Els ulls comuniquen més que les paraules

Fragment de la tomba capella de Nebaum [Britsh Museum]. Fot. Agustí Puigserver

A classe vàrem parlar de la importància que té la gestió de les emocions en la nostra relació amb els demés. Seguint Howard Gardner i Ken Robinson vàrem assenyalar que a l'escola es posa massa esment en conrear la intel·ligència lingüística i la lògicomatemàtica. Aquells alumnes que són exitosos en llengües i matemàtiques aconsegueixen un destacat currículum escolar. Malgrat tot, tenir èxit escolar no és sinònim de saber gestionar-se per la vida i, massa sovint, persones que tingueren un extraordinari currículum com estudiants han fracassat en la seva relació amb el món més enllà de l'escola.

Diguérem, seguint Daniel Goleman, que la gestió de les emocions és d'una rellevància cabdal en la nostra relació amb els demés. Duguérem a terme algunes dinàmiques per adonar-nos de la importància que té el saber escoltar a l'altre i, al mateix temps, de la importància que té el saber-te col·locar en el lloc de l'altre i fer-te càrrec del que sent. En una de les dinàmiques vàrem prendre consciència que les emocions es comuniquen millor amb el llenguatge no verbal que amb el verbal. 

Per què creus que la paraula perd capacitat de comunicació quan entren en joc les emocions?
[Aquesta activitat ha d'estar presentada com comentari d'aquesta entrada abans de dimecres 2 de novembre de 2011. Puntuació +/- 0,25]

Llibertat sí, ... però, de quina llibertat parlam?

Donau-li un cop d'ull a aquest muntatge de Borja Vilaseca i feu una dissertació de 100-120 paraules comentant el plantejament del psicobiòleg Marc Hauser i el de Borja Vilaseca. 

[Aquesta dissertació és obligatòria com a cloenda del tema que estam treballant i ha d'estar presentada, en forma de comentari a aquesta entrada del blog, abans de dia 2 de novembre de 2011 a les 9h.]

Existeix una moral innata?

Us propòs el visionat d'aquest capítol de REDES, en ell el conductor del programa Eduard Punset entrevista a Marc Hauser, psicobiòleg de la Universitat de Harvard i autor del llibre Moral Minds. El tema que tracta ens pot donar llum pel que fa a la qüestió que debatem aquests dies: determinisme vs. llibertat. El darrer dia argumentàvem la feblesa del límit que diferencia ambdós posicionaments. Els valors amb els quals creiem i pels quals estam disposats a lluitar estan en aquesta línia critica: fins on arriba el determinisme  social? D'on vénen els nostres principis morals? De la religió, de la filosofia, de les institucions judicials? Més enllà de la seva cultura, tot ésser humà sent que és dolent perjudicar als altres i que és bo ajudar als demés.

Marc Hauser  li explica a Eduard Punset que les principals fonts dels nostres judicis morals no procedeixen de l'església o altres institucions. Emocions com la venjança, la compassió o l'amor són conductes que han ajudat l'ésser humà a sobreviure en comunitat des de fa molts milers d'anys. Fins i tot la moral és una eina heretada biològicament per consolidar una societat. Des d'una perspectiva multidisciplinar que abasta la neurobiologia, la psicologia, l'antropologia i la lingüística, Hauser defensa l'existència d'uns principis morals universals que regeixen les nostres decisions i judicis a l'hora de distingir el bé i el mal.

Un joc de nins amb una sèrie de regles senzilles, desenvolupat per Quim de Marimon, psicòleg i director de Praxistudy, exposa els principis morals fonamentals que estudia Hauser. Óscar Vilaroya, neurocientífic de la UAB, explica com el joc desenvolupat de Marimon reflecteix comportaments de tots els humans.

LA PERSONA COM PROJECTE

Ben segur que moltes vegades els teus padrins, els teus pares, els teus tios, els teus tutors, ... t'han demanat què vols ser quan siguis gran?

Les persones som un projecte que ens anam definint a mesura que anam prenent decisions. Aquestes decisions es poden prendre a l'atropellada, sense pensar, o de forma assenyada. Les persones que no tenen un projecte de vida solen prendre les decisions sense to ni sò i ... així els hi va!

Bé, com segona activitat per a aquest primer tema podries mirar aquest vídeo i després intentar explicar com creus que seràs tu el dia que cumpliràs 40 anyets.

Aquest exercici és voluntari i serà puntuat amb 0,25 punts a sumar a la mitjana de l'avaluació. Es pot lliurar fins el 07/10/2011.

