diumenge, 18 de desembre del 2011

COM FER EL GUIÓ I EL VÍDEO DE LA TEORIA ÈTICA D'UN FILÒSOF.


Una de les quatre competències bàsiques que treballam aquest curs al nostre centre és el tractament de la informació i competència digital. Aquesta competència la podem treballar des de moltes vessants i seguint procediments diversos. Nosaltres a la matèria d'Ètica i ciutadania et proposam fer un vídeo de 5 minuts de durada on s'expliqui la teoria ètica d'un filòsof.


El primer que hauràs de fer és cercar informació de quins són els pensadors més rellevants pel que fa a la teoria ètica. Un cop tinguis la informació adient hauràs de proposar al professor o a la professora del teu grup el filòsof que has triat. Ten en compte que convé que en pensis més d'un per si fos el cas que algun company o companya teva ja l'hagués proposat. No es podran repetir els filòsofs.


Un cop tinguem el llistat definitiu i cadascú tingui assignat un pensador la següent passa serà estudiar a fons l'autor i, especialment, la seva teoria ètica. Aquesta serà la feina prèvia per a poder dissenyar el guió literari del vídeo, és a dir, pensar el què hem de dir i com ho direm. Recordau que el vídeo ha de durar 5 minuts, ni més ni manco.

El més important és fer un bon guió ja que és la preparació literària del rodatge. És important perquè aclareix el punt de vista filosòfic, artístic i tècnic de l'anunci. Ho hem de detallar tot de forma molt clara perquè no hi hagi confusions.

El medi que utilitzarem és l'audiovisual i això suposa que la informació la rebran els espectadors d'una vegada, i si no entenen alguna cosa és perquè no està ben explicat o no utilitzam el llenguatge adient, la qual cosa seria una llàstima perquè no hi hauria possibilitat d'endreçar-ho: la comunicació en aquest cas és unidireccional i no hi ha possibilitat ni de fer preguntes ni de posteriors aclariments.

Anem per feina!

1r. Pensar què vull explicar de l'autor.

Un cop tindràs el filòsof o filòsofa assignat, el primer que has de fer és llegir a fons i intentar entendre la proposta ètica que fa. Una vegada comencis a tenir les coses clares (el teu professor o professora pot ajudar-te a aclarir totes aquelles coses que no entenguis) has de pensar què has dir d'aquest autor perquè la teva explicació doni una visió més o manco completa de la seva teoria ètica. Es tracte de pensar el què vols reflectir, les idees que vols transmetre. Per anar encetant el projecte seria interessant fer un llistat de les coses importants de l'autor i de la seva teoria ètica que creus que has d'explicar al vídeo. Pensa que el teu professor o professora et pot ajudar a madurar aquesta part del projecte.


Després, quan comencis a tenir clar el què has de dir és el moment de començar a pensar diferents maneres d'explicar-ho i donar-ho a conèixer.


2n. Pensar un guió per a presentar la teoria ètica del teu filòsof.

Cal tenir molt clar que no tot es pot fer, hem de tenir present quines són les nostres limitacions de recursos: hem de pensar en coses fàcils, accessibles. Principalment hem de tenir en compte que només disposam de 5 minuts, ni un més ni un menys!
Si la història és original i conté el factor sorpresa, això ajudarà molt perquè el vídeo sigui un autèntic èxit. Tractarem de planificar la nostra història, tenint molt clar què és el que volem explicar, dissenyant les diferents seqüències i col·locant-les en una graella que m'ajudi a construir la seqüenciació temporal.

3r. Fer un esborrany del què contaré i del com ho contaré. 
En aquest moment ja començam a detallar més, incloent ja, a més del que contarem al vídeo, escenes, imatges, persones que intervindran, localitzacions, llum, música,... intentau que els texts del que heu d'explicar a cada escena siguin curts i clars. No convé gens amuntegar moltes idees en una sola escena. 
Així doncs, el que ara has de fer és fer un esborrany del què has d'explicar i com ho has de descriure en els diferents plànols que hi haurà a cada seqüència. Hem de tenir present la finalitat que perseguim, cada plànol i cada tipus d'enquadrament té un propòsit, no s'ha de deixar que res depengui de l'atzar. Tot ha d'estar perfectament previst i en consonància amb els objectius que pretenem aconseguir amb cada escena concreta.

