COM FER EL GUIÓ DEL VÍDEO D'UN ARTICLE DELS DRETS HUMANS.

Una de les tres competències bàsiques que treballam aquest curs al nostre centre és el tractament de la informació i competència digital. Aquesta competència la podem treballar des de moltes vessants i seguint procediments diversos. Nosaltres a la matèria d'Ètica i ciutadania et proposam fer un anunci per a la televisió on hauràs de promoure el respecte d'un dels articles de la "Declaració Universal dels Drets Humans de l'ONU" promulgats l'any 1948.

A classe hem analitzat tot el que fa referència a la pre-producció, producció i post producció d'un anunci. Hem descobert que el més important és fer un bon guió ja que és la preparació literària del rodatge. És important perquè aclareix el punt de vista artístic i tècnic de l'anunci. Ho hem de detallar tot de forma molt clara perquè no hi hagi confusions.

El medi que utilitzarem és l'audiovisual i això suposa que la informació la rebran els espectadors d'una vegada, i si no entenen alguna cosa és perquè no està ben explicat o no utilitzam el llenguatge adient; així que és important pensar a qui anirà dirigit el nostre anunci (als infants? als adolescents? a gent culta?...). La durada és limitada. L'espot ha de ser de 60 segons.

Anem per feina!

1r. Pensar la idea que vull explicar.

Tot partint de l’article dels Drets Humans que t’ha tocat, el primer és pensar en una idea, un punt de vista, una cosa original. No és l'anunci ja com a tal, no hi ha localitzacions ni personatges clars. És el que vols reflectir, la idea que vols transmetre. Cadascú de vosaltres ha triat un article, l'ha llegit i ha intentat explicar el seu significat posant de relleu diferents aspectes als quals es pot referir el contingut del seu article. Després ha triat un d'aquests aspectes i ha començat a pensar les possibles implicacions i maneres d'explicar-les i donar-les a conèixer.

Per exemple, jo hauria triat l'article 26.2 que diu: "L'educació tindrà per objecte el ple desenrotllament de la personalitat humana i l'enfortiment del respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals; afavorirà la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups ètnics o religiosos; i promourà el desenrotllament de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau." i el meu interès es centraria en el paper que tenim les persones adultes en l'educació dels infants i, més concretament, m'interessaria posar especial esment en el fet que els infants aprenen copiant els models que veuen, és a dir, imitant els adults que tenen al seu voltant. La idea bàsica que vull explicar, doncs, és que els infants fan el que veuen, conseqüentment el grau de respecte, comprensió, tolerància, llibertat, ... que veuen en les accions dels adults, serà el grau de respecte, comprensió, tolerància,... que posaran en pràctica ells mateixos. Així que tots jugam un paper fonamental en l'educació dels més petits perquè som el seu referent, el model que intenten imitar. Els més petits imiten els seus germans més grans, diuen el que senten dir als seus pares, es comporten ... Trobaríem un llarg etc. de situacions en les quals la personalitat dels infants es va forjant.

2n. Pensar una història per a aquesta idea.

Cal tenir molt clar que no tot es pot fer, hem de tenir present quines són les nostres limitacions de recursos: hem de pensar en coses fàcils, accessibles. Principalment hem de tenir en compte que només disposam de 60 segons, ni un més ni un menys!

Si la història és original i conté el factor sorpresa, això ajudarà molt perquè l'anunci sigui un autèntic èxit. Tractarem de condensar la nostra història i així tenir molt clar què és el que volem explicar.

En l'exemple del meu article he decidit que el punt fort que vull comunicar és que els infants fan allò que veuen fer. Així agafaré distintes accions que fan els adults i mostraré com els infants els imiten. En mallorquí tenim un refrany que ho explica de meravella: "Els tests s'assemblen a les olles".

Quines situacions m'interessa remarcar? Les plantejaré en positiu o en negatiu? Mostraré aquelles coses bones que fan els adults i que els petits imiten, o més bé prendré com model les coses dolentes que fan? M'inclinaré pel segon, és a dir, cercaré situacions poc recomanables protagonitzades per adults i mostraré com els infants els imiten. Aixó ferà pensar als adults que els valors que transmeten són els valors que assoliran els infants, així que paga la pena de fer que la nostra influència, com persones majors i models dels infants, sigui positiva. Només en aquest cas un món millor és possible.

