dimarts, 9 de desembre del 2014

COM FER UNA ESCULTURA QUE SIMBOLITZI UN ARTICLE DELS DRETS HUMANS.

Et proposam fer una escultura, un vídeo i un tríptic per promoure el respecte d'un dels articles de la "Declaració Universal dels Drets Humans de l'ONU" promulgats l'any 1948.

Anem per feina!

1r. Pensar la idea que vull explicar.

Tot partint de l’article dels Drets Humans que t’ha tocat, el primer és pensar en una idea, un punt de vista, una cosa original. És el que vols reflectir, la idea que vols transmetre. Cadascú de vosaltres ha triat un article, l'ha llegit i ha intentat explicar el seu significat posant de relleu diferents aspectes als quals es pot referir el contingut del seu article. Després ha triat un d'aquests aspectes i ha començat a pensar les possibles implicacions i maneres d'explicar-les i donar-les a conèixer.

Per exemple, jo hauria triat l'article 26.2 que diu: "L'educació tindrà per objecte el ple desenrotllament de la personalitat humana i l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; afavorirà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups ètnics o religiosos; i promourà el desenrotllament de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau." i el meu interès es centraria en el paper que tenim les persones adultes en l'educació dels infants i, més concretament, m'interessaria posar especial esment en el fet que els infants aprenen copiant els models que veuen, és a dir, imitant els adults que tenen al seu voltant. La idea bàsica que vull explicar, doncs, és que els infants fan el que veuen, conseqüentment el grau de respecte, comprensió, tolerància, llibertat, ... que veuen en les accions dels adults, serà el grau de respecte, comprensió, tolerància,... que posaran en pràctica ells mateixos. Així que tots jugam un paper fonamental en l'educació dels més petits perquè som el seu referent, el model que intenten imitar. Els més petits imiten els seus germans més grans, diuen el que senten dir als seus pares, es comporten ... Trobaríem un llarg etc. de situacions en les quals la personalitat dels infants es va forjant.

2n. Pensar una història / gest / imatge per a aquesta idea.

Cal tenir molt clar que no tot es pot fer, hem de tenir present quines són les nostres limitacions de recursos: hem de pensar en coses fàcils, accessibles. 
En l'exemple del meu article he decidit que el punt fort que vull comunicar és que els infants fan allò que veuen fer. Així agafaré distintes accions que fan els adults i mostraré com els infants els imiten. En mallorquí tenim un refrany que ho explica de meravella: "Els tests s'assemblen a les olles".
Quines situacions m'interessa remarcar? Les plantejaré en positiu o en negatiu? Mostraré aquelles coses bones que fan els adults i que els petits imiten, o més bé prendré com model les coses dolentes que fan? M'inclinaré pel segon, és a dir, cercaré situacions poc recomanables protagonitzades per adults i mostraré com els infants els imiten. Aixó ferà pensar als adults que els valors que transmeten són els valors que assoliran els infants, així que paga la pena de fer que la nostra influència, com persones majors i models dels infants, sigui positiva. Només en aquest cas un món millor és possible.

3r. Donar forma plàstica a la idea.
En el meu exemple he decidit que utilitzaria les MANS com símbol de donar. He començat a dibuixar alguns gestos fets amb les mans, he pensat què podien significar aquests gestos, com els podia convertir en símbols, quins materials podia utilitzar per fer l'escultura, etc. A poc a poc vaig intentar transformar aquests dibuixos en formes més dinàmiques i abstractes.

Al mateix temps vaig anar omplint de contingut simbòlic els esquemes que anava fent. Mans per donar, com oferiment, com ofrena l'altre.

Vaig pensar en fer una frase o un poema que signifiqués el que volia dir. Després de diversos intents més o manco productius, em vaig decidir per una de les frases que havia escrit: Les teves mans ungides d'oli han fet de la vida el meu santuari"

4t. Elegim els materials.

