COM FER EL GUIÓ DEL VÍDEO D'UN ARTICLE DELS DRETS HUMANS.
Una de les tres competències bàsiques que treballam aquest curs al nostre centre és el tractament de la informació i competència digital. Aquesta competència la podem treballar des de moltes vessants i seguint procediments diversos. Nosaltres a la matèria d'Ètica i ciutadania et proposam fer un anunci per a la televisió on hauràs de promoure el respecte d'un dels articles de la "Declaració Universal dels Drets Humans de l'ONU" promulgats l'any 1948.
A classe hem analitzat tot el que fa referència a la pre-producció, producció i post producció d'un anunci. Hem descobert que el més important és fer un bon guió ja que és la preparació literària del rodatge. És important perquè aclareix el punt de vista artístic i tècnic de l'anunci. Ho hem de detallar tot de forma molt clara perquè no hi hagi confusions.
El medi que utilitzarem és l'audiovisual i això suposa que la informació la rebran els espectadors d'una vegada, i si no entenen alguna cosa és perquè no està ben explicat o no utilitzam el llenguatge adient; així que és important pensar a qui anirà dirigit el nostre anunci (als infants? als adolescents? a gent culta?...). La durada és limitada. L'espot ha de ser de 60 segons.
Anem per feina!
1r. Pensar la idea que vull explicar.
Tot partint de l’article dels Drets Humans que t’ha tocat, el primer és pensar en una idea, un punt de vista, una cosa original. No és l'anunci ja com a tal, no hi ha localitzacions ni personatges clars. És el que vols reflectir, la idea que vols transmetre. Cadascú de vosaltres ha triat un article, l'ha llegit i ha intentat explicar el seu significat posant de relleu diferents aspectes als quals es pot referir el contingut del seu article. Després ha triat un d'aquests aspectes i ha començat a pensar les possibles implicacions i maneres d'explicar-les i donar-les a conèixer.
Per exemple, jo hauria triat l'article 26.2 que diu: "L'educació tindrà per objecte el ple desenrotllament de la personalitat humana i l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; afavorirà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups ètnics o religiosos; i promourà el desenrotllament de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau." i el meu interès es centraria en el paper que tenim les persones adultes en l'educació dels infants i, més concretament, m'interessaria posar especial esment en el fet que els infants aprenen copiant els models que veuen, és a dir, imitant els adults que tenen al seu voltant. La idea bàsica que vull explicar, doncs, és que els infants fan el que veuen, conseqüentment el grau de respecte, comprensió, tolerància, llibertat, ... que veuen en les accions dels adults, serà el grau de respecte, comprensió, tolerància,... que posaran en pràctica ells mateixos. Així que tots jugam un paper fonamental en l'educació dels més petits perquè som el seu referent, el model que intenten imitar. Els més petits imiten els seus germans més grans, diuen el que senten dir als seus pares, es comporten ... Trobaríem un llarg etc. de situacions en les quals la personalitat dels infants es va forjant.
2n. Pensar una història per a aquesta idea.
Cal tenir molt clar que no tot es pot fer, hem de tenir present quines són les nostres limitacions de recursos: hem de pensar en coses fàcils, accessibles. Principalment hem de tenir en compte que només disposam de 60 segons, ni un més ni un menys!
Si la història és original i conté el factor sorpresa, això ajudarà molt perquè l'anunci sigui un autèntic èxit. Tractarem de condensar la nostra història i així tenir molt clar què és el que volem explicar.
En l'exemple del meu article he decidit que el punt fort que vull comunicar és que els infants fan allò que veuen fer. Així agafaré distintes accions que fan els adults i mostraré com els infants els imiten. En mallorquí tenim un refrany que ho explica de meravella: "Els tests s'assemblen a les olles".
Quines situacions m'interessa remarcar? Les plantejaré en positiu o en negatiu? Mostraré aquelles coses bones que fan els adults i que els petits imiten, o més bé prendré com model les coses dolentes que fan? M'inclinaré pel segon, és a dir, cercaré situacions poc recomanables protagonitzades per adults i mostraré com els infants els imiten. Aixó ferà pensar als adults que els valors que transmeten són els valors que assoliran els infants, així que paga la pena de fer que la nostra influència, com persones majors i models dels infants, sigui positiva. Només en aquest cas un món millor és possible.
3r. Escriure la història en un paràgraf. GUIÓ LITERARI.
En aquest moment ja començam a detallar més, incloent ja localitzacions, intentau que els textos siguin clars.
En el meu exemple he decidit que mostraria escenes on surten persones adultes i que són una mala influència pels infants, en tant que aquests intenten imitar-los. La història està servida!
Primer aniré de coses suaus a coses bastant més contundents: com un nin imita el seu pare parlant pel mòbil, com una nina intenta imitar la mare quan aquesta utilitza una cabina telefònica pública, com un nin copia els gestos del seu pare quan aquest espera amb impaciència, com una nina fuma com ho fa la mare, com un nin mostra la mateixa insensiblitat del seu pare davant les necessitats dels altres, com un nin té un nul respecte per la netedat seguint el comportament del seu germà gran, ... i així, aniré afegint situacions fins arribar al final on, després d'una escena molt impactant, apareixerà el rètol del meu eslogan: Allò que els nins veuen, allò que els nins fan. Per acabar amb una escena en positiu, on apareixerà un nin que imita al seu pare ajudant a una senyora a recollir objectes que li han caigut al terra.
Així doncs, el que ara hem de fer és descriure els diferents plànols que hi haurà a cada seqüència. Hem de tenir present la finalitat que perseguim, cada plànol i cada tipus d'enquadrament té un propòsit, no hi ha res que depengui de l'atzar. Tot ha d'estar perfectament previst i en consonància amb els objectius que pretenem aconseguir amb una escena concreta.
4t. Reflexió
Un cop escrit l'anunci en un paràgraf, hem de respondre a les següents preguntes per saber si el missatge va ben encaminat o si és necessari rectificar alguna cosa:
- Contribueix el missatge a aconseguir una conscienciació dels adults en el seu paper com models de les pautes de conducta dels infants?
- El missatge és creïble? És convincent?
- Connecta amb els seus destinataris?
- Comunica bé el benefici d'un comportament responsable i exemplar dels adults?
- Gaudeix de suficient originalitat?
- S'entén amb claredat?
- Aconsegueix cridar l'atenció del receptor?
- Desperta l'interès del receptor?
- Es recorda fàcilment?
- Contribueix el missatge publicitari a assolir els objectius d'aquest article dels drets humans?
Suposem que he respost afirmativament a totes les preguntes manco a la que fa referència a si crida l'atenció del receptor, o si en desperta l'interès. Com puc millorar aquests punts? Per exemple triant una bona música, recordau que l'èxit de molts d'anuncis està en la música (per exemple els anuncis d'Estrella Damm dels darrers anys)
5è. Guió literari
Ara escriurem per seqüències què passa, com i quan. No s'informa de quin tipus de pla és (això es fa en el guió tècnic). Cal especificar molt l'acció. També es pot crear un eslògan, que pot ser el mateix que el títol. Recordau que ha d'enganxar, ha de tenir molta força.
Exemple: "ALLÒ QUE ELS NINS VEUEN, ALLÒ QUE ELS NIN FAN"
Seqüència 1. Pujant les escales de l'Hort del Rei en direcció a la catedral. De dia.
Un home va caminant aviat parlant pel mòbil. Un metre darrera ell hi va un nin, aparentment el seu fill, que fa exactament el mateix que el seu pare.
Seqüència 2. Plaça Major de Palma. De dia. Una cabina telefònica doble.
Una dona mostra gestos agressius de contrarietat perquè el telèfon no funciona bé, la seva filla a la cabina del costat imita el comportament agressiu de la mare.
Seqüència 3. Al metro. Estació intermodal de la Plaça d'Espanya. Llum artificial.
Un home espera impacientment l'arribada del metro ...
Seqüència 3+n ...
Seqüència penúltima. Pantalla en negre. Rètol: ALLÒ QUE ELS NINS VEUEN, ALLÒ QUE ELS NIN FAN
Sequència última. Interior de l'aparcament del Corte Inglés. Llum artificial. Porta del maleter d'un cotxe oberta. Objectes espargits pel terra.
Un home i el seu fill ajuden a recollir els objectes.
I així, escena a escena, heu d'anar descrivint tot el que ha de passar a l'anunci.
6è. GUIÓ TÈCNIC
En el guió tècnic apareixen totes les dades restants i que hem analitzat a classe: tipus de pla i la seva descripció, moviments de càmera, etc. Recordem algunes de les dades que hem explicat a classe:
TIPUS DE PLA:
Es denominen en funció de la figura humana.
