Persones o personatges?

No sempre resulta fàcil diferenciar la persona del personatge, en els temps que corren massa sovint el personatge engoleix la persona.  El pronom personal JO respon a la nostra pròpia identitat o, ans al contrari,  és una identitat construïda?

Les persones narram constantment la nostra vida com una història en curs on els individus som els protagonistes. En la nostra relació amb els demés, ens mostram com som o ens amagam darrera el personatge que hem construït? Coneixem als altres com a personatges o com a persones? Pot ser que cara als demés ningú sigui com és per sí mateix? Pot ser la personalitat acaba sent objecte d'una ficció que es va formant a partir de les relacions amb els altres individus?

[Els alumnes que presentàreu a classe els diàlegs amb els vostres personatges, podeu afegir els diàlegs com comentaris i després faré la composició final. Moltes gràcies per l'espectacular feina que féreu!]

Diàleg Núria - SuperWoman

- Vaig sortir a la terrassa del bar, estava buida, em vaig seure a la taula del racó. De cop, inesperadament veig que tinc asseguda al costat la famosa SuperWoman. 

-Ei!! però què fas aquí? No necessit-ho la teva ajuda jo.

- Ja, ja ho sé però necessitava seure un moment que estic rebentada.

-Molta feina salvant el món?

-Salvant el món?? Ja ja ja ja! Et penses que sóc un d'aquests superherois de còmic? La meva feina és més moral, simplement el que faig és animar a la gent o escoltar-les quan ho necessiten.

-Així tu ni t'enfrontes contra grans estafadors ni evites catàstrofes ni aquestes coses guays dels herois? Doncs que aburrit no?

- No ho és gens d' aburrit! Jo he nascut per això. per treure una rialla a la gent i motivar-la a seguir endavant. Vaja, me n'he d'anar que em demanen pel "busca"!

- D'acord, continua amb això tan gran que fas! Adéu!

Diàleg Jordi - Pilota

-Hola pilota.

-Hola.

Que fas aquí tota sola?.

-Aquí al parc que estava pensant el partit d'ahir.

-El partit? I que tal?

-Molt bé, tothom em volia tenir perquè els ajudés a guanyar.

-I tu com t'has sentit?

-Bé perquè he passat per moltes bones mans que tenien cura de no perdre'm i a més de tot hi ha hagut dues o tres vegades que m'havien mollat però un altre ha vengut i amb totes les seves forces ha estirat el braç per no perdre'm.

-Això està molt bé, però, el que passa que no creus que ets un poc egoista perquè només vols que et tenguin a tu i que no et mollin?.

-Crec que no perquè jo els ajud a aconseguir el que volen, és a dir, guanyar el partit.

-A val, mira pero ara venen uns al·lots, supós que voldran jugar amb tu.

-Esper que sigui això i que no em vulguin desinflar ni fer-me coses dolentes.

-Esperem que no, passa t'ho bé. Adéu.

-Adéu.

Diàleg Marc - Stephen

By Marc Barceló

Marc: Bon dia Professor Stephen Hawking

Steve: Steve, per als amics.

Marc: Vale, però tenc vàries qüestions a demanar-li; et podria entrevistar?

Steve: Clar que sí, jove.

Marc : Si vostè hagués d'estodiar una altra carrera, quina estodiaria?

Steve: Dret.

Marc: 2a pregunta... ¿ Com va poder vostè associar dos conceptes visualment diferents, la cuàntica i la relativitat , creant una teoria comuna?

Steve:Xicot, un dia em viag proposar fer algo important a la vida, i així ho vaig fer. És com mesclar pa i allioli, fins que no ho proves , no saps què passarà.

Marc: Moltès gràcies Steve.

Steve : De res, la veritat es que le cosmos ha volgut que ens reunissim aquí per uns patrons seguits a moltes altres accions...

Marc: MMM... Interessant

Steve:Si que ho és,d'interessant, el cosmos és un pensament indefinit ja que és relatiu i no comprovadament material , i alhora bell . Sabies què...

Marc: He de partir , que faig tard .

Marc:Bé, una foto : Clack! Adéu Steve, vagi bé , tan de bó ens trobem un altre pic

 Diàleg Maxim - Batman

Ei, hola Batman Batman: Bon dia 

M: Com va? 

B: Bé, estic un poc cansat, ja saps, he hagut de salvar la ciutat. 

M: No ho entenc, com t'ho fas per aconseguir lluitar contra tots els dolents de la ciutat i no rendir-te mai? 

B: Fa falta molta perseverància, i també força, tant físicacom psicològica. A més d'una bona motivació, es clar. 

M: Motivació? I quina és la teva? 

B: Bé, de petit vaig veure com un criminal matava els meus pares, i des d'aquell dia vaig decidir lluitar contra tots els dolents que la policia no pogués agafar. 

M: O sigui, que perseverància, força i motivació? 

B: Exactament 

M: I què passa en aquells diesquan tot et surt malament, que pareix que el destí està en contra teva? 

B: En casos com aquests has de tenir paciència, que si avui t'ha anat malament, això vol dir que demà no et pot anar pitjor, que t'anirà millor. 

M: Això és molt inspirador, saps? 

B: És part de ser un heroi, has de servir d'inspiració per a la resta de persones. 

M: Sí, això és ben cert! B: Sí, i ara m'he d'anar, que veig que em necessiten 

M: Idò adéu! 

B: Fins a un altre dia!

Diàleg Mar - Palmera

Mar: Hola!

Palmera: (no contesta)

Mar: Hola? Em sents o què?

Palmera: No vull escoltarte

Mar: Per què?

Palmera: Per que no, m'agrada estar tranquila...

Mar: T'agrada estar tranquila o és difícil arribar-te a conéixer a fons?

Palmera: Amb dues

Mar: Tranquila, pots confiar amb jo

Palmera: Sempre em diuen el mateix...

Mar: Ho sé, però jo se com ets i en realitat tenim bastant en comú, més del que et penses

Palmera: I tu què saps? Si només ets una persona?

Mar: Per aquesta raó, a vegades les persones es pareixen a algunes coses que ni t'imagines. Només prova de coneixer-me millor.

Palmera: No ho sé...

Mar: Va,venga, intenteu

Palmera: Bueno, venga ho intentaré

Mar: Graacis :)

Palmera: Pot sortir bé...

Mar: Mai ho sabrem si no ho intentam.

Diàleg Carme - Cirera

-Hola

-Hola
-I tu qui ets?
-Som una cirera
-Què fas aquí tota sola?
-M’he independitzat
-Perquè? No t’agrada viure a un arbre?
-M’he cansat d’estar sempre penjada de ma mare
-Saps que, una vegada t’has caigut de l’arbre, ja no hi pots tornar, no?
-Sí que ho sé
-Has de tenir en compte que ta mare t’ha cuidat sempre, no l’has de deixar sola, l’has d’anar a veure i aprofitar per visitar les teves germanes
-Clar que hi aniré! Però no vull estar sempre fermada, sense llibertat
-Has de fer via, no saps quan t’arribarà l’hora
-Quina hora?
-Qualque dia et duran al mercat, et vendran i et menjaran
-Què?!
-Sí, et menjaran
-Bé, si van alerta i no espenyen el meu cor, el podran sembrar i tendré cireretes. Es positiu per a tots, qui em mengi podrà gaudir del meu sabor i dels nutrients que aporto però anant alerta amb el pinyol per no fer-se mal i poder-me sembrar vora la mare i procedir creat cireretes generació rere generació
-Bé, que tenguis sort i puguis perdurar anys i anys
-Gràcies, esper que siguis l’afortunat que em mengi i m’ajudi a sobreviure