És important que els materials que utilitzem tinguin algun tipus de sincronia amb la idea que volem explicar. Hem vaig decidir pel ferro i el fil. Volia tensió i lligam, desavenència i concòrdia, duresa i fragilitat, desgavell i armonia. El resultat final fou aquest:





diumenge, 30 de novembre del 2014

LA FINESTRA DE JOHARI

Na Marina Mercadal ens va preparar una activitat molt interessant relacionada amb la finestra de Johari. Vàrem formar petits grups i cada un va dibuixar la seva finestra. La activitat consistia en escollir cinc adjectius de la llista que crèiem que més ens identificaven i cinc més la resta del grup. Llavors es posaven en comú i es col·locaven a la part de la finestra corresponent. La part de la finestra més plena va ser l’oberta ja que era on tot el grup estava d’acord amb aquells adjectius. Gràcies a aquesta activitat vam poder descobrir el que aparentam i nosaltres no veim, i el que només coneixem nosaltres mateixos. Per acabar alguns companys van sortir a explicar la finestra d’un altre company i els demés intentaven, amb l’ajuda dels adjectius, descobrir qui era.

LLISTAT D'ADJECTIUS


Intel·ligent
Extrovertit
Actiu

Participatiu
Hàbil

Simpàtic

Passiu

Col·laborador
Rebel

Xerrador

Pulcrós

Estúpid

Superficial
Carinyós

Ordenat

Persistent
Madur

Orgullós

Xafarder

Poruc

Infantil

Sensible

Presumit

Introvertit
Sociable

Amable

Insegur

Empàtic

Valent

Sentimental
Dèbil

Inútil

Lògic

Creatiu

Just

Romàntic
Trevat

Rencorós

Comprensiu
Fred

Repelent

Tímid

Avariciós

Estirat

Profund

Arrogant

Seriós

Flipat

Crític

Racional

Compasiu
Solidari



dissabte, 1 de novembre del 2014

Exemple de QUADERN DIGITAL

A fi i efectes d'implementar l'ús de les eines digitals en el nostre que fer diari, us vaig proposar de lliurar el quadern d'Educació Eticocívica en format de Llibre o Revista Digital. 

A classe us vaig parlar d'una plataforma que, a dia d'avui, no funciona, aquest és l'inconvenient de les coses gratuïtes. Cercant cercant he trobat una altra plataforma que ens permet transformar gratuïtament un arxiu en format PDF a llibre o revista digital. Aquesta plataforma es diu ISSUU

El procés de creació de la publicació és molt senzill, un cop creat un arxiu amb el nostre editor de text el guardam en format PDF, seguidament entram a l'aplicació (requereix suscripció, per ara gratuita), pujam el PDF i en un nores tenim la publicació a punt.

Aquí teniu un exemple molt senzill d'una prova que he fet amb els apunts d'Història de la Filosofia de segon de baxillerat.

divendres, 19 de setembre del 2014

Les arrels de la nostra vida moral

El valor de les paraules By Agustí Puigserver
Com sabeu, una de les competències bàsiques que estam treballant aquest curs és "Aprendre a aprendre". Us proposo treballar el tema "Les arrels de la nostra vida moral" amb l'excel·lent material que ens aporta Llorenç Vallmajor Riera a la seva pàgina web FilòPolis.

Per començar us he proposat llegir els apartats 1, 2, 3 i 4 d'aquesta pàgina (ho podeu fer clicant als enllaços que teniu més avall) i fer una dissertació d'unes 150 paraules responent a la pregunta "Què és una valor per a mi?" Aquesta activitat la comentarem a classe el proper dilluns 22/09/2014.

La segona proposta de treball, i que presentarem el divendres 26/09/2014, consisteix en dividir la classe en 8 grups, i a cada grup se li assignarà un tema del qual n'elaborarà una presentació amb l'aplicació multimèdia PREZI [El vostre company de classe M.S. ens en farà tres cèntims de com utilitzar-la amb eficiència]:

Obrir la pàgina

Cada apartat té unes activitats que s'haurien de resoldre a fi i efectes de comprovar que s'ha entès el que s'ha treballat.

