos. Nosaltres a la matèria d'Ètica i ciutadania et proposam fer un anunci per a la televisió on hauràs de promoure el respecte d'un dels articles de la "Declaració Universal dels Drets Humans de l'ONU" promulgats l'any 1948.

A classe hem analitzat tot el que fa referència a la pre-producció, producció i post producció d'un anunci. Hem descobert que el més important és fer un bon guió ja que és la preparació literària del rodatge. És important perquè aclareix el punt de vista artístic i tècnic de l'anunci. Ho hem de detallar tot de forma molt clara perquè no hi hagi confusions.

El medi que utilitzarem és l'audiovisual i això suposa que la informació la rebran els espectadors d'una vegada, i si no entenen alguna cosa és perquè no està ben explicat o no utilitzam el llenguatge adient; així que és important pensar a qui anirà dirigit el nostre anunci (als infants? als adolescents? a gent culta?...). La durada és limitada. L'espot ha de ser de 60 segons.

Anem per feina!

1r. Pensar la idea que vull explicar.

Tot partint de l’article dels Drets Humans que t’ha tocat, el primer és pensar en una idea, un punt de vista, una cosa original. No és l'anunci ja com a tal, no hi ha localitzacions ni personatges clars. És el que vols reflectir, la idea que vols transmetre. Cadascú de vosaltres ha triat un article, l'ha llegit i ha intentat explicar el seu significat posant de relleu diferents aspectes als quals es pot referir el contingut del seu article. Després ha triat un d'aquests aspectes i ha començat a pensar les possibles implicacions i maneres d'explicar-les i donar-les a conèixer.

Per exemple, jo hauria triat l'article 26.2 que diu: "L'educació tindrà per objecte el ple desenrotllament de la personalitat humana i l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; afavorirà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups ètnics o religiosos; i promourà el desenrotllament de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau." i el meu interès es centraria en el paper que tenim les persones adultes en l'educació dels infants i, més concretament, m'interessaria posar especial esment en el fet que els infants aprenen copiant els models que veuen, és a dir, imitant els adults que tenen al seu voltant. La idea bàsica que vull explicar, doncs, és que els infants fan el que veuen, conseqüentment el grau de respecte, comprensió, tolerància, llibertat, ... que veuen en les accions dels adults, serà el grau de respecte, comprensió, tolerància,... que posaran en pràctica ells mateixos. Així que tots jugam un paper fonamental en l'educació dels més petits perquè som el seu referent, el model que intenten imitar. Els més petits imiten els seus germans més grans, diuen el que senten dir als seus pares, es comporten ... Trobaríem un llarg etc. de situacions en les quals la personalitat dels infants es va forjant.

2n. Pensar una història per a aquesta idea.

Cal tenir molt clar que no tot es pot fer, hem de tenir present quines són les nostres limitacions de recursos: hem de pensar en coses fàcils, accessibles. Principalment hem de tenir en compte que només disposam de 60 segons, ni un més ni un menys!
Si la història és original i conté el factor sorpresa, això ajudarà molt perquè l'anunci sigui un autèntic èxit. Tractarem de condensar la nostra història i així tenir molt clar què és el que volem explicar.
En l'exemple del meu article he decidit que el punt fort que vull comunicar és que els infants fan allò que veuen fer. Així agafaré distintes accions que fan els adults i mostraré com els infants els imiten. En mallorquí tenim un refrany que ho explica de meravella: "Els tests s'assemblen a les olles".

Quines situacions m'interessa remarcar? Les plantejaré en positiu o en negatiu? Mostraré aquelles coses bones que fan els adults i que els petits imiten, o més bé prendré com model les coses dolentes que fan? M'inclinaré pel segon, és a dir, cercaré situacions poc recomanables protagonitzades per adults i mostraré com els infants els imiten. Aixó ferà pensar als adults que els valors que transmeten són els valors que assoliran els infants, així que paga la pena de fer que la nostra influència, com persones majors i models dels infants, sigui positiva. Només en aquest cas un món millor és possible.

3r. Escriure la història en un paràgraf. GUIÓ LITERARI.
En aquest moment ja començam a detallar més, incloent ja localitzacions, intentau que els textos siguin clars.

En el meu exemple he decidit que mostraria escenes on surten persones adultes i que són una mala influència pels infants, en tant que aquests intenten imitar-los. La història està servida!

Primer aniré de coses suaus a coses bastant més contundents: com un nin imita el seu pare parlant pel mòbil, com una nina intenta imitar la mare quan aquesta utilitza una cabina telefònica pública, com un nin copia els gestos del seu pare quan aquest espera amb impaciència, com una nina fuma com ho fa la mare, com un nin mostra la mateixa insensiblitat del seu pare davant les necessitats dels altres, com un nin té un nul respecte per la netedat seguint el comportament del seu germà gran, ... i així, aniré afegint situacions fins arribar al final on, després d'una escena molt impactant, apareixerà el rètol del meu eslogan: Allò que els nins veuen, allò que els nins fan. Per acabar amb una escena en positiu, on apareixerà un nin que imita al seu pare ajudant a una senyora a recollir objectes que li han caigut al terra.

 Així doncs, el que ara hem de fer és descriure els diferents plànols que hi haurà a cada seqüència. Hem de tenir present la finalitat que perseguim, cada plànol i cada tipus d'enquadrament té un propòsit, no hi ha res que depengui de l'atzar. Tot ha d'estar perfectament previst i en consonància amb els objectius que pretenem aconseguir amb una escena concreta.