Plànols llunyans: descriptius, ambientals. El personatge està sotmès al paisatge. Hi ha 3 tipus:
- Gran pla general: Ideal per donar sensació de petitesa, subordinació d'un personatge. L'espai és el protagonista.
- Pla general: El personatge existeix, no és absorbit del tot pel paisatge, se'l reconeix.
- Pla conjunt: Poden sortir més persones, són recognoscibles i són més importants que el paisatge.
Plànols mitjans: Són plans narratius, compten accions. També hi ha 3 tipus:
- Plànol americà: Pla d'una persona amb el tall a l'alçada dels genolls.
- Pla mig llarg: Més a prop, el tallam per la cintura.
- Pla mig curt: A l'alçada del pit, no veiem els braços a no ser que els tengui prop de la cara.
Plànols curts: Són plans dramàtics. Només es veu la cara del personatge. Hi ha 3 tipus:
- Primer pla: Agafa el cap, és el més cinematogràfic, expressa sentiments, sense referència corporal, excepte els trets de la cara.
- Primeríssim primer pla: Com l'anterior però més detallat, talla el cap.
- Plànol detall: Té una funció informativa puntual.
TIPUS D'ENQUADRAMENTS:
Cada enquadrament implica que posam la càmera en un determinat lloc.
- Angle normal: Normalment se situa a l'altura de la cara, tant si està assegut com dret.
- Picat: La càmera està per sobre del personatge. L'efecte visual és que el personatge queda aixafat contra el terra, l'empetiteix, sembla feble.
- Contrapicat: La càmera mira el personatge des de baix. El personatge es fa gran.
7è. STORYBOARD (és opcional).
És com si féssim un còmic de tot l'anunci. Serveix per anar pensant decorats, plànols, detalls... És la millor manera de comunicar les idees a la resta de l'equip que t'ajudarà a fer l'anunci.
Bé, ara ja estam en condicions de començar a gravar l'anunci.
Al següent vídeo pots comprovar lo bé que algú ha sabut plasmar la idea que t´he anat explicant. Fixa't amb el guió tècnic: analitza els diferents tipus de plànols i intenta esbrinar perquè els han utilitzat, què pretenen transmetre.
Aquest guió literari i tècnic s'ha de lliurar en forma de comentari a aquesta entrada del blog abans de dia 14 de gener de 2011. Tindrà el valor d'un 40% de la nota final del projecte.
HOMOSEXUALITAT
ResponEliminaL’anunci està dirigit a tota persona de qualsevol llengua o país.
Vol transmetre el respecte envers l’orientació sexual dels altres, encara que no agradi.
He plantejat la història amb quatre personatges: El protagonista, que és homosexual; una amiga amb qui comparteix confidències; i una parella de coneguts, del que el jove agrada al protagonista. Aquest menysprearà a l’homosexual.
GUIO LITERARI
Seqüència 1. Un parc. L’homosexual i la seva amiga asseguts en un banc. Mantenen el següent diàleg:
Amiga.- Què penses fer amb en Rodrigo?
Homosexual.- Tinc por de dir-li el que sent.
Amiga.-Però tens més a perdre si no li dius que si li dius.
Homosexual.- És veritat, tens raó. Ho intentaré.
Seqüència 2. Baixant per les escales d’una plaça, una parella parlen entre ells.
Seqüència 3. Aquesta parella s’atura, veu al protagonista i diuen:
Ella.- Eh, veus aquell d’allà?
Ell (Rodrigo).- Sí.
Ella.- És gay.
Rodrigo.- Gay? Quin puta oi!
Ella.- Ja. Eh que ve!!
Protagonista.- Perdona, puc parlar amb tu?
Rodrigo.- No, me n’he d’anar
Ella.- Anem, anem!
Amiga.- Deixa’ls anar, no te mereixen!
Seqüència 4. Pantalla amb negra i escrit el rètol del eslògan que una veu repeteix:
“Quin oi?... Si no t’agrada, respecteu”
GUIÓ TÈCNIC
En el muntatge, acompanya una cançó de fons, cantada per Marvin Gaye i Tammi Terrell i titulada “Ain’t no mountain high enough”.
Els diàlegs són en català i subtitulats amb anglés.
Per semblar més un anunci, abans de la primera seqüència i després del rètol final, hi he inclòs el “Tornam d’aquí a…” que tv3 utilitza de vegades entre anuncis.
Seqüència 1. Està feta amb un pla mig curt
Seqüència 2. Està feta amb un pla llunyà conjunt
Seqüència 3. Feta amb un plànol mitjà americà
Seqüència 4. Feta amb plànol curt al detall
TIPUS D’ENQUADRAMENT
Seqüència 1. Angle normal
Seqüència 2. Angle normal
Seqüència 3. Contrapicat
Seqüència 4. És el rètol. No hi ha cap tipus d’enquadrament.
Lluís Garí Crespí 4t ESO E
ResponEliminaPer començar el treball vaig llegir-me tots els drets humans, com recomenava el treball. Una vegada llegida un parell de vegades vaig decidir que no podía centrar-me en tan sols un dret per això el tema del meu anunci sobre els drets humans es basa en que tots som iguals.
Encara no sabia quins serien els personatges però sabia que els protagonistas haurien de ser completament diferents però iguals, d’aquí va sorgir la idea principal… I si els protagonistes eren en realitat eren la mateixa persona (iguals) però a la vegada hi havia una diferencia económica, social, religiosa…
La historia és basa en un indigent i un home ric, acomodat i prepotent. Aquesta succeeix a un parc on l’indigent demana llimosna mentre que un home amb pinta de prepotent el comença a mirar, però no és contenta amb això, l’insulta i l’humilla. Finalment l’indigent s’aixeca sense dir cap paraula i li mostra que són el mateix,elmarginat no parla en cap momento parla perquè representa el pensament, els fets i aquests per si sols s’han de bastar .
GUIÓ GRÀFIC
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
Lloc: Parc de les Estacions (Palma).
Protagonistes: Lluís Garí Crespí (ric prepotent), Marc García Seguí (indigent d’espatlles).
Actors secundaris: José Luis Miró León i Nicolás Rubén De Enrique homes que donen doblers a l’indigent.
Càmara: Guido Belfiore
Musica: Young and beautiful-Lana Del Rey
Característica: A l’indigent en cap moment se l’hi pot veure la cara.
----------------------------------------------------------------------------------------------------------
Escena 1: (muda)
Pla general
-Apareixen l’indigent, dos homes que li donen unes monedes i el prepotent.
L’escena serveix per a què el públic es faci una idea de la situación.
Escena 2: (muda)
Pla mig llarg
- L’únic personatge que surt és el prepotent que es puja les ulleres de sol per demostrar seguretat i prepotencia.
Serveix per a que el públic és faci una idea de com és el protagonista.
Escena 3: (diàleg amb música)
Pla contrapicat desde l’indigent.
- El prepotent humilla i menys valora a l’indigent.
És una de les parts vitals de l’anunci.
Escena 4: (música)
Pla específic (es deixa veure l’espatlla del prepotent i surt centrat l’indigent per donar-li importancia)
Molt lentament el protagonista s’aixeca, creant espectació fins que es dóna la volta i tothom s’anadona de que d’especte físic són la mateixa persona.
Escena 5: (música)
Surt la pantalla negra amb el missatge amb blanc escrit: “ Tots som iguals, tots tenim els mateixos drets”.
BOSCH LLADÓ,Caterina.
ResponEliminaPer la idea la qual jo m'he guiat és la discriminació davant de persones que són diferents a les demés o alemenys això arribam a creure, ja que tots som iguals i tenim els mateixos drets.
Al momento de pensar com fer l'anunci em vaig uiar amb el més comú, un parc, on es junten tot tipus de persones i s'encreuen totes les races, tan del mateix país com un immigrant.
Així doncs, la meva idea és la següent:
Actuam res persones, dues normals i una mora. Jo estic passajant tranquil.lament pel parc i em vull seure a un banc, doncs a l'hora d'anar-hi veig que hi ha dos bancs molt junts, a un, la mora, a l'altre, la mallorquina. La meva decisió principal és de seure on sigui, en principi davora la mora. Però la desconfiança que em transmet em fa tornar enrrere i seurer-me davora l'altre dona, la mallorquina.
Jo trob que el meu anunci adquireix totes aquestes preguntes, però el punt 4, és diferent , en el sentit que els adults avegades en donen un exemple equivocat de les coses. Com el fet de desconfiar d'una persona perquè tingui el color de pell diferent o la parla o els costums.