Per accedir als temes tria el teu i clica el títol.

Per si no saps de què va l'Ètica
Ètica i moral, si bé evoquen una realitat semblant i es prenen com a sinònims, tenen significats diferents. S'explica la diferència i s'inclou un test per evaluar la capacitat de distinguir-los.
Data d'entrada: 2/2/2000




1. Què són els valors?
Exploració en el món dels valors I. Els humans no sabem viure sense valorar. Distinció entre fet i valor. Diferents usos de la paraula valor; usos que es descobreixen només si s'encerta una ssociació. Es suggereixen dues visites al Taller.




2. Valors i valors ètics
Exploració en el món dels valors II. Tipus de valors i valors d'ordre ètic. Què diferencia els valors ètics? Inclou mots encreuats: Còctel de valors i Valors ètics, i es suggereix una visita al Taller.
Data d'entrada: 2/2/2000




3. Valors, com una brúixola per anar per la vida
Exploració en el món dels valors III. Els valors marquen el nord en la nostra navegació per la vida. S'aprenen i hi ha qui ens els vol ensenyar. Som responsables dels nostres valors.
Data d'entrada: 2/2/2000




4. Valors: els que són, els que haurien de ser
Una presentació il·lustrada i breument comentada de dotze valors del nostre entorn. Uns són i potser no haurien de ser; altres, no són i certament haurien de ser. Els dotze valors són els que competeixen en el Great Teams de Valors del nostre Estadi Olímpic.
Data d'entrada: 10/4/2000



Una ètica mínima pluricivilitzacional?
La modernitat defensà uns valors i els proclamà universals. Però, eren valors universals o només occidentals? En les últimes dècades del segle XX han ressorgit velles civilitzacions reafirmant els seus valors autòctons. Més enllà d'un relativisme cultural, es fan necessàries unes exigències ètiques mínimes compartides per totes les civilitzacions.



Val la pena ser moral?
Els humans hem d'escollir i justificar la nostra acció. Tipus de persones en relació a la moral. El que ens diu el mite de Giges. Però, per què cal ser moral? Val la pena?
Data d'entrada: 26/6/2000



Estadis evolutius del raonament moral
Procés de creixement o de maduresa a l'hora d'argumentar moralment. Es presenten els tres nivells i els sis estadis descrits per Lawrence Kohlberg. S'inclouen dos interactius: A quin estadi? i Dilema de Heinz.
Data d'entrada: 26/6/2000

dimecres, 7 de maig del 2014

COM FER EL GUIÓ DEL VÍDEO D'UN ARTICLE DELS DRETS HUMANS.

Una de les tres competències bàsiques que treballam aquest curs al nostre centre és el tractament de la informació i competència digital. Aquesta competència la podem treballar des de moltes vessants i seguint procediments diversos. Nosaltres a la matèria d'Ètica i ciutadania et proposam fer un anunci per a la televisió on hauràs de promoure el respecte d'un dels articles de la "Declaració Universal dels Drets Humans de l'ONU" promulgats l'any 1948.

A classe hem analitzat tot el que fa referència a la pre-producció, producció i post producció d'un anunci. Hem descobert que el més important és fer un bon guió ja que és la preparació literària del rodatge. És important perquè aclareix el punt de vista artístic i tècnic de l'anunci. Ho hem de detallar tot de forma molt clara perquè no hi hagi confusions.

El medi que utilitzarem és l'audiovisual i això suposa que la informació la rebran els espectadors d'una vegada, i si no entenen alguna cosa és perquè no està ben explicat o no utilitzam el llenguatge adient; així que és important pensar a qui anirà dirigit el nostre anunci (als infants? als adolescents? a gent culta?...). La durada és limitada. L'espot ha de ser de 60 segons.

Anem per feina!

1r. Pensar la idea que vull explicar.