4t. Reflexió
Un cop escrit l'anunci en un paràgraf, hem de respondre a les següents preguntes per saber si el missatge va ben encaminat o si és necessari rectificar alguna cosa:
  • Contribueix el missatge a aconseguir una conscienciació dels adults en el seu paper com models de les pautes de conducta dels infants?
  • El missatge és creïble? És convincent?
  • Connecta amb els seus destinataris?
  • Comunica bé el benefici d'un comportament responsable i exemplar dels adults?
  • Gaudeix de suficient originalitat?
  • S'entén amb claredat?
  • Aconsegueix cridar l'atenció del receptor?
  • Desperta l'interès del receptor?
  • Es recorda fàcilment?
  • Contribueix el missatge publicitari a assolir els objectius d'aquest article dels drets humans?
Suposem que he respost afirmativament a totes les preguntes manco a la que fa referència a si crida l'atenció del receptor, o si en desperta l'interès. Com puc millorar aquests punts? Per exemple triant una bona música, recordau que l'èxit de molts d'anuncis està en la música (per exemple els anuncis d'Estrella Damm dels darrers anys)
5è. Guió literari
Ara escriurem per seqüències què passa, com i quan. No s'informa de quin tipus de pla és (això es fa en el guió tècnic). Cal especificar molt l'acció. També es pot crear un eslògan, que pot ser el mateix que el títol. Recordau que ha d'enganxar, ha de tenir molta força.
Exemple: "ALLÒ QUE ELS NINS VEUEN, ALLÒ QUE ELS NIN FAN"
Seqüència 1. Pujant les escales de l'Hort del Rei en direcció a la catedral. De dia.
Un home va caminant aviat parlant pel mòbil. Un metre darrera ell hi va un nin, aparentment el seu fill, que fa exactament el mateix que el seu pare.  
Seqüència 2. Plaça Major de Palma. De dia. Una cabina telefònica doble.
Una dona mostra gestos agressius de contrarietat perquè el telèfon no funciona bé, la seva filla a la cabina del costat imita el comportament agressiu de la mare.
Seqüència 3. Al metro. Estació intermodal de la Plaça d'Espanya. Llum artificial.
Un home espera impacientment l'arribada del metro ...
Seqüència 3+n ...
Seqüència penúltima. Pantalla en negre. Rètol: ALLÒ QUE ELS NINS VEUEN, ALLÒ QUE ELS NIN FAN
Sequència última. Interior de l'aparcament del Corte Inglés. Llum artificial. Porta del maleter d'un cotxe oberta. Objectes espargits pel terra.
Un home i el seu fill ajuden a recollir els objectes.
I així, escena a escena, heu d'anar descrivint tot el que ha de passar a l'anunci.


6è. GUIÓ TÈCNIC
En el guió tècnic apareixen totes les dades restants i que hem analitzat a classe: tipus de pla i la seva descripció, moviments de càmera, etc. Recordem algunes de les dades que hem explicat a classe:
TIPUS DE PLA:
Es denominen en funció de la figura humana.
Plànols llunyans: descriptius, ambientals. El personatge està sotmès al paisatge. Hi ha 3 tipus:
  • Gran pla general: Ideal per donar sensació de petitesa, subordinació d'un personatge. L'espai és el protagonista.
  • Pla general: El personatge existeix, no és absorbit del tot pel paisatge, se'l reconeix.
  • Pla conjunt: Poden sortir més persones, són recognoscibles i són més importants que el paisatge.
Plànols mitjans: Són plans narratius, compten accions. També hi ha 3 tipus:
  • Plànol americà: Pla d'una persona amb el tall a l'alçada dels genolls.
  • Pla mig llarg: Més a prop, el tallam per la cintura.
  • Pla mig curt: A l'alçada del pit, no veiem els braços a no ser que els tengui prop de la cara.
Plànols curts: Són plans dramàtics. Només es veu la cara del personatge. Hi ha 3 tipus:
  • Primer pla: Agafa el cap, és el més cinematogràfic, expressa sentiments, sense referència corporal, excepte els trets de la cara.
  • Primeríssim primer pla: Com l'anterior però més detallat, talla el cap.
  • Plànol detall: Té una funció informativa puntual.
TIPUS D'ENQUADRAMENTS:
Cada enquadrament implica que posam la càmera en un determinat lloc.
  • Angle normal: Normalment se situa a l'altura de la cara, tant si està assegut com dret.
  • Picat: La càmera està per sobre del personatge. L'efecte visual és que el personatge queda aixafat contra el terra, l'empetiteix, sembla feble.
  • Contrapicat: La càmera mira el personatge des de baix. El personatge es fa gran.
7è. STORYBOARD (és opcional).
És com si féssim un còmic de tot l'anunci. Serveix per anar pensant decorats, plànols, detalls... És la millor manera de comunicar les idees a la resta de l'equip que t'ajudarà a fer l'anunci.
Bé, ara ja estam en condicions de començar a gravar l'anunci.
Al següent vídeo pots comprovar lo bé que algú ha sabut plasmar la idea que t´he anat explicant. Fixa't amb el guió tècnic: analitza els diferents tipus de plànols i intenta esbrinar perquè els han utilitzat, què pretenen transmetre.


Aquest guió literari i tècnic s'ha de lliurar en forma de comentari a aquesta entrada del blog abans de dia 14 de gener de 2011. Tindrà el valor d'un 40% de la nota final del projecte.