3r. Escriure la història en un paràgraf. GUIÓ LITERARI.

En aquest moment ja començam a detallar més, incloent ja localitzacions, intentau que els textos siguin clars.

En el meu exemple he decidit que mostraria escenes on surten persones adultes i que són una mala influència pels infants, en tant que aquests intenten imitar-los. La història està servida!

Primer aniré de coses suaus a coses bastant més contundents: com un nin imita el seu pare parlant pel mòbil, com una nina intenta imitar la mare quan aquesta utilitza una cabina telefònica pública, com un nin copia els gestos del seu pare quan aquest espera amb impaciència, com una nina fuma com ho fa la mare, com un nin mostra la mateixa insensiblitat del seu pare davant les necessitats dels altres, com un nin té un nul respecte per la netedat seguint el comportament del seu germà gran, ... i així, aniré afegint situacions fins arribar al final on, després d'una escena molt impactant, apareixerà el rètol del meu eslogan: Allò que els nins veuen, allò que els nins fan. Per acabar amb una escena en positiu, on apareixerà un nin que imita al seu pare ajudant a una senyora a recollir objectes que li han caigut al terra.

 Així doncs, el que ara hem de fer és descriure els diferents plànols que hi haurà a cada seqüència. Hem de tenir present la finalitat que perseguim, cada plànol i cada tipus d'enquadrament té un propòsit, no hi ha res que depengui de l'atzar. Tot ha d'estar perfectament previst i en consonància amb els objectius que pretenem aconseguir amb una escena concreta.

4t. Reflexió

Un cop escrit l'anunci en un paràgraf, hem de respondre a les següents preguntes per saber si el missatge va ben encaminat o si és necessari rectificar alguna cosa:

• Contribueix el missatge a aconseguir una conscienciació dels adults en el seu paper com models de les pautes de conducta dels infants?
• El missatge és creïble? És convincent?
• Connecta amb els seus destinataris?
• Comunica bé el benefici d'un comportament responsable i exemplar dels adults?
• Gaudeix de suficient originalitat?
• S'entén amb claredat?
• Aconsegueix cridar l'atenció del receptor?
• Desperta l'interès del receptor?
• Es recorda fàcilment?
• Contribueix el missatge publicitari a assolir els objectius d'aquest article dels drets humans?

Suposem que he respost afirmativament a totes les preguntes manco a la que fa referència a si crida l'atenció del receptor, o si en desperta l'interès. Com puc millorar aquests punts? Per exemple triant una bona música, recordau que l'èxit de molts d'anuncis està en la música (per exemple els anuncis d'Estrella Damm dels darrers anys)

5è. Guió literari

Ara escriurem per seqüències què passa, com i quan. No s'informa de quin tipus de pla és (això es fa en el guió tècnic). Cal especificar molt l'acció. També es pot crear un eslògan, que pot ser el mateix que el títol. Recordau que ha d'enganxar, ha de tenir molta força.

Exemple: "ALLÒ QUE ELS NINS VEUEN, ALLÒ QUE ELS NIN FAN"

Seqüència 1. Pujant les escales de l'Hort del Rei en direcció a la catedral. De dia.

Un home va caminant aviat parlant pel mòbil. Un metre darrera ell hi va un nin, aparentment el seu fill, que fa exactament el mateix que el seu pare.  

Seqüència 2. Plaça Major de Palma. De dia. Una cabina telefònica doble.

Una dona mostra gestos agressius de contrarietat perquè el telèfon no funciona bé, la seva filla a la cabina del costat imita el comportament agressiu de la mare.

Seqüència 3. Al metro. Estació intermodal de la Plaça d'Espanya. Llum artificial.

Un home espera impacientment l'arribada del metro ...

Seqüència 3+n ...