Tot partint de l’article dels Drets Humans que t’ha tocat, el primer és pensar en una idea, un punt de vista, una cosa original. No és l'anunci ja com a tal, no hi ha localitzacions ni personatges clars. És el que vols reflectir, la idea que vols transmetre. Cadascú de vosaltres ha triat un article, l'ha llegit i ha intentat explicar el seu significat posant de relleu diferents aspectes als quals es pot referir el contingut del seu article. Després ha triat un d'aquests aspectes i ha començat a pensar les possibles implicacions i maneres d'explicar-les i donar-les a conèixer.

Per exemple, jo hauria triat l'article 26.2 que diu: "L'educació tindrà per objecte el ple desenrotllament de la personalitat humana i l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; afavorirà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups ètnics o religiosos; i promourà el desenrotllament de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau." i el meu interès es centraria en el paper que tenim les persones adultes en l'educació dels infants i, més concretament, m'interessaria posar especial esment en el fet que els infants aprenen copiant els models que veuen, és a dir, imitant els adults que tenen al seu voltant. La idea bàsica que vull explicar, doncs, és que els infants fan el que veuen, conseqüentment el grau de respecte, comprensió, tolerància, llibertat, ... que veuen en les accions dels adults, serà el grau de respecte, comprensió, tolerància,... que posaran en pràctica ells mateixos. Així que tots jugam un paper fonamental en l'educació dels més petits perquè som el seu referent, el model que intenten imitar. Els més petits imiten els seus germans més grans, diuen el que senten dir als seus pares, es comporten ... Trobaríem un llarg etc. de situacions en les quals la personalitat dels infants es va forjant.

2n. Pensar una història per a aquesta idea.

Cal tenir molt clar que no tot es pot fer, hem de tenir present quines són les nostres limitacions de recursos: hem de pensar en coses fàcils, accessibles. Principalment hem de tenir en compte que només disposam de 60 segons, ni un més ni un menys!
Si la història és original i conté el factor sorpresa, això ajudarà molt perquè l'anunci sigui un autèntic èxit. Tractarem de condensar la nostra història i així tenir molt clar què és el que volem explicar.
En l'exemple del meu article he decidit que el punt fort que vull comunicar és que els infants fan allò que veuen fer. Així agafaré distintes accions que fan els adults i mostraré com els infants els imiten. En mallorquí tenim un refrany que ho explica de meravella: "Els tests s'assemblen a les olles".

Quines situacions m'interessa remarcar? Les plantejaré en positiu o en negatiu? Mostraré aquelles coses bones que fan els adults i que els petits imiten, o més bé prendré com model les coses dolentes que fan? M'inclinaré pel segon, és a dir, cercaré situacions poc recomanables protagonitzades per adults i mostraré com els infants els imiten. Aixó ferà pensar als adults que els valors que transmeten són els valors que assoliran els infants, així que paga la pena de fer que la nostra influència, com persones majors i models dels infants, sigui positiva. Només en aquest cas un món millor és possible.

3r. Escriure la història en un paràgraf. GUIÓ LITERARI.
En aquest moment ja començam a detallar més, incloent ja localitzacions, intentau que els textos siguin clars.

En el meu exemple he decidit que mostraria escenes on surten persones adultes i que són una mala influència pels infants, en tant que aquests intenten imitar-los. La història està servida!

Primer aniré de coses suaus a coses bastant més contundents: com un nin imita el seu pare parlant pel mòbil, com una nina intenta imitar la mare quan aquesta utilitza una cabina telefònica pública, com un nin copia els gestos del seu pare quan aquest espera amb impaciència, com una nina fuma com ho fa la mare, com un nin mostra la mateixa insensiblitat del seu pare davant les necessitats dels altres, com un nin té un nul respecte per la netedat seguint el comportament del seu germà gran, ... i així, aniré afegint situacions fins arribar al final on, després d'una escena molt impactant, apareixerà el rètol del meu eslogan: Allò que els nins veuen, allò que els nins fan. Per acabar amb una escena en positiu, on apareixerà un nin que imita al seu pare ajudant a una senyora a recollir objectes que li han caigut al terra.