A la primera escena se'm veu a mi caminant pel parc, després els dos bancs i es veu com jo, vaig a seure davora la mora, però quan me'n donc conta de que és diferent, m'aixec i vaig a seure al banc de davora que és una espanyola. la mora, em mira estrenyada però jo no em dirigesc nisiquiera a la seva cara.
El meu anunci té dues característiques, el plànol és llunyà i el pla ès general, l'angle és normal perquè els protagonistes han de rebre la principal atenció.
Finalment, la meva historia només intenta fer entendre als receptors de què totes les persones som iguals i que tenguem alguns aspectes diferents no ens fa ser ,enys que els altres. Recordar que cada persona té els seu valors i tant dona que siguin millors o pitjors, perque igualment tots són igual de respectables.
LÓPEZ GUTIÉRREZ, Andrea
ResponEliminaGuió del vídeo
1r.Idea que vull explicar.
L’article que jo he triat es l’1 : “Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i han de comportar-se fraternalment els uns amb eks altres.”
Jo volia centrarme en la part que diu que tots ens hem de comportar fraternalment els uns amb els altres i l’idea principal de l’anuncia que estic pensant fer és la següent: “L’amistat no entén de races.”.
2n.La història per a aquesta idea.
El punt fort que vull comunicar del meu anunci és que l’amistat no entén de races y sobre aquesta idea he pensat fer un parell de situacions , es a dir, escenes. La primera de totes he pensat que surti l’imatge de dus amigues de diferents races; en la segona he pensat que ella vengi a ca meva com una altra amiga qualsevol; en la tercera que la meva mare xerri amb jo i hem digui que no l’accepta a ca nostra pel fet de ser d’un altra raça; y per concluir l’anunci que la noia surti de ca meva decepcionada.
3r.GUIÓ LITERARI.
Ara us explicaré detalladament el meu anunci com he introduit a l’apartat anterior.
Primer exposaré al públic l’amistat entre les dues noies de manera que estiguin totes dues contentes a un parc passejant. Segon la noia cristiana convidará a la noia jueva a ca seva, però la mare de la noia cristiana no l’acceptarà. Tercer mare i filla discturirán i finalment la noia jueva sortirà de la casa molt decepcionada.
4t. Reflexió.
Com he respost a les preguntes plantejades correctament em centraré amb el segon plànol, es a dir, cercaré una música adequada que cridi l’atenció del receptor. Crec que la més adequeada per aquest anunci és una cançó tocada amb el piano de manera que es transmeti més sentimental.
5è. Guió literari.
Seqüència 1. Caminant per un parc de Palma en direcció casa de la noia cristiana. Demati. Les dues amigues van caminant i riguent juntes.
Seqüencia 2. Casa de la noia cristiana. Mig dia. La noia cristiana entra a ca seva i saluda a la mare, darrera li segueix la seva amiga jueva. La mare vol xerrar amb la seva filla i les dues es retiren.
Seqüència 3. Habitació de la noia cristiana. Mig dia. La mare i la filla discuteixen i la mare li diu que no vol que la noia jueva estigui a casa.
Seqüència 4. Pasadís de casa de la noia cristiana. Mig dia. La noia jueva surt de la casa molt decepcionada.
Seqúència 5. Fotografia de les dues amigues riguent al parc. Rètol: L’AMISTAT NO ENTÉN DE RACES.
6è.GUIÓ TÈCNIC.
Seqüència 1. Plànol americà, angle normal.
Seqüència 2. Plànol americà i pla mig llarg, angle normal.
Seqüència 3. Plànol americà, angle normal.
Seqüència 4. Pla mig curt i plànol americà, angle normal.
ROSSELLÓ ROSSELLÓ, Elisa
ResponEliminaGuió Literari:
La protagonista de l'anunci és una al.lota amb sobrepès que es troba davant una situació violenta, ja que s'atraca educadament per demanar l'hora i se'n riuen del seu físic menys un jove que la respecte. Més endavant arriba a casa seva amb l'autoestima baixa i plorant i se'n va cap a la gelera a cercar unes natilles per menjar, però les torna a deixar al seu lloc perquè aquelles persones han fet que s'avergonyesqui i tengui complex del seu físic.
Seqüència 1. Pantalla en negre. Literatura: "En un món perfecte... "
Seqüència 2. Una al.lota es cerca el rellotge a les munyeques. Caminant cap endavant.
Seqüència 3. Pantalla en negre. Literatura: "Hi viuen milions i milionjs d'habitants..."
Seqüència 4. Una terrassa amb 3 joves parlant. De dia. S'atraca l'al.lota del principi demanant la hora. Dos dels joves se'n riuren d'ella. L'altre jove respon a la seva pregunta.
L.al.lota se'n va.
Seqüència 5. Pantalla en negre. Literatura: "Hem fet que se'ns jutgi per l'aspecte i la nostra imatge... Soportant rialles desagradables, patint per dintre"
Seqüència 6. L'al.lota davant una porta. Bufa i s'aixuga llàgrimes
Seqüència 7. Pantalla en negre. Literatura: "Molts xerren de respecte, pocs l'apliquen"
Seqüència 8. A l'interior d'una casa, una gelera. S'obri la porta i l.al.lota agafa unes natilles. Les torna a deixar. Tanca la porta.
Seqüència 9. Pantalla en negre. Literatura: "Que els altres no et facin tancar portes si no és el que realment vols."
Seqüència 10. Pantalla en negre. Rètol: MOLTA GENT, POQUES PERSONES... I NINGÚ COM TU. ESTIMA'T
Guió tècnic:
Seqüència 2.Plànol llunyà. Gran pla general del protagonista.
Seqüència 4. Pla conjunt. Es veu més d'un personatge.
Seqüència 6. Plànol curt. Primer pla.
Seqûència 8. Plànol mitjà. Pla mig llarg.
Marc García Seguí, 4t ESO E
ResponEliminaHe decidit publicar els guions en 2 publicacions, per això aquesta primera publicació és del guió literari (l'altra serà el guió tècnic).
GUIÓ DEL VÍDEO D'UN ARTICLE DELS DRETS HUMANS
He triat l’article 24 de la Declaració dels Drets Humans que diu: “Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.”
He triat aquest dret ja que la societat actual, potser motivada per la profunda crisi en la qual estem immersos on l'atur i les dificultats que la majoria de les persones tenen per arribar a final de mes, els ha portat a realitzar llargues jornades laborals, ja que les empreses amb menys personal volen obtenir els mateixos resultats i hem passat de treballar per viure a viure per treballar. Per això he centrat el meu anunci publicitari en dos casos de de explotació laboral diferents, on he volgut fer veure que tenim un dret al descans i a una jornada de treball que ens permeti gaudir de temps lliure en família i amics.
GUIÓ LITERARI
L'anunci s'ha centrat en dos treballs diferents, d'una banda un jardiner que realitza el seu treball a l'aire lliure i per una altra un cambrer que ho realitza a l'interior, però tots dos té la necessitat de descansar. Per a això, en el primer cas he mostrat al treballador fent les seves tasques habituals i després intentant beure per refrescar-se. En el segon cas, també he mostrat al cambrer exercint les seves funcions i sol•licitant vacances, en tots dos casos el cap l'hi nega. L'anunci finalitza amb el treballador esgotat i tirat sobre la barra, la qual cosa mostra signes d'explotació laboral.
Seqüències:
Seqüència 1: Un Jardiner regant i podant les plantes del Parc de les Estacions de Palma
Seqüència 2: El jardiner dóna mostres d'esgotament en el mateix lloc de la primera seqüència.
Seqüència 3: Pla de mà i peu del jardiner agafant una ampolla i apareix la mà i el peu del cap negant-li l'aigua. (es diferencia el treballador del cap pel tipus de sabata).
Seqüència 4: Cambrer darrere de la barra d'un bar fent un cafè per a uns clients que es veuen a l'altre costat de la barra.
Seqüència 5: El cambrer dona mostres d’esgotament desprès d’haver servit el cafè en la mateixa barra.
Seqüència 6: El cambrer agafant un calendari mostrant el mes d'agost (simbolitzant el mes de vacances.
Seqüència 7: Pla de la mà del cambrer assenyalant el mes d'agost al seu cap i aquest li nega les vacances ratllant el mes sol•licitat.
Seqüència 8: El cambrer dóna mostres d'empipament tirant el calendari i posteriorment cau rendit sobre la barra.
Seqüència última: Pantalla en negre. Rètol en moviment: TRABAJAR PARA VIVIR, NO VIVIR PARA TRABAJAR
Marc García Seguí, 4t ESO E
ResponEliminaAquesta és la meva segona publicació, que és el guió tècnic.