Seqüència penúltima. Pantalla en negre. Rètol: ALLÒ QUE ELS NINS VEUEN, ALLÒ QUE ELS NIN FAN

Sequència última. Interior de l'aparcament del Corte Inglés. Llum artificial. Porta del maleter d'un cotxe oberta. Objectes espargits pel terra.

Un home i el seu fill ajuden a recollir els objectes.

I així, escena a escena, heu d'anar descrivint tot el que ha de passar a l'anunci.

6è. GUIÓ TÈCNIC

En el guió tècnic apareixen totes les dades restants i que hem analitzat a classe: tipus de pla i la seva descripció, moviments de càmera, etc. Recordem algunes de les dades que hem explicat a classe:

TIPUS DE PLA:

Es denominen en funció de la figura humana.

Plànols llunyans: descriptius, ambientals. El personatge està sotmès al paisatge. Hi ha 3 tipus:

• Gran pla general: Ideal per donar sensació de petitesa, subordinació d'un personatge. L'espai és el protagonista.
• Pla general: El personatge existeix, no és absorbit del tot pel paisatge, se'l reconeix.
• Pla conjunt: Poden sortir més persones, són recognoscibles i són més importants que el paisatge.

Plànols mitjans: Són plans narratius, compten accions. També hi ha 3 tipus:

• Plànol americà: Pla d'una persona amb el tall a l'alçada dels genolls.
• Pla mig llarg: Més a prop, el tallam per la cintura.
• Pla mig curt: A l'alçada del pit, no veiem els braços a no ser que els tengui prop de la cara.

Plànols curts: Són plans dramàtics. Només es veu la cara del personatge. Hi ha 3 tipus:

• Primer pla: Agafa el cap, és el més cinematogràfic, expressa sentiments, sense referència corporal, excepte els trets de la cara.
• Primeríssim primer pla: Com l'anterior però més detallat, talla el cap.
• Plànol detall: Té una funció informativa puntual.

TIPUS D'ENQUADRAMENTS:

Cada enquadrament implica que posam la càmera en un determinat lloc.

• Angle normal: Normalment se situa a l'altura de la cara, tant si està assegut com dret.
• Picat: La càmera està per sobre del personatge. L'efecte visual és que el personatge queda aixafat contra el terra, l'empetiteix, sembla feble.
• Contrapicat: La càmera mira el personatge des de baix. El personatge es fa gran.

7è. STORYBOARD (és opcional).

És com si féssim un còmic de tot l'anunci. Serveix per anar pensant decorats, plànols, detalls... És la millor manera de comunicar les idees a la resta de l'equip que t'ajudarà a fer l'anunci.

Bé, ara ja estam en condicions de començar a gravar l'anunci.

Al següent vídeo pots comprovar lo bé que algú ha sabut plasmar la idea que t´he anat explicant. Fixa't amb el guió tècnic: analitza els diferents tipus de plànols i intenta esbrinar perquè els han utilitzat, què pretenen transmetre.

Aquest guió literari i tècnic s'ha de lliurar en forma de comentari a aquesta entrada del blog abans de dia 14 de gener de 2011. Tindrà el valor d'un 40% de la nota final del projecte.

LLIBERTAT i emocions. Realment som tan lliures com pensam?.

Acabam de treballar dos temes en els quals hem tractat dos eixos fonamentals en el procés de convertir-nos en persones: la llibertat i les emocions.

Hem defensat que la llibertat ens permet arribar fins a l'essència de la nostra persona i liderar decididament el nostre interior, descobrint qui som, quins són els nostres valors, passions, talents, habilitats...
[En aquest vídeo del programa de TV3 Amb filosofia pots veure diferents interpretacions de què s'entén per llibertat]

 

També hem pres consciència del pes que tenen els sentiments, les emocions i les passions en la construcció de la nostra visió de la vida i en la nostra relació amb els demés.

Tot plegat ens ajuda a determinar cap on volem anar i quin sentit li volem donar a totes les accions que fem, des d'anar d'excursió fins a estudiar per a un examen, tot té un per què, ho fas amb ganes i amb sentit.