Piràmide de Maslow

Aquests dies hem estat parlant de la persona com projecte, de la necessitat de definir amb solvència aquest projecte per donar sentit a la nostra vida, per omplir-la de dignitat. L'adolescència és el moment en que les persones agafam certa autonomia i ens enfrontam tot sols als primers reptes. Alguns d’aquests reptes suposen prendre complexes decisions, el que ens provoca certa angoixa per la incertesa dels resultats. Certament, tenir un projecte de vida ens ajuda a donar equilibri i solidesa a les nostres decisions, és a dir, saber el què volem fa molt més fàcil qualsevol decisió.

Abraham Maslow  va escriure l’obra “Una teoria sobre la motivació humana”(1943) on ens proposa una piràmide dels eixos que ens mouen a actuar.

Piràmide de les Necessitats de Maslow

La idea d’una piràmide ens suggereix, d’entrada, una gradació de nivells o escalons que cal superar per arribar a cotes més altes, sempre i quan, és clar, ens interessi arribar-hi. No estic massa segur de que el model social i educatiu que tenim ens proposi anar molt més enllà dels primers escalons, és més, probablement deixa ben a les clares que no hi ha cap necessitat de pujar massa escalons d’aquesta piràmide per sentir-se bé amb si mateix.

El vídeo que teniu a continuació és un anunci que es fonamenta en l’anàlisi de les motivacions que fa Maslow en aquesta piràmide. Doncs bé, cerca informació sobre la piràmide de Maslow i elabora una dissertació de 140 - 160 paraules [Seguint l’esquema que donàrem a classe] donant el teu punt de vista en relació a si el model de vida que ens ofereix la societat consumista actual ens condueix a l’autorealització en el sentit de Maslow o, per contra, ens convida a romandre en els esglaons inferiors.

[Aquesta activitat ha d'estar presentada el dia 7 d'octubre abans de les 9:00h: la comentarem a classe]

Mapes conceptuals

Com explicàrem divendres passat, aquest any s'introdueixen en el currículum d'ESO les Competències Bàsiques. El nostre Centre ha decidit que el curs 2010-11 treballarem especialment les competències d'Aprendre a aprendre, Comunicació lingüística i Tractament de la informació i competència digital. Així doncs, en el context d'aquestes tres competències l'aprendre a fer mapes conceptuals utilitzant les TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació) formarà part del que haurem d'aprendre a fer. En aquest vídeo us explic com fer un mapa conceptual utilitzant Microsoft Office Power Point. A classe aprendrem com seleccionar i organitzar els conceptes que hauran d'aparèixer al mapa conceptual.

Problema filosòfic de la llibertat de la voluntat

Com tercera activitat llegeix aquest text d'Alfred Ayer i explica el problema que planteja.

"Quan se'm diu que he fet alguna cosa perquè jo mateix ho he volgut, es voldrà dir que podia haver actuat d'una altra manera, i només quan es creu que jo podia haver actuat d'una altra manera és quan se sosté que jo sóc moralment responsable del que he fet. Perquè no es pensa que un home sigui responsable d'una acció que no estava en la seva mà evitar. Però si el comportament humà està regit per lleis causals, no es veu clar com es podia haver evitat l'acció que s'ha fet. Es pot dir que l'agent hauria actuat d'una altra manera si les causes de la seva acció haguessin estat diferents, però, essent les que van ser, sembla que se segueix que ell es va veure obligat a actuar com va actuar. Ara bé, normalment se suposa tant que els homes són capaços d'actuar lliurement, en el sentit necessari perquè se'ls faci moralment responsables, com que el comportament humà està regit totalment per lleis causals, i l'aparent conflicte entre aquests dos supòsits és el que dóna lloc al problema filosòfic de la llibertat de la voluntat."

(AYER, Alfred J.: Ensayos filosóficos, Planeta-Agostini, Barcelona 1986, p. 245.)

Aquest exercici s'ha de fer seguint les pautes de les dissertacions. Serà puntuat sobre 10 punts. Data límit de lliurament 23/09/2010.

L'aventura de ser persona.

La socialització dels individus fa que heretem infinitat de patrons socials, així doncs cobra sentit el qüestionar-se si les persones som vertaderament lliures o, per contra, estam irremissiblement determinades? Tenint present el que acabes d'argumentar, com definiries ara el concepte de llibertat?

Per contestar la darrera pregunta has de seguir l'esquema que hem explicat avui a classe: Introducció + un paràgraf per cada idea + conclusió (valoració personal raonada).

Aquest exercici serà puntuat sobre 10 punts. Data límit de lliurament 23/09/2010.