GUIÓ TÈCNIC
Tipus de pla i enquadrament
Seqüències:
Seqüència 1: Plànol mitjà – Pla americà: Pla del jadiner amb el tall a l'alçada dels genolls
Enquadrament d’angle normal
Seqüència 2: Plànol mitjà – Pla mig curt: Pla del jardiner tallat al pit. Es veuen els braços perquè els té a prop de la cara .
Enquadrament d’angle normal
Seqüència 3: Plànol curt – Plànol detall: És un plànol que ens informa de la necessitat de refrescar-se i la negativa del seu cap.
Enquadrament d’angle picat
Seqüència 4: Plànol mitjà – Pla americà: Pla del cambrer amb el tall a l'alçada dels genolls.
Enquadrament d’angle normal
Seqüència 5: Plànol mitjà – Pla mig llarg: Pla del cambrer amb el tall per la cintura.
Enquadrament d’angle normal
Seqüència 6: S’inicia amb Plànol mitjà – Pla americà i finalitza amb un Plànol mitjà – Pla mig llarg: El cambrer inicia l’acció amb un tall a la alçada dels genoll i la finalitza amb un tall a la cintura.
Enquadrament d’angle normal
Seqüència 7: Plànol curt – Plànol detall: Plànol que ens informa de la sol•licitud de vacances i la negativa del seu cap.
Enquadrament d’angle picat
Seqüència 8: S’inicia amb Plànol mitjà – Pla americà i finalitza amb un Plànol mitjà – Pla mig llarg: El cambrer inicia l’acció amb un tall a la alçada dels genoll i la finalitza amb un tall a la cintura, ja que el cambrer cau damunt la barra.
Enquadrament d’angle normal
Seqüència última: Plànol del rètol creuant la pantalla en negre.
ESTEVE MONTAÑO, Aina
ResponElimina1r. Pensar la idea que vull explicar.
A mi m’agradaria fer veure a la gent que la discriminació social está molt present al nostre dia a dia. Molta gent no pot obtenir un tipus de feina o no pot fer segons quines activitats degut a la seva discapacitat física. I no és just pensar que ,per es simple fet d’estar a una cadira de rodes, no poden ser tractats com les persones que son.
2n. Pensar una història per a aquesta idea.
M’interessa remarcar la diferència que hi ha entre una persona que és ajudada de una que no ho és. Utilitzaré accions del dia a dia d’una persona, com obrir portes i pujar a l’ascensor.
I a la part final de l’anunci posaré una part positiva per fer veure que entre tots i amb petites accions podem acabar amb la discriminació social.
3r. Escriure la història en un paràgraf.
Per fer veure aquest fet, mostraré a una persona que va en cadira de rodes intentant dur a terme el seu dia a dia sense que ningú l’ajudi. Estarà en blanc i negre per fer veure que la persona ho passa malament. Escriuré damunt un fons negre “Tu puedes hacer que mi día a día vuelva a tener color”. I, finalment, sortiran les mateixes situacions que al principi però la gent l’ajudarà i estarà en color.
D’aquesta manera podré representar la diferència entre una persona que és ajudada de una que no.
4t. Guió literari
LUCHA CONTRA LA DISCRIMINACIÓN SOCIAL
Seqüència 1: Una dona amb cadira de rodes va cap a l’ascensor. D’aquest surt una altra dona que no li aguanta la porta.
Seqüència 2: La mateixa dona intenta pujar unes escales per arribar a una porta. Passa una altra dona i la ignora.
Seqüència 3: La mateixa dona arriba al portal del seu edifici. Una dona està obrint la porta i no li aguanta.
Seqüència 4: Pantalla en negre. Rètol: TU PUEDES HACER QUE MI VIDA VUELVA A TENER COLOR.
Seqüència 5: Es repeteix la primera escena però ara la dona li aguanta la porta.
Seqüència 6: Es repeteix la segona escena però ara la dona li ajuda a pujar.
Seqüència 7: Es repeteix la tercera escena però ara la dona li aguanta la porta.
Seqüència 8: Pantalla en negre. Rètol: LUCHA CONTRA LA DISCRIMINACIÓN SOCIAL
5è. GUIÓ TÈCNIC
Durant tot l’anunci he utilitzat el pla conjunt ja que surten més persones apart de la protagonista i el paisatge te importància (però no és el més important).
LA HISTÒRIA DE N’ELENA (part 1)
ResponEliminaSASTRE ÁLVAREZ-OSSORIO, Sonia
4t E
1r. La idea
Aquest trimestre a classe hem vist la discriminació. Pot haver discriminació de molts de tipus: discriminació per la cultura, la religió, la forma de pensar, l’edat, l’aspecte físic...
Per fer aquest treball he pensat amb la discriminació als minusvàlids. El meu interès es centraria en el paper que tenen les persones de poder martiritzar la vida de algunes persones minusvàlides. La idea bàsica que vull mostrar és que moltes persones minusvàlides són rebutjades i discriminades per ser diferents els altres.
2n. Història que reflectirà la idea
He decidit que el punt fort que vull comunicar és que les teves accions poden ser les responsables de... Agafaré escenes de la vida de una nina que és discriminada degut a la seva incapacitat.
Les accions que vull remarcar demostraran que les accions negatives duites a terme per determinades persones poden ser les responsables dels actes comesos per unes altres persones. Això farà pensar a totes les persones que abans de fer qualsevol cosa, pensin la repercussió que allò pot tenir.
3r. Descripció de la història. Guió literari
Aniré mostrant diferents escenes de la vida de n’Elena, una nina minusvàlida, que tots els que l’envolten se’n riuen d’ella i la rebutgen.
Primer presentaré una escena de n’Elena quan tenia 9 anys i anava pel carrer amb un paraigua. Un grup de nins quan la veuen coixejant li tiren el paraigua en terra i es riuen d’ella. Després quan té 16 anys, dues nines també es riuen de ella i a més a més la imiten. Als 20 anys es troba en una biblioteca estudiant i les nines de davant es burlen d’ella. Als 29 anys n’Elena es troba a ca seva completament enfonsada i sense aturar de beure ja que és l’única manera de no pensar amb la seva vida.
Després apareixerà un rètol que dirà “Les teves accions poden ser les responsables de ...” i a continuació la escena més impactant. N’Elena no pot més i decideix suïcidar-se. En l’escena apareix n’Elena al llit i en terra una botella de vi i pastilles. N’Elena s’ha pres moltes pastilles i això a acabat amb la seva vida. He pensat que per fer l’escena més real, n’Elena sortirà amb sabonera a la boca i amb un braç dirigit cap a les pastilles.
Després sortirà un altre rètol que dirà: “Reflexiona i di no a la discriminació
4t. Reflexió
Després de escriure l’anunci m’he fet una quantes preguntes per saber si el missatge va ben encaminat o si és necessari rectificar alguna cosa. Després de fer una reflexió m’he donat compte de què per entendre millor la vida de n’Elena posaré la seva edat i així es veurà que durant tota la seva vida n’Elena ha sofert abusos per part de les altres persones. També he pensat que per fer més impactant aquest anunci havia d’afegir una música instrumental i he triat la música “A Thousand Years”
LA HISTÒRIA DE N’ELENA (part2)
ResponEliminaSASTRE ÁLVAREZ-OSSORIO, Sonia
4t E
5è. Guió literari
Comença amb la frase “La història de n’Elena” i després comencen les seqüències.
Seqüència 1. Carrer Sa cova baixa, Sa Cabaneta. De dia.
N’Elena de 9 anys camina pel carrer amb el seu paraigua i apareixen dos nins que li tiren en terra el paraigua i es riuen d’ella per la seva discapacitat.
Seqüència 2. Carrer reis Catòlics, Palma. De dia.
N’Elena de 16 anys camina pel carrer.
Seqüència 3. Carrer reis Catòlics, Palma. De dia.
Dues nines se’n riuen d’ella i la imiten.
Seqüència 4. La biblioteca de S’Escorxador, Palma. De dia. Llum artificial
Dues al•lotes estudiant a la biblioteca.
Seqüència 5. La biblioteca de S’Escorxador, Palma. De dia. Llum artificial
Dues al•lotes que es troben assegudes davant d’ella es burlen.
Seqüència 6. Ca n’Elena. De dia. Llum artificial
N’Elena amb 29 anys es troba a ca seva completament enfonsada i sense aturar de beure. Després s’aixeca a agafar una cosa a la vitrina que té darrera.
Seqüència 7. Pantalla negre. Rètol: LES TEVES ACCIONS PODEN SER LES RESPONSABLES DE ...”.
Seqüència 8. Dormitori de n’Elena . Vespre. Llum artificial
N’Elena s’ha suïcidat i surt tombada al llit i en terra una botella de vi i pastilles.