Si bé sembla que les coses són així, des del món del consum s'intenta manejar aquestes qüestions en profit del benefici econòmic. Clarament ens manipulen la nostra capacitat de decidir i els nostres interessos, així quan pensam que elegim lliurement no fem més que respondre a estímuls que han estat preparats acuradament perquè responguem en un determinat sentit i no en un altre. Si això ho traslladam a l'àmbit de la política, a l'àmbit de les relacions personals, a l'àmbit dels valors, a l'àmbit de la bellesa ..., la manipulació pot ser bastant més greu. 

Doncs bé, visualitza el següent documental i fes una aportació al blog fent una dissertació de 200-220 paraules qüestionant si som tan lliures com pensam, posant de relleu les raons que hi ha per defensar el teu posicionament. 
IMPORTANT: les dissertacions han de començar amb el nom complet, curs, etapa i grup (per exemple: Nicolau Estemariu Ensenyat, 4ESO-E)

[Darrer dia per fer les aportacions 31 de març de 2014]

Consum: l'imperi dels sentits

A propòsit de la pel·lícula "El nin del pijama de ratlles"

La pel·lícula que estam veient a classe planteja alguns interrogants molt punyents i seriosos, ... i que paga la pena d'aturar-nos a reflexionar. Entre d'altres qüestions us propòs respondre aquestes preguntes:

1. Quines són les causes dels genocidis i com és que algunes persones es poden comportar de manera cruel i inhumana? 
2. Com és que persones que aparentment són sensates no distingeixen el bé del mal? 
3. Com és possible que un individu que es mostra com una bona persona, espòs ideal, pare preocupat pels fills sigui un criminal? Raona acuradament la resposta.
4. És possible que el crim es pugui convertir en un acte banal, rutinari, quasi funcionarial, quan l’executor és simplement una peça d’un engranatge i es limita a obeir ordres? 
5. Es pot ser molt eficient en aquesta feina i, per tant, premiat i elogiat?
6. I, finalment, quins altres interrogants t'ha plantejat a tu? (N'heu de formular un mínim de tres)

[S'han d'haver respost aquestes preguntes, com comentaris a aquesta entrada, abans de dia 20 de desembre de 2013]

Dilemes, dilemes i més dilemes. La vida és un dilema!



Estels de neu by Agustí Puigserver

Alguna vegada hauràs sentit dir que algú té un dilema i que no sap com resoldre'l, o que la vida està plena de dilemes, o que els dilemes són irresolubles, ... Bé, segur que la noció de dilema no t'és estranya, vaja que potser tu mateix t'has plantejat algun dilema.

T’has aturat a pensar què és un dilema? Per què les persones en moltes ocasions ens hem d’enfrontar amb algun tipus dilema? Per què són situacions difícils de resoldre?

Doncs bé, un dilema és bàsicament una situació en la qual entren en conflicte diferents valors morals, aquesta situació s’ha de resoldre escollint alguna de  les opcions possibles, atenent a que qualsevol de les decisions possibles entre en conflicte amb determinats valors. Per tant, el dilema ens situa en una cruïlla de camins.

Suposem el cas que us vaig plantejar a classe: Un policia de barri de Palma sap que un amic seu de tota la vida, que està passant per serioses penúries econòmiques, està fent petits robatoris a diferents supermercats del barri per donar menjar a la seva família. Aquests establiments han denunciat els robatoris i estan indignats pel fet de que la policia no trobi al culpable. El cap de policia crida a l’ordre al policia del barri i li demana més eficiència en la seva tasca. Què ha de fer el policia? Denunciar al seu amic? Fer veure que no sap res?

[Si ho fa l’amic anirà a la presó i la situació de la seva família esdevindrà caòtica, a més trairia a un amic de tota la vida. Si no el denuncia està incomplint un deure molt important com policia i si s’arriba a descobrir que ell ho sabia l’acomiadaran.]

Uf! Quin embull!!!

Podries ajudar al policia a resoldre aquest dilema?