 Així doncs, el que ara hem de fer és descriure els diferents plànols que hi haurà a cada seqüència. Hem de tenir present la finalitat que perseguim, cada plànol i cada tipus d'enquadrament té un propòsit, no hi ha res que depengui de l'atzar. Tot ha d'estar perfectament previst i en consonància amb els objectius que pretenem aconseguir amb una escena concreta.

4t. Reflexió
Un cop escrit l'anunci en un paràgraf, hem de respondre a les següents preguntes per saber si el missatge va ben encaminat o si és necessari rectificar alguna cosa:
  • Contribueix el missatge a aconseguir una conscienciació dels adults en el seu paper com models de les pautes de conducta dels infants?
  • El missatge és creïble? És convincent?
  • Connecta amb els seus destinataris?
  • Comunica bé el benefici d'un comportament responsable i exemplar dels adults?
  • Gaudeix de suficient originalitat?
  • S'entén amb claredat?
  • Aconsegueix cridar l'atenció del receptor?
  • Desperta l'interès del receptor?
  • Es recorda fàcilment?
  • Contribueix el missatge publicitari a assolir els objectius d'aquest article dels drets humans?
Suposem que he respost afirmativament a totes les preguntes manco a la que fa referència a si crida l'atenció del receptor, o si en desperta l'interès. Com puc millorar aquests punts? Per exemple triant una bona música, recordau que l'èxit de molts d'anuncis està en la música (per exemple els anuncis d'Estrella Damm dels darrers anys)
5è. Guió literari
Ara escriurem per seqüències què passa, com i quan. No s'informa de quin tipus de pla és (això es fa en el guió tècnic). Cal especificar molt l'acció. També es pot crear un eslògan, que pot ser el mateix que el títol. Recordau que ha d'enganxar, ha de tenir molta força.
Exemple: "ALLÒ QUE ELS NINS VEUEN, ALLÒ QUE ELS NIN FAN"
Seqüència 1. Pujant les escales de l'Hort del Rei en direcció a la catedral. De dia.
Un home va caminant aviat parlant pel mòbil. Un metre darrera ell hi va un nin, aparentment el seu fill, que fa exactament el mateix que el seu pare.  
Seqüència 2. Plaça Major de Palma. De dia. Una cabina telefònica doble.
Una dona mostra gestos agressius de contrarietat perquè el telèfon no funciona bé, la seva filla a la cabina del costat imita el comportament agressiu de la mare.
Seqüència 3. Al metro. Estació intermodal de la Plaça d'Espanya. Llum artificial.
Un home espera impacientment l'arribada del metro ...
Seqüència 3+n ...
Seqüència penúltima. Pantalla en negre. Rètol: ALLÒ QUE ELS NINS VEUEN, ALLÒ QUE ELS NIN FAN
Sequència última. Interior de l'aparcament del Corte Inglés. Llum artificial. Porta del maleter d'un cotxe oberta. Objectes espargits pel terra.
Un home i el seu fill ajuden a recollir els objectes.
I així, escena a escena, heu d'anar descrivint tot el que ha de passar a l'anunci.