Seqüència 9. Pantalla negre. Rètol: “Reflexiona i ...”
Seqüència 10. Pantalla negre. Rètol: “Di no a la discriminació”
6è. Guió tècnic
Seqüència 1. Plànol llunyà – pla conjunt
Enquadrament – angle normal
Seqüència 2. Plànol llunyà – pla general
Enquadrament – angle normal
Seqüència 3. Plànol llunyà – pla conjunt
Enquadrament – contrapicat
Seqüència 4. Plànol mitjà – pla mig llarg
Enquadrament – angle normal
Seqüència 5. Plànol mitjà – pla mig llarg
Enquadrament – angle normal i picat
Seqüència 6. Plànol mitjà – pla mig llarg
Plànol llunyà – pla general
Enquadrament – angle normal
RÈTOL
Seqüència 8. Plànol mitjà – plànol americà
Enquadrament – contrapicat
RÈTOLS
CORTÉS FERNÁNDEZ, Laura 4tE
ResponEliminaYo he elegido los prejuicios como tema para mi anuncio ya que creo que hoy en día la gente se guía mucho por las apariencias de una persona a la hora de relacionarse y socializar. Por eso mi interés se centraría en el hecho de que al hablar y conocerse tienen ambas personas los ojos vendados, para que así mientras hablan no puedan dejar de centrarse en conocer a esa persona para pensar sobre su vestimenta y estilo. La idea básica que quiero reflejar es el principio moral de no juzgar a las personas por lo de fuera y hacer ver que puedes tener cosas en común con una persona a la que si te dan a elegir no la habrías escogido para entablar una conversación.
Para representar esta idea he querido remarcar en hecho de que no se ven durante la conversación y tampoco a la hora de elegir con quien seguir hablando; la única información que tienen sobre la otra persona es su nombre y lo que esa persona les haya podido contar. Aunque los rolles de cada persona no estén totalmente definidos creo que la diferencia se puede percibir fácilmente.
He decido introducir la idea explicando qué iban a ver a continuación. Después ya se muestran las diferentes parejas hablando entre ellas con los ojos vendados. Seguidamente se ven la elección de dos de las participantes, qué argumentos dan y la reacción al verse por primera vez.
GUIÓN LITERARIO
“DIGAMOS NO A LOS PREJUICIOS”
Secuencia 1. Fondo negro con introducción al anuncio.
Secuencia 2. En un banco de la Av. Jacinto Verdaguer. De día.
Dos chicas con los ojos vendados conversan.
Secuencia 3. Mismo banco de la Av.Jacinto Verdaguer. De día.
Dos chicas distintas realizando la misma acción.
Secuencia 4.En la misma Av.Jacinto Verdaguer. De día
Dos chicas con ojos vendados hablan entre sí.
Secuencia 5.En un banco en la Av.Jacinto Verdaguer. De día.
Última pareja que conversa con los ojos vendados.
Secuencia 6. En la parte trasera del banco anterior. Av.Jacinto Verdaguer. De día.
Una de las chicas da su opinión y argumentos.
Secuencia 7. Primer banco, donde mantienen las conversaciones. Av.Jacinto Verdaguer. De día.
La chica anterior y su elección para seguir conversando se ven por primera vez.
Secuencia 8. Parte trasera del banco inicial. Av.Jacinto Verdaguer. De día.
Otra de las chicas da sus argumentos sobre su elección.
Secuencia 9. Banco inicial donde hablan entre ellas sin verse. Av.Jacinto Verdaguer. De día.
La chica que ha elegido y la persona a la que quiere seguir conociendo se ven por primera vez.
Secuencia 10. Calle Andrés Segovia. De día.
Fotografía de las cuatro chicas juntas, slogan aparece.
GUIÓN TÉCNICO
Secuencias 2, 3, 4 y 5
Plano lejano-medio: se puede ver a ambas personas y al paisaje sin dar mayor importancia a ningún otro elemento más que al conjunto. Con un ángulo normal.
Secuencias 7 y 9
Plano medio corto, plano corto primer plano. Se da importancia la cara de las personas con un ángulo normal.
Secuencias 6 y 8
Plano medio americano, se enfoca a la persona sin tener en cuenta que se vea o no 100% su figura. Ángulo normal.
Anunci contra la discriminació dels sense sostre (Marc Seguí Coll)
ResponEliminaHe decidit que el meu anunci tractarà el tema de la discriminació a les persones sense sostre. Vull expressar que la vida d’aquestes persones és dura de per si mateixa, i que no els hem de maltractar ni els hem de fer sentir pitjor encara amb els nostres actes.
Per a que tot això quedi ben reflectit, aniré introduint seqüències on aparegui una persona sense sostre a diferents escenes, cada vegada més impactants. Entre cada seqüència afegiré una diapositiva amb un missatge xocant sobre les persones sense sostre. Al final afegiré una diapositiva on es remarqui el missatge de l’anunci.
Guió literari:
Seqüència 1. La persona sense sostre surt ajaguda a un banc d’el parc de Ses Sorts. El sol està imponent i l’home adopta una postura pensativa, mirant cap al més enllà.
Seqüència 2. La persona es troba dormint a un banc del mateix parc, tot tapat, quan un ciutadà hi passa per devora. Aquest s’espanta quan veu l’home al banc i s’aparta, allunyant-se d’ell.
Seqüència 3. Fons negre amb la frase: ‘Cada cinc dies mor a Espanya una persona sense sostre.’
Seqüència 4. Al parc de Ses Sorts, l’home sense sostre demana alguna cosa de menjar a un ciutadà. El ciutadà reacciona violentament i apallissa l’home sense que aquest pugui oposar resistència.
Seqüència 5. Fons negre amb la frase: ‘Una quarta part moren per agressió.’
Seqüència 6. En aquesta escena un ciutadà tira a les escombraries un objecte. L’home sense sostre acudeix immediatament a agafar allò que ha tirat per tal d’intentar aprofitar-lo.
Seqüència final. Fons negre amb el missatge que remarca la idea: ‘La seva vida ja és dura. Nosaltres no hauríem de fer-la més difícil encara.’
Guió tècnic:
Per a la primera seqüència emplearé un pla general fixo, en el qual es vegi que l’home està dominat pel món exterior. Es veurà en blanc i negre per tal de donar un efece apagat, sense alegria. Es veurà des d’un angle lleugerament contrapicat, així vull donar a entendre que a pesar de les dificultats, ell seguéix intentant fer front a la realitat.
A la segona seqüència, el pla serà general amb un toc de pla americà. La càmera farà una passada per tot el banc fins a allunyar-se lleugerament, quan el ciutadà entrarà en escena i es quedarà fixa. L’angle de la seqüència es picat per l’home sense sostre i un angle normal per al ciutadà.
Passam a la quarta seqüència on començarem amb un pla que abarqui els dos personatges, amb angle lleugerament picat i càmera fixa que enfoqui la conversació dels dos personatges. A l’hora de la pallissa, l’angle és fa clarament picat per donar l’efecte d’inferioritat a l’home sense sostre.
A la penúltima seqüència, es veurà des d’un pla americà, però enfocat als detalls, amb càmera fixa. L’angle d’aquesta escena sera contrapicat.
He decidit afegir un troç d'una cançó que concordi amb l'anunci, per captar l'atenció del receptor. Aquesta cançó la interpreta el raper mallorquí Valtònyc. El títol és 'L'home de la mirada caiguda'.
"NO TE QUEDES EN SILENCIO, ESTA NO ES LA SOLUCIÓN"
ResponEliminaIrene Domenech 4E
4- Guió literari
“NO ET QUEDIS EN SILENCI, AQUESTA NO ÉS LA SOLUCIÓ”
-Seqüència 1. Entrada de la cuina. De dia.
Una nina que acaba de tornar de l’escola està a la porta de la cuina per obrir la porta i entrar per menjar amb la seva mare.
-Seqüència 2. A la cuina. De dia.
Quan entra la mare li demana què tal li ha anat el dia. Ella li diu que ha anat bé. Però després es queda callada.
-Seqüència 3. Al carrer per on passa la protagonista per arribar a ca seva. De dia.
Records. Es veu a la protagonista caminant amb les coses de l’escola cap a casa seva per menjar però es troba amb dues nines que sempre li peguen. Es veu com una d’elles li tira al terra la maleta i l’agafa dels braços per aguantar-la mentre l’altra li tira la carpeta i, després, li pega un cop de puny a la galta.
-Seqüència 4. A la cuina. De dia.
Present. Es veu la cara de la protagonista amb el cop que li surt després de haver recordat el que li han fet. És una ferida imaginària que li surt per no contar el que li passa i guardar-ho.