1. Analitza totes les possibles solucions posant de relleu els pros i els contres de cadascuna d’elles, és a dir, exposant amb quins principis morals entren en conflicte cadascuna de les possibles solucions.
2. Ah! I quina seria la solució que prendries tu si fossis el policia del barri? Podries supermegaraonar la teva elecció?
3. Ara que has acabat l'activitat i has hagut de resoldre un "complicat" dilema, podries donar la teva pròpia definició de dilema?
4. Com darrera activitat, podries plantejar un dilema que hagis hagut de resoldre en algun moment de la teva vida? [Si és el cas que no t'en hagis plantejat cap mai pots inventar-te'l. Creativitat al poder!!!]

Recorda que la data límit per a fer les teves aportacions és el dimecres 6 de novembre 2013. Puntuació +/- 0,25 per a la nota final. És molt important que posis molta atenció amb l'ortografia.

Argumentant per resoldre dilemes

A l'anterior activitat (Dilemes, dilemes i més dilemes. La vida és un dilema!) hem après què és un dilema i, fins i tot, heu construït la vostra pròpia definició de dilema. També havíeu d’intentar resoldre un dilema que us plantejava raonant les possibles solucions. Aquesta darrera és una activitat complexa que cal treballar un poc més a fi i efectes de millorar les nostres habilitats a l’hora d’argumentar sòlidament un determinat plantejament.

Us propòs veure un fragment de la pel·lícula “El método” de Marcelo Piñeyro on veureu un exemple extraordinari de com afrontar la resolució d’un dilema.

Un cop has vist aquest fragment on es mostra un dilema referent a l'ètica empresarial, segur que podràs resoldre les següents activitats que t'ajudaran a entendre més acuradament què és un dilema i a argumentar amb més solvència els teus posicionaments:

1. Descriu, amb les teves paraules, el dilema que es planteja.
2. Exposa els diferents raonaments que fan els personatges.
3. Quina argumentació acaba tenint més pes? Per què?
4. Quina seria la teva decisió si fossis en Julio? Per què?
5. Si tu fossis el responsable d'una empresa, contractaries en Julio? Per què?

Recorda que la data límit per a fer les teves aportacions és el dimecres 6 de novembre 2013. Puntuació +/- 0,25 per a la nota final. És molt important que, a més de resoldre amb diligència les activitats, posis molta atenció amb l'ortografia.

PIRÀMIDE DE MASLOW

Aquests dies hem estat parlant de la persona com projecte, de la necessitat de definir amb solvència aquest projecte per donar sentit a la nostra vida, per omplir-la de dignitat. L'adolescència és el moment en que les persones agafam certa autonomia i ens enfrontam tot sols als primers reptes. Alguns d’aquests reptes suposen prendre complexes decisions, el que ens provoca certa angoixa per la incertesa dels resultats. Certament, tenir un projecte de vida ens ajuda a donar equilibri i solidesa a les nostres decisions, és a dir, saber el què volem fa molt més fàcil qualsevol decisió.

Abraham Maslow  va escriure l’obra “Una teoria sobre la motivació humana”(1943) on ens proposa una piràmide dels eixos que ens mouen a actuar.

Teoria de les necessitats de Maslow

La idea d’una piràmide ens suggereix, d’entrada, una gradació de nivells o escalons que cal superar per arribar a cotes més altes, sempre i quan, és clar, ens interessi arribar-hi. No estic massa segur de que el model social i educatiu que tenim ens proposi anar molt més enllà dels primers escalons, és més, probablement deixa ben a les clares que no hi ha cap necessitat de pujar massa escalons d’aquesta piràmide per sentir-se bé amb si mateix.

El vídeo que teniu a continuació és un anunci que es fonamenta en l’anàlisi de les motivacions que fa Maslow en aquesta piràmide. Doncs bé, cerca informació sobre la piràmide de Maslow i elabora una dissertació de 140 - 160 paraules [Seguint l’esquema que donàrem a classe] donant el teu punt de vista en relació a si el model de vida que ens ofereix la societat consumista actual ens condueix a l’autorealització en el sentit de Maslow o, per contra, ens convida a romandre en els esglaons inferiors.

[Aquesta activitat ha d'estar presentada el dia 10 d'octubre abans de les 8:00h: la comentarem a classe]

La persona com projecte

By APM

Ben segur que moltes vegades els teus padrins, els teus pares, els teus tios, els teus tutors, ... t'han demanat què vols ser quan siguis gran?