4t. Reflexió
Un cop escrit el guió, hem de respondre a les següents preguntes per saber si el missatge va ben encaminat o si és necessari rectificar alguna cosa:
  • Contribueix el missatge del vídeo a aconseguir una idea clara de la teoria ètica del meu autor?
  • El missatge és creïble? És convincent?
  • Connecta amb els interessos del destinataris?
  • Gaudeix de suficient originalitat?
  • S'entén amb claredat?
  • Aconsegueix cridar l'atenció del receptor?
  • Desperta l'interès del receptor?
  • Es recorda fàcilment?
  • Contribueix el missatge a captar la possible vigència de la teoria presentada?
Suposem que he respost afirmativament a totes les preguntes manco a la que fa referència a si crida l'atenció del receptor, o si en desperta l'interès. Com puc millorar aquests punts? 
5è. Guió literari
Un cop ho tenim tot controlat, ara descriurem per seqüències què passa, com i quan. Cal especificar molt l'acció. Recordau que ha d'enganxar, ha de tenir molta força.
I així, escena a escena, heu d'anar descrivint tot el que ha de passar a vídeo.


6è. GUIÓ TÈCNIC
En el guió tècnic apareixen totes les dades restants i que hem analitzat a classe: tipus de pla i la seva descripció, moviments de càmera, etc. Recordem algunes de les dades que hem explicat a classe:
TIPUS DE PLA:
Es denominen en funció de la figura humana.
Plànols llunyans: descriptius, ambientals. El personatge està sotmès al paisatge. Hi ha 3 tipus:
  • Gran pla general: Ideal per donar sensació de petitesa, subordinació d'un personatge. L'espai és el protagonista.
  • Pla general: El personatge existeix, no és absorbit del tot pel paisatge, se'l reconeix.
  • Pla conjunt: Poden sortir més persones, són recognoscibles i són més importants que el paisatge.
Plànols mitjans: Són plans narratius, compten accions. També hi ha 3 tipus:
  • Plànol americà: Pla d'una persona amb el tall a l'alçada dels genolls.
  • Pla mig llarg: Més a prop, el tallam per la cintura.
  • Pla mig curt: A l'alçada del pit, no veiem els braços a no ser que els tengui prop de la cara.
Plànols curts: Són plans dramàtics. Només es veu la cara del personatge. Hi ha 3 tipus:
  • Primer pla: Agafa el cap, és el més cinematogràfic, expressa sentiments, sense referència corporal, excepte els trets de la cara.
  • Primeríssim primer pla: Com l'anterior però més detallat, talla el cap.
  • Plànol detall: Té una funció informativa puntual.
TIPUS D'ENQUADRAMENTS:
Cada enquadrament implica que posam la càmera en un determinat lloc.
  • Angle normal: Normalment se situa a l'altura de la cara, tant si està assegut com dret.
  • Picat: La càmera està per sobre del personatge. L'efecte visual és que el personatge queda aixafat contra el terra, l'empetiteix, sembla feble.
  • Contrapicat: La càmera mira el personatge des de baix. El personatge es fa gran.
7è. STORYBOARD (és opcional).
És com si féssim un còmic de tot el vídeo. Serveix per anar pensant decorats, plànols, detalls... És la millor manera de comunicar les idees a la resta de l'equip que t'ajudarà a fer el vídeo.
Bé, ara ja estam en condicions de començar a gravar el vídeo


Aquest guió literari i tècnic s'ha de lliurar en forma de comentari a aquesta entrada del blog abans de dia 30 de gener de 2012. Tindrà el valor d'un 40% de la nota final del projecte.

dissabte, 26 de novembre del 2011

Tres molt bons exemples de quadern de classe

La darrera proposta del trimestre ha estat fer un book o portfoli de tot el que hem treballat durant aquests primers mesos. Aprendre a aprendre i la utilització de les TIC són dues de les competències que treballam enguany: la capacitat de síntesi, l'organització de la informació i la utilització de les TIC per a la divulgació del coneixement en són la concreció. Aquest treball, del qual en teniu una petita mostra tot seguit, incardina aquests tres eixos. Només queda donar les gràcies a totes les alumnes i a tots els alumnes per l'extraordinària i acurada feina que han fet, resulta un plaer fer de professor quan dia a dia també pots aprendre del teu alumnat.

Myebook - Ètica - click here to open my ebook



dijous, 17 de novembre del 2011

Donam forma poètica a les emocions

Hem estat parlant de sentiments i emocions, de la importància que tenen en la nostra vida i de la conveniència de saber-los gestionar. També ens adonàrem de la dificultat que suposa expressar-los adientment. Tal volta la poesia i la fotografia són dos canals de comunicació que ens poden ajudar a expressar el què sentim interiorment. Així que férem una dinàmica que consistia en llegir en petits grups un poema que havíem fet a casa, cadascú va triar dues paraules dels poemes dels companys i amb totes o amb part d'elles va fer un segon poema. Després cercàrem una fotografia que l'embolcallés, férem el muntatge, i aquest n'és el resultat.