-Seqüència 5. Al carrer on passa la protagonista per arribar a ca seva. De dia.
Records. Es veu que la mateixa nina que li ha pegat abans, li pega un cop de puny a la panxa.
-Seqüència 6. A la cuina. De dia.
Present. Surt el filet de sang que li provoca aquest record. Ferida imaginària.
-Seqüència 7. Al carrer on passa la protagonista per arribar a ca seva. De dia.
Records. Presenta a la nina agafant els cabells de la protagonista perquè la miri i després, la que l’agafava, li pega una empenta i cau al terra. Es veu a la nina tirada al terra i després es veu des d’abaix a la de l’empenta que li pega una potada a la cara. Es veu com si fos des dels ulls de la protagonista.
-Seqüència 8.
Pantalla en negre per donar més dramatisme, com si la protagonista s’hagués desmaiat.
-Seqüència 9. A la cuina. De dia.
Present. Es veu el conjunt de ferides imaginàries que ha sofert perquè s’ha quedat en silenci durant molt de temps. Mostra una de les possibles conseqüències.
-Seqüència 10. Pantalla en negre.
Rètol: No et quedis en silenci, aquesta no és la solució.
5- Guió tècnic
-Pla 1. Entra a la cuina
Plànol mitjà; pla mig llarg; angle normal
-Pla 2. Mare i filla a la cuina
Plànol llunyà; pla conjunt; angle normal.
-Pla 3. S’enfoca a la nina responent.
Plànol llunyà; pla conjunt; contrapicat.
-Pla 4. Protagonista en silenci.
Plànol mitjà; pla mig curt; angle normal.
-Pla 5. Protagonista caminant i Pla 6. Les seves abusadores li tiren les coses.
Plànol llunyà; pla conjunt; angle normal.
-Pla 7. Cop de puny a la galta.
Plànol mitjà; pla mig curt, angle normal.
-Pla 8. Ferida a la galta.
Plànol curt; primer pla; angle normal.
-Pla 9. Cop de puny a la panxa.
Plànol llunyà; pla conjunt; angle normal
-Pla 10. Filet de sang.
Plànol mitjà; pla mig curt; angle normal
-Pla 11. Agafada de cabells i Pla 12. Empenta
Plànol mitjà; pla mig curt; angle normal.
-Pla 12. Nina al terra lluny i Pla 13. Nina al terra a prop.
Plànol llunyà; pla conjunt; contrapicat.
-Pla 13. Abusadora i potada
Plànol mitjà; pla mig llarg; picat.
-Pla 14. Cara amb tots els cops.
Plànol mitjà; pla mig curt; angle normal.
"NO TE QUEDES EN SILENCIO, ESTA NO ES LA SOLUCIÓN"
ResponEliminaIrene Domenech 4E
1- Pensar la idea que vull explicar.
La idea que vull explicar és que la persona que sofreix bullying, ciberbullying o qualsevol maltractament psicològic no ha de romandre en silenci, perquè amb el temps els records d’ aquest sofriment venen a tu, et van enfonsant poc a poc i et surten ferides imaginàries. La majoria de gent que sofreix aquests maltractaments no diuen res per por o per altres motius, però el que no es sol pensar és que el que és en un principi una tonteria al final pot ser un gran problema que et pot dur, fins i tot, a la mort.
2- Pensar una història per a aquesta idea.
Per aquesta idea he decidit que destacarà el fet de que poden passar coses per romandre en silenci quan ets víctima d’un maltractament i ho plantejaré des d’un punt de vista negatiu.. Per això presentaré a una nina que ve de l’escola i que li amaga a la mare el que sofreix allà, però quan va recordant tot el que li ha passat, van sortint les ferides imaginàries (dic ferides imaginàries perquè es mostren a l’anunci físicament, però es com si les tengués de dins i van sortint). Això pot fer pensar a persones que realitzen el maltractament i a persones que el sofreixen.
3- Escriure la història en un paràgraf. GUIÓ LITERARI.
El meu anunci comença amb una nina entrant a la cuina de la seva casa, on la seva mare està esperant-la per menjar. La mare li demana què tal li ha anat el dia i la nina diu que li ha anat bé amb un somriure. Però després ella es queda en silenci, mirant a la mare, i li comencen a venir a la ment tot el que ha passat durant el dia. Un per un, van sortint els records. Primer surt un on es veu que ella està anant cap a ca seva amb la motxilla i una carpeta i es troba amb les persones que la peguen i, aquestes, li tiren la maleta i la carpeta i una d’elles l’agafa mentre l’altra li pega un cop de puny a la galta. Després d’això, la imatge torna al present ensenyant com poc a poc li va sortint la ferida imaginària amb aquest record. Després es veu que la que li ha pegat, li dóna un cop de puny a la panxa i, tornant al present, li surt un fil de sang, representant aquella ferida. La següent imatge ensenya que l’agafen dels cabells i la que l’agafa la tira al terra i quan la nina està tirada allà, la nina que l’agafava, li dóna el darrer cop a la cara amb una potada. I quan es torna al present, es veu a la nina amb tots els cops rebuts, recordant aquells moments. Per finalitzar es veurà l’eslògan de l’anunci: NO ET QUEDIS EN SILENCI, AQUESTA NO ÉS LA SOLUCIÓ. I així terminarà el meu anunci.
Guido Belfiore – 4t ESO E
ResponEliminaGuión Literario
Secuencia 1: En una habitación.
Chico de raza negra se despierta por la mañana y apaga el despertador.
Secuencia 2: En la misma habitación.
Chico de raza blanca se despierta por la mañana y apaga el despertador.
Secuencia 3: En la mesa de la cocina.
Ambos chicos toman el mismo desayuno al mismo tiempo.
Secuencia 4: En el baño. Frente al espejo.
Ambos jóvenes se cepillan los dientes a la vez.
Secuencia 5: Escalera del edificio.
El chico de raza negra sale por la puerta del piso, seguido por el chico de raza blanca y ambos bajan las escaleras para empezar el día.
Secuencia 6: Calle de enfrente del edificio.
Ambos jóvenes salen del edificio y caminan al mismo ritmo por la calle, mientras un joven pasea a su perro.
Secuencia 7: Parque de las Estaciones. Enfrente de una estructura hecha aparentemente de cristal, rodeada de césped.
Los dos adolescentes corren distraídos cuando, a la vez, impactan contra la estructura cristalina, cayendo al suelo y gimiendo por culpa del dolor.
Secuencia 8: En el césped.
Salen las extremidades inferiores de los dos adolescentes, con una hemorragia en el lugar del golpe. Ambos están maldiciendo.
Secuencia 9: En el césped en las cercanías de la estructura de cristal.
Ambos jóvenes hacen la croqueta y chocan.
Secuencia 10: Un camino en el parque.
Unas inocentes aves salen espantadas debido a que los dos jóvenes, aparentemente muy felices, van corriendo en su dirección realizando movimientos aleatorios con sus extremidades.
Secuencia 11: En un balancín.
Ambos jóvenes, aparentemente alegres, juegan con el balancín, hasta que este queda parado representando la igualdad entre ambos. Aparece el eslogan “Todos somos iguales y tenemos el mismo derecho a la felicidad” en medio de la secuencia.
Guión técnico
Secuencia 1: Plano general de la cama, sale toda la cama y se reconoce al protagonista. La cámara graba en un ángulo picado, esta sobre el personaje.
Secuencia 2: Plano general de la cama, sale toda la cama y se reconoce al protagonista. La cámara graba en un ángulo picado, esta sobre el personaje.
Secuencia 3: Plano medio corto, el plano corta a los personajes por el pecho y los brazos solo se ven porque están cerca de la cara. Plano normal, se encuentra cerca de la altura de la cara de los personajes.
Secuencia 4: Plano medio largo, la cámara corta a los personajes por la cintura a través del espejo. Ángulo normal, la cámara se halla a la altura de las cabezas de los personajes.
Secuencia 5: Plano conjunto, salen ambos personajes y se reconoce el paisaje. Ángulo normal, al principio se encuentra a la altura de las cabezas de los personajes.
Secuencia 6: Plano conjunto, salen ambos personajes y se reconoce el paisaje. Ángulo normal, se encuentra a la altura de las cabezas de los personajes.
Secuencia 7: Plano conjunto, salen ambos personajes y se reconoce el paisaje. Ángulo normal, se encuentra a la altura de las cabezas de los personajes.
Secuencia 8: Plano de detalle, sirve para informar sobre el hecho de que ambos sangran. Ángulo picado, porque se ven las heridas desde arriba.
Secuencia 9: Plano conjunto, salen ambos personajes en el mismo plano lejano, teniendo más importancia que el paisaje. El plano es picado porque se ve a ambos desde arriba.