Les persones som un projecte que anam definint a mesura que prenem decisions. Aquestes decisions es poden prendre a l'atropellada, sense pensar, per por, per comoditat ... o de forma assenyada. Les persones que no tenen un projecte de vida solen prendre les decisions sense to ni so, i ... així els hi va!

Bé, com primera activitat per a aquest primer tema podries mirar aquests dos vídeos i després intentar explicar com creus que seràs tu el dia que compliràs 40 anyets.

Aquest exercici serà puntuat sobre +/- 0,25 punts a sumar sobre la mitjana del trimestre. Es pot lliurar fins el 23/09/2013 com a comentari d'aquesta entrada.

Rúbriques d'avaluació del projecte FILOSOFIA POPULAR

La investigació que estam duent a terme suposa certa complexitat perquè implica molts de factors alhora. A fi i efectes d'anar concretant aquests factors creiem convenient introduir unes pautes o criteris per poder avaluar el nivell d'acompliment de la tasca que tenim entre mans. 

Les rúbriques d'avaluació constitueixen una eina idònia per a determinar i avaluar les diferents actuacions que ens permetran arribar al resultat final de la nostra investigació. Així, amb les rúbriques definirem els ítems que emmarcaran d'una manera consistent el procés i, també, el producte final o, el que és el mateix, ens permetran saber què és allò que serà tingut en compte a l'hora d'avaluar els diferents aspectes del treball. En aquest sentit, establir uns criteris específics i que aquests siguin coneguts i compartits per l'alumnat i pel professorat permetrà simplificar el procés d'avaluació i, també, fer-lo més encertat, transparent, just i objectiu.

Ara bé, el que us volem proposar és una reflexió conjunta entorn als processos i al resultat final per a establir de forma conjunta el sentit i els termes que s'hauran de tenir presents a l'hora d'avaluar les diferents feines. En aquesta línia el que volem treballar és l'augment de la responsabilitat i l'autonomia de l'alumnat i, al mateix temps, fomentar la capacitat d'autoavaluació de totes i cadascuna de les tasques escomeses.

A tall de treball inicial us proposam elaborar tres rúbriques:

• Decurs del treball. [Ja està actualitzat l'enllaç]
• Dissertació final escrita.
• Defensa oral del projecte.

Criteris d’avaluació			Defensa oral del projecte
			10 - 8	7 -5	4 - 3	2 - 1
1		Exposició i contacte visual	Veu clara, amb bona pronunciació i entonació; sempre estableix contacte visual.	Veu clara, amb bona pronunciació quasi tot el temps; quasi sempre estableix contacte visual.	Costa entendre parts de l’exposició, amb vocalització acceptable; estableix poc contacte visual.	Costa entendre parts de l’exposició, vocalització dolenta; no mira a la gent durant l’exposició.
2		Llenguatge oral (formal i tècnic)	Parla amb fluïdesa emprant connectors i un vocabulari ric en tecnicismes.	Parla amb fluïdesa emprant alguns connectors i sovint un vocabulari al que no manquen tecnicismes	No parla fluidament ni quasi ni empra connectors; amb un vocabulari escàs en tecnicismes.	No parla fluidament, ni empra connectors ni un tecnicismes relacionats amb el tema.
3		Comprensió	Respon totes les preguntes del tema sense dificultat.	Respon la majoria de les preguntes del tema, però amb un mínim de dificultat.	Respon algunes preguntes del tema, però amb dificultat.	No sap respondre cap pregunta del tema que ha exposat.
4		Presentació	Sap explicar bé, sense errors ni necessitat de llegir; la introducció i la conclusió són clares.	Ho explica bé, encara que té algun error per no llegir; la introducció i la conclusió no són gaire clares.	Quasi sempre que està exposant llegeix; li falta la introducció o la conclusió.	Llegeix tot el temps, té molts errors, dubta, ...; no hi ha ni introducció ni conclusió.
5	Elements (temps, imatges, gràfiques,...)		El temps és el previst, amb un bon final; l’exposició s’ajuda amb imatges, taules, ... que no tenen errors i són rellevants i de bona qualitat.	El temps és el previst, però li falla el final; l’exposició s’ajuda amb imatges, taules, ..., encara que tenen alguns errors i són poc rellevants.	El temps no és el previst i falta desenvolupar un poc; l’exposició s’ajuda amb imatges, taules, ..., però són irrellevants i de mala qualitat.	El temps no és el previst i falta desenvolupar el tema; l’exposició no té cap ajuda visual, com poden ser imatges, taules, gràfics, ...
6		Exposen els arguments de manera ordenada	Totes les idees estan ordenades i no provoquen cap confusió.	Quasi totes les idees estan ben ordenades.	Les idees segueixen un mínim d’ordre, encara que puguin resultar un poc confuses.	Les idees estan exposades de forma desordenada i confusa.