6è. GUIÓ TÈCNIC
En el guió tècnic apareixen totes les dades restants i que hem analitzat a classe: tipus de pla i la seva descripció, moviments de càmera, etc. Recordem algunes de les dades que hem explicat a classe:
TIPUS DE PLA:
Es denominen en funció de la figura humana.
Plànols llunyans: descriptius, ambientals. El personatge està sotmès al paisatge. Hi ha 3 tipus:
  • Gran pla general: Ideal per donar sensació de petitesa, subordinació d'un personatge. L'espai és el protagonista.
  • Pla general: El personatge existeix, no és absorbit del tot pel paisatge, se'l reconeix.
  • Pla conjunt: Poden sortir més persones, són recognoscibles i són més importants que el paisatge.
Plànols mitjans: Són plans narratius, compten accions. També hi ha 3 tipus:
  • Plànol americà: Pla d'una persona amb el tall a l'alçada dels genolls.
  • Pla mig llarg: Més a prop, el tallam per la cintura.
  • Pla mig curt: A l'alçada del pit, no veiem els braços a no ser que els tengui prop de la cara.
Plànols curts: Són plans dramàtics. Només es veu la cara del personatge. Hi ha 3 tipus:
  • Primer pla: Agafa el cap, és el més cinematogràfic, expressa sentiments, sense referència corporal, excepte els trets de la cara.
  • Primeríssim primer pla: Com l'anterior però més detallat, talla el cap.
  • Plànol detall: Té una funció informativa puntual.
TIPUS D'ENQUADRAMENTS:
Cada enquadrament implica que posam la càmera en un determinat lloc.
  • Angle normal: Normalment se situa a l'altura de la cara, tant si està assegut com dret.
  • Picat: La càmera està per sobre del personatge. L'efecte visual és que el personatge queda aixafat contra el terra, l'empetiteix, sembla feble.
  • Contrapicat: La càmera mira el personatge des de baix. El personatge es fa gran.
7è. STORYBOARD (és opcional).
És com si féssim un còmic de tot l'anunci. Serveix per anar pensant decorats, plànols, detalls... És la millor manera de comunicar les idees a la resta de l'equip que t'ajudarà a fer l'anunci.
Bé, ara ja estam en condicions de començar a gravar l'anunci.
Al següent vídeo pots comprovar lo bé que algú ha sabut plasmar la idea que t´he anat explicant. Fixa't amb el guió tècnic: analitza els diferents tipus de plànols i intenta esbrinar perquè els han utilitzat, què pretenen transmetre.


Aquest guió literari i tècnic s'ha de lliurar en forma de comentari a aquesta entrada del blog abans de dia 14 de gener de 2011. Tindrà el valor d'un 40% de la nota final del projecte.

dimarts, 11 de març del 2014

LLIBERTAT i emocions. Realment som tan lliures com pensam?.

Acabam de treballar dos temes en els quals hem tractat dos eixos fonamentals en el procés de convertir-nos en persones: la llibertat i les emocions.
Hem defensat que la llibertat ens permet arribar fins a l'essència de la nostra persona i liderar decididament el nostre interior, descobrint qui som, quins són els nostres valors, passions, talents, habilitats...
[En aquest vídeo del programa de TV3 Amb filosofia pots veure diferents interpretacions de què s'entén per llibertat]

 

També hem pres consciència del pes que tenen els sentiments, les emocions i les passions en la construcció de la nostra visió de la vida i en la nostra relació amb els demés.
Tot plegat ens ajuda a determinar cap on volem anar i quin sentit li volem donar a totes les accions que fem, des d'anar d'excursió fins a estudiar per a un examen, tot té un per què, ho fas amb ganes i amb sentit.
Si bé sembla que les coses són així, des del món del consum s'intenta manejar aquestes qüestions en profit del benefici econòmic. Clarament ens manipulen la nostra capacitat de decidir i els nostres interessos, així quan pensam que elegim lliurement no fem més que respondre a estímuls que han estat preparats acuradament perquè responguem en un determinat sentit i no en un altre. Si això ho traslladam a l'àmbit de la política, a l'àmbit de les relacions personals, a l'àmbit dels valors, a l'àmbit de la bellesa ..., la manipulació pot ser bastant més greu. 

Doncs bé, visualitza el següent documental i fes una aportació al blog fent una dissertació de 200-220 paraules qüestionant si som tan lliures com pensam, posant de relleu les raons que hi ha per defensar el teu posicionament. 
IMPORTANT: les dissertacions han de començar amb el nom complet, curs, etapa i grup (per exemple: Nicolau Estemariu Ensenyat, 4ESO-E)
[Darrer dia per fer les aportacions 31 de març de 2014]

Consum: l'imperi dels sentits