Secuencia 10: Plano conjunto, los personajes tienen más importancia que el paisaje, al igual que las aves. Plano normal, la cámara se halla a la misma altura que las personas.
Secuencia 11: Plano conjunto, el plano sirve para destacar la acción de ambos personajes en el paisaje. Plano picado, se ve la acción desde un punto más elevado.
HIGUERAS CRUZ, TERESA
ResponEliminaGUIÓ DEL VÍDEO
1. Pensar la idea que vull explicar:
Jo he triat l’article 14 que diu: “ En cas de persecució tota persona té dret a cercar asil en altres països i a beneficiar-se’n. Aquest dret no podrà ser invocat contra una persecució veritablement originada per delictes comuns o per actes oposats als objectius i els principis de les Nacions Unides.” El meu vídeo tractarà de una persona que és perseguida sense cometre cap delicte.
2. Pensar una història per a aquesta idea:
Al meu vídeo representaré l’escapada del perseguit i el moment en que arriba a l’ambaixada.
3. Escriure una historia en un paràgraf. GUIÓ LITERARI:
Primer es veuran als dos guàrdies que vigilen a una persona que parla per telèfon. De cop, aquesta persona s’adona de que la vigilen i comença a córrer de més lent a més ràpid fins que arriba a l’ambaixada on troba asil, una vegada allà li concedeixen l’asil que ell cercava.
4. Reflexió:
• El missatge és creïble? És convincent?
El missatge és creïble perquè representa una persecució i representa la possible solució amb l’ambaixada. És convincent perquè aquesta situació és freqüent amb moltes persones.
• Connecta amb els seus destinataris?
Com que és un missatge bastant real, connecta amb els destinataris.
• Gaudeix de suficient originalitat?
En la meva opinió sí.
• S'entén amb claredat?
El missatge s’entén, però si qualque de les paraules que diu l’anunci no, es culpa de la qualitat de só.
• Aconsegueix cridar l'atenció del receptor?
Pot ser sí, per la música, ja que és una banda sonora.
• Desperta l'interès del receptor?
Pot ser si, ja que és un anunci fet amb acció.
• Es recorda fàcilment?
No ho crec.
• Contribueix el missatge publicitari a assolir els objectius d'aquest article dels drets humans?
Sí, representa tal qual el que diu.
5. Guió literari:
Seqüència 1: Dos guàrdies civils vigilant la zona quan descobreixen a una persona sospitosa.
Seqüència 2: El sospitós descobreix que el vigilen, talla la cridada i comença a fugir.
Seqüència 3: El sospitós és perseguit per els dos guàrdies civils.
Seqüència 4: El sospitós arriba a una ambaixada.
Seqüència 5: Els dos guàrdies no poden entrar a l’ambaixada.
Seqüència 6: Apareix dins l’ambaixada la secretària.
Seqüència 7: El sospitós demana a la secretària asil perquè no ha comés cap delicte.
6. Guió tècnic:
Seqüència 1: Plànol llunyà, pla conjunt. Angle normal
Seqüència 2: Plànol llunyà, pla conjunt. Angle normal
Seqüència 3: Plànol llunyà, pla conjunt. Angle normal
Seqüència 4: Plànol llunyà, pla conjunt. Angle normal
Seqüència 5: Plànol llunyà, pla conjunt. Angle normal
Seqüència 6: Plànol mitjà, pla mig curt. Angle normal
Seqüència 7: Plànol mitjà, pla mig llarg. Angle normal
SANTANDREU ORTEGA, Marta
ResponElimina4t-E
1) IDEA QUE VULL EXPLICAR
La meva idea principal és centrar-me en les persones que sofreixen maltractaments, ja siguin físics o psicològics. Jo he triat el segon, perquè també pot canviar la vida d’una persona sense necessitat de sofrir maltractament físic. També vull donar a entendre que si una persona és testimoni de qualsevol tipus de maltractament, no ha de fer com si no hagués passat res i intentar per tots els mitjans posar-hi remei.
2) HISTÒRIA PER AQUESTA IDEA
El que vull fer és exposar una situació on es pugui veure el maltractament psicològic cap a una persona. No vull que sembli molt exagerat, perquè el mal sofert varia amb cada persona, per molt petita que pugui semblar la situació, repetides vegades, pot ser molt perjudicial. Vull representar el que no s’ha de fer (maltractament) i el que sí s’ha de fer (donar suport a les persones maltractades i intentar ajudar-les). D’aquesta manera el que vull inculcar és que, on menys esperem trobar aquest tipus de maltractament, sempre hi ha la possibilitat d’existir.
3) HISTÒRIA EN UN PARÀGRAF. GUIÓ LITERARI
En el meu anunci, la situació és la següent:
A una classe de dansa, la professora marca el ritme i les tres alumnes comencen a ballar. Però una d’elles s’equivoca i la professor atura la classe. La renya faltant-li al respecte, fent-la sentir inútil i fent-la fora de la classe. L’alumna expulsada s’asseu a un banc, abraçant-se els genolls i ficant el cap entre aquests. La professora renya també a les altres alumnes. La professora està tan enfada que dóna la classe per finalitzada i se’n va. Les altres dues alumnes es miren sense comprendre molt bé el que acaba de passar. Es mostra a l’alumna que havia estat expulsada i es veu com les altres al•lotes van a donar-li suport. Les tres se’n van juntes. Tot seguit apareixen dos rètols: “No li donis l’esquena”, i “Lluita con el maltractament psicològic”.
4) REFLEXIÓ
La reflexió que jo faig es basa en les respostes a les preguntes que es plantegen al bloc demanades a una persona que només ha vist l’anunci una vegada. Aquesta persona ha respost a totes les preguntes afirmativament, és a dir, que el missatge és creïble, gaudeix d’originalitat, connecta amb els destinataris, s’entén amb claredat, contribueix a aconseguir una conscienciació dels adults, etc. Per tant, compleix amb tots els requisits que es demanen.
5) GUIÓ LITERARI
“LLUITA CONTRA EL MALTRACTAMENT PSICOLÒGIC”
Seqüència 1. Jardí interior d’un edifici (simulant una classe de ball particular per a tres al•lotes). De dia.
Fotografia de les bosses de les alumnes i la professora.
Seqüència 2. El mateix escenari. Una mena de placeta. De dia.
La professora marca el temps del ball amb la mà. Hi ha tres alumnes. La de més a la dreta s’equivoca amb una passa i la professora atura la classe immediatament. La renya faltant-li al respecte i la fa fora de la classe.
Seqüència 3. El mateix escenari. Es mostra un banc. De dia.
El banc està buit, però després l’alumna expulsada s’asseu, s’abraça els genolls i amaga el cap entre aquests.
Seqüència 4. El mateix escenari. La placeta. De dia.
La professora també renya a les alumnes que no s’han equivocat. Està tan enfadada que dóna per acabada la classe i se’n va. Les al•lotes es miren sense saber què ha passat i van a cercar a l’altra al•lota.
Seqüència 5. El mateix escenari. El banc. De dia.
L’alumna expulsada continua amb la mateixa posició amb què estava. Arriben les altres dues i la criden tocant-li els braços. La primera s’aixeca i, amb les altres, se’n van.
Seqüència 6. Pantalla en blanc.
Apareix el primer rètol: “No li donis l’esquena”
Seqüència 7. Pantalla en blanc.
Apareix el segon rètol: “Lluita contra el maltractament psicològic”
SANTANDREU ORTEGA, Marta
ResponElimina4t- E
6) GUIÓ TÈCNIC
Seqüència 1. Plànol detall (funció informativa puntual). Enquadrament: angle normal (situat a l’alçada de la cara). En color.
Seqüència 2. Plànol general (el personatge existeix, no és absorbit del tot pel paisatge, se’l reconeix). Enquadrament: angle normal. En blanc i negre.
Seqüència 3. Gran plànol general (subordinació del personatge, l’espai és el protagonista). Enquadrament: picat (la càmera està per sobre del personatge. El personatge sembla feble, aixafat contra el terra, empetitit). En blanc i negre.
Seqüència 4. Plànol general. Enquadrament: angle normal. En blanc i negre.
Seqüència 5. Plànol americà (pla d’una persona amb el tall a l’alçada dels genolls. Quan els personatges s’aixequen, es pot observar amb més claredat). Enquadrament: angle normal. En color altre vegada.
La cançó que l’acompanya és “Human” de Christina Perri. Comença al minut 00:45 i acaba al minut 01:43. L’anunci dura en total 00:58 minuts.