Laura Lara Serra

Joan Barceló
Maxim Mintchev Krassimirov
Marc Barceló
Maria Reynés Ramis
Mar Sastre
Núria Castelló Rudilla
Alba Pouso Rey
Marina Mercadal Llinàs
Jordi Ferrà Canet
Maria Magdalena Julià Maimó
Núria Vidal Gayá
Laura Coll Rigo
Blanca Ribas Villalta
Marga Mulet Amengual
Javier Rodríguez Povea
Teresa De Enrique








dissabte, 29 d’octubre del 2011

Els ulls comuniquen més que les paraules

Fragment de la tomba capella de Nebaum [Britsh Museum]. Fot. Agustí Puigserver

A classe vàrem parlar de la importància que té la gestió de les emocions en la nostra relació amb els demés. Seguint Howard Gardner i Ken Robinson vàrem assenyalar que a l'escola es posa massa esment en conrear la intel·ligència lingüística i la lògicomatemàtica. Aquells alumnes que són exitosos en llengües i matemàtiques aconsegueixen un destacat currículum escolar. Malgrat tot, tenir èxit escolar no és sinònim de saber gestionar-se per la vida i, massa sovint, persones que tingueren un extraordinari currículum com estudiants han fracassat en la seva relació amb el món més enllà de l'escola.

Diguérem, seguint Daniel Goleman, que la gestió de les emocions és d'una rellevància cabdal en la nostra relació amb els demés. Duguérem a terme algunes dinàmiques per adonar-nos de la importància que té el saber escoltar a l'altre i, al mateix temps, de la importància que té el saber-te col·locar en el lloc de l'altre i fer-te càrrec del que sent. En una de les dinàmiques vàrem prendre consciència que les emocions es comuniquen millor amb el llenguatge no verbal que amb el verbal. 

Per què creus que la paraula perd capacitat de comunicació quan entren en joc les emocions?
[Aquesta activitat ha d'estar presentada com comentari d'aquesta entrada abans de dimecres 2 de novembre de 2011. Puntuació +/- 0,25]

dijous, 20 d’octubre del 2011

Llibertat sí, ... però, de quina llibertat parlam?

Donau-li un cop d'ull a aquest muntatge de Borja Vilaseca i feu una dissertació de 100-120 paraules comentant el plantejament del psicobiòleg Marc Hauser i el de Borja Vilaseca. 




[Aquesta dissertació és obligatòria com a cloenda del tema que estam treballant i ha d'estar presentada, en forma de comentari a aquesta entrada del blog, abans de dia 2 de novembre de 2011 a les 9h.]

dilluns, 17 d’octubre del 2011

Existeix una moral innata?



Us propòs el visionat d'aquest capítol de REDES, en ell el conductor del programa Eduard Punset entrevista a Marc Hauser, psicobiòleg de la Universitat de Harvard i autor del llibre Moral Minds. El tema que tracta ens pot donar llum pel que fa a la qüestió que debatem aquests dies: determinisme vs. llibertat. El darrer dia argumentàvem la feblesa del límit que diferencia ambdós posicionaments. Els valors amb els quals creiem i pels quals estam disposats a lluitar estan en aquesta línia critica: fins on arriba el determinisme  social? D'on vénen els nostres principis morals? De la religió, de la filosofia, de les institucions judicials? Més enllà de la seva cultura, tot ésser humà sent que és dolent perjudicar als altres i que és bo ajudar als demés.
Marc Hauser  li explica a Eduard Punset que les principals fonts dels nostres judicis morals no procedeixen de l'església o altres institucions. Emocions com la venjança, la compassió o l'amor són conductes que han ajudat l'ésser humà a sobreviure en comunitat des de fa molts milers d'anys. Fins i tot la moral és una eina heretada biològicament per consolidar una societat. Des d'una perspectiva multidisciplinar que abasta la neurobiologia, la psicologia, l'antropologia i la lingüística, Hauser defensa l'existència d'uns principis morals universals que regeixen les nostres decisions i judicis a l'hora de distingir el bé i el mal.
Un joc de nins amb una sèrie de regles senzilles, desenvolupat per Quim de Marimon, psicòleg i director de Praxistudy, exposa els principis morals fonamentals que estudia Hauser. Óscar Vilaroya, neurocientífic de la UAB, explica com el joc desenvolupat de Marimon reflecteix comportaments de tots els humans.

dimecres, 28 de setembre del 2011

LA PERSONA COM PROJECTE

Ben segur que moltes vegades els teus padrins, els teus pares, els teus tios, els teus tutors, ... t'han demanat què vols ser quan siguis gran?
Les persones som un projecte que ens anam definint a mesura que anam prenent decisions. Aquestes decisions es poden prendre a l'atropellada, sense pensar, o de forma assenyada. Les persones que no tenen un projecte de vida solen prendre les decisions sense to ni sò i ... així els hi va!
Bé, com segona activitat per a aquest primer tema podries mirar aquest vídeo i després intentar explicar com creus que seràs tu el dia que cumpliràs 40 anyets.

Aquest exercici és voluntari i serà puntuat amb 0,25 punts a sumar a la mitjana de l'avaluació. Es pot lliurar fins el 07/10/2011.