1. IDEA
ResponEliminaBasant-me amb les lleis dels Drets Humans, especialment la que diu que tots hem de ser tractats per igual, volia reflectir al meu anunci una clara escena de diferència entre races perquè així s’agafi una idea de com hauria de ser actualmente dins la societat.
2. HISTÒRIA
En l'exemple del meu article he decidit que el punt fort que vull comunicar és la diferència que hi ha actualment entre les races i que tots encara que siguem de diferent color de pell o creença ens podem dur bé.
3. GUIÓ LITERARI
Primerament, es veu un home assegut a un banc, es veu que es ple estiu, les temperatures són altres i l’home duu un barret al cap. De sobte, un altre home s’atraca a ell i li demana perquè duu aquell barret, li lleva i l’home, cabrejat s’aixeca i li diu que es ‘nazi’, comença una petita baralla, però finalment, es soluciona i els dos homes es donen una abraçada.
4. REFLEXIÓ
Crec que el meu anunci s’adapta a tots els criteris demanats a classe, em sembla que ha cridat un poc l’atenció. Des del meu punt de vista respon a totes les preguntes menys la de: contribueix el missatge a aconseguir una conscienciació dels adults en el seu paper com models de les pautes de conducta dels infants?, ja que aquests casos de racisme s’obtenen quan et fas més major.
5. GUIÓ TÈCNIC
Jo crec que el meu anunci en tot moment te un pla llunyà, el gran pla general ja que en tot moment l’espai són els protagonistes.
Aquest té un enquadrament contrapicat ja que en tot moment la càmera esta per sota els protagonistes, el personatge es fa gran.
Ana Morales Ráez, 4t E
ResponEliminaPART I
1r. La meva idea:
El tema que jo he pensat per fer el meu anunci es la discriminació per races, ja que em pareix que és un tema que encara esta molt present a les nostres vides, y el podem trobar fàcilment a moltes situacions quotidianes. El que vull transmetre en el meu anunci es que molestes vegades ens creim que nosaltres no discriminem a la gent ni som racistes, però en el fons per segons quines coses preferim a la gent del nostre mateix color, ja que ens transmet més seguretat.
2n. Història per aquesta idea.
Com que la meva idea era fer una escena de discriminació per raca, he pensat una cosa que molt de nosaltres segur que hem vist, como es l’acció d’anar a una entrevista de treball.
Per aixó el que necessitem es a tres persones, dues que facin de persones entrevistades i l’altra de la entrevistadora. Una al•lota farà d’una persona de color blanca i l’altra una al•lota musulmana. Quan la senyora les veu, a una la accepta molt bé, recull el seu currículum i li ofereix una targeta perquè torni a la seva empresa, però a l’altra quasi ni la mira, passa completament de ella, i mes tard fa dos gestos molt racistes, un és perfumar l’habitació com dient “!Bah, quina pudor que fa aquesta!” i l’altra es tirar el seu currículum a la paperera. D’aquesta manera el que vull transmetre es que se n’adonin de que no perquè la gent sigui del seu mateix color ha de ser me bona persona o treballar millor, si no que els hem de donar l’oportunitat de demostrar-nos el que saben fer.
3r. Escriure la història en un paràgraf. Guió literari.
Per fer el meu anunci haure de triar tots els espais on hem de gravar, i crec que l’espai mes adequat per aquesta entrevista es un despatx, en aquest cas com que no en tenc, gravaré a un racó de ca meva simulant un despatx, ajuntaré dues taules formant com una ela amb papers, llibres, llapicers, ordinador...
La primera escena es veu a una administrativa que es s’ha que realitza les entrevistes. A continuació passa dins del despatx una al•lota normal i corrent, sa dona li fa passar i es donen dos petons. Una vegada aquesta al•lota esta asseguda, l’altra li entrega el currículum, l’administrativa el llegeix i una vegada pensa que es correcte, li entrega una targeta com d’acceptació per aquell treball, més tard s’aixequen i es donen la ma com un gest d’agraïment.
Un poc més tard ve una altra al•lota que és musulmana, l’administrativa no s’aixeca per rebre-la ni per donar-li dos petons, quan agafa el currículum de l’altra ni el llegies i tot d’una l’amaga a una carpeta i es posa a treballar amb l’ordinador deixant tot sola a la al•lota, que aquesta quan veu que passen de ella s’aixeca i se’n va. Tot d’una ha sortir per la porta, la treballadora agafa un ambientador i perfuma tota la habitació, volent dir que fa pudor, i de seguida agafa el currículum i el tira a la paperera, donant a entendre que no li importa ni tan se vols els estudis que te aquesta al•lota.
Per gravar aixó utilitzaré diversos plànols. Es primer es quan la primera al•lota entra, que gravaré des de dalt, quan li entrega es paper de front, perquè es vegin les dues cares de perfil, i quan es despedeixen des de un l’altre angle, perquè es vegi a l’administrativa com li dona la mà.
Per a l’altra al•lota, només utilitzaré un plànol, amb la finalitat de que es vegi la cara de ella perfectament. Quan s’aixeca, la càmera gravarà en càmera lenta, i quan tanqui la porta, es perfumarà l’habitació i es s’enfocarà des de el darrera, i tot d’una es veurà una paperera que també a càmera lenta, l’administrativa tirarà es currículum.
Ana Morales Ráez, 4t E
ResponEliminaPART II
4t. Reflexió.
Jo crec que és un anunci el qual pot fer pensar la gent perquè son coses que perfectament ens podrien passar a nosaltres o als nostres familiar, i crec que ningú voldria que no li donessin un treball a una persona, i sobretot que la rebutgessin d’una manera tan dolenta, ja be sigui perquè és musulmana, de color, xinesa... o sigui com sigui.
El missatge és creïble, ja que es veu perfectament els personatges que interpreten cadascú, també es veu el favoritisme per una persona i per una altra, a una li donen una targeta i a l’altra no, i a l’altra li tiren el currículum i pràcticament ni la miren, a lo millor l’entorn no és el mes adequat, però crec que amb dues taules juntes i amb l’ordinador, es representa molt be el despatx, però quedi clar o no ens hem d’adaptar a les nostres possibilitats.
Connecta molt bé amb els destinataris, sobretot amb les persones que dirigeixen una empresa i realitzen entrevistes, ja que crec que es poden sentir identificats, perquè estic segura que ells moltes vegades han triat a una persona pel seu aspecte físic sense donar oportunitats a altres. Ja se que molestes vegada el que conta es la primera impressió, però no sempre hem de donar oportunitats a la gent que es igual que nosaltres, si no que hem de conèixer a altres per poder jutjar.
Crec que l’anunci és original, perquè que jo recordi darrerament no he vist cap anunci sobre discriminació laboral, ni tampoc cap relacionat sobre el treball, i aquet crec que es bastant original per la darrera seqüència, però lo de perfumar l’habitació i per tirar el currículum a la paperera. i com he dit abans és un anunci que pot donar per pensar.
5è. Guió literari.
Seqüència 1: Es veu a una administrativa treballar.
Seqüència 2: La primera al•lota apareix, saluda a l’altre donant-li dos petons, després l’altra la convida perquè segui .
Seqüència 3: Li ofereix el currículum, l’altra l’agafa i el llegeix.
Seqüència 4: L’administrativa li ofereix una targeta per tornar a l’empresa. L’al•lota agafa la targeta i es dirigeix cap a la porta.
Seqüència 5: Al cap d’uns temps una nova al•lota, que és musulmana, apareix al despatx. Ofereix el seu currículum,l’altra ni el llegeix i l’amaga a una carpeta. Tot d’una continua treballant amb l’ordinador deixant marginada a la musulmana. Aquesta en veure la seva reacció s’aixeca i se’n va.
Seqüència 6: Es veu a l’empleada posant ambientador a l’oficina.
Seqüència 7: Agafa el currículum de la musulmana i el tira a la paperera.
Seqüència 8: L’anunci termina amb l’eslògan “Ellos también se merecen una oportunidad”.
6è. Guió tècnic.
Els plànols que jo més he utilitzat son els de, pla conjunt: ja que en quasi tot l’anunci la protagonista apareix amb dues persones mes, es reconeixen a les persona i l’espai no es el més important.
Un altre és el pla mig llarg, les dues persones que venen a entrevistar-se estan assegudes a una taula i se’ls talla per la cintura, perquè es vegi el que esta passant a les mans i als braços, com es l’intercanvi del currículum i l’oferiment d’una targeta.
I el tipus d’enquadrament que he utilitzat és l’angle normal, està situat a l’altura de la cintura. No he utilitzat cap enquadrament per fer gran o petit al personatge, ja que considero que amb aquest angle es por entendre perfectament el que ocorre a l’anunci.