El procés per elaborar aquestes rúbriques serà el següent:

• Proposta de rúbrica. Treball per parelles utilitzant la plataforma DRIVE. S'ha de dur còpia impresa a classe.
• Pluja d'idees. A classe cada parella anirà aportant aquells ítems amb els quals cregui que es podria confeccionar la rúbrica.
• Discussió i consens entorn als ítems adients.
• Elaboració de la graella final.

Clica aquí per baixar-te la rúbrica "Organització i gestió de grup" que férem a classe

Piràmide de Maslow

Abraham Maslow, psicòleg nord-americà, estudià les necessitats humanes. Les necessitats expliquen el comportament humà ja que l'única raó per la qual una persona fa alguna cosa és per satisfer les seves necessitats. Aquestes necessitats poden ser de diferents tipus i motiven fins que es satisfan. Maslow classificà les necessitats humanes en 5 grups o nivells, establint una jerarquia que forma la "Piràmide de Maslow". Aquest anunci de Repsol utilitza les categories d'aquesta piràmide. 

Doncs bé, cerca informació d'aquesta teoria de Maslow, explica com l'aplica aquest anunci i relaciona-la amb la teoria de la felicitat que hem explicat avui a classe.

I, per acabar, comenta el significat i l'actualitat d'aquesta afirmació de Maslow: "És cert que l'home viu només per al pa, quan no hi ha pa. Però què passa amb els desitjos de l'home quan hi ha un munt de pa i quan té la panxa plena crònicament ?".

Si vols veure la pel·lícula de "El Món de Sofia"

Si t'has fixat bé ara el blog està organitzat per pàgines. L'altre dia a classe us vaig parlar del llibre "El Món de Sofia". Aquest fou un llibre que va tenir un impacte molt important en el món editorial: per primera vegada en la història un llibre que tenia com temàtica de fons la filosofia es convertia en un autèntic èxit de vendes. Aquest èxit va fer que el món del cinema s'interessés pel llibre i el va dur a la gran pantalla.

Ara és possible trobar a YouTube la pel·lícula en versió castellana. Doncs bé, a la pàgina vídeos, si vols, pots veure la pel·lícula.

CONVIURE COM A PERSONES

Com estau? A punt per tornar a començar? Us vull proposar que a mesura que aneu acabant les presentacions amb la plataforma PREZI m'aneu enviant els enllaços a les presentacions i les aniré penjant al blog. Si no ho teniu acabat no us preocupeu i disfrutau dels pocs dies que ens queden de vacances! En qualsevol cas, pensau que el proper dimecres 11 de gener heu de fer les presentacions del tema a classe.

1.- Valors i actituds per a la convivència.

Valors i actituds per a la convivència. on Prezi

LA DIGNITAT on Prezi

2.- La dignitat i els drets humans.

ARRELS DE LA CONVIVÈNCIA JUSTA on Prezi

COM FER EL GUIÓ I EL VÍDEO DE LA TEORIA ÈTICA D'UN FILÒSOF.

Una de les quatre competències bàsiques que treballam aquest curs al nostre centre és el tractament de la informació i competència digital. Aquesta competència la podem treballar des de moltes vessants i seguint procediments diversos. Nosaltres a la matèria d'Ètica i ciutadania et proposam fer un vídeo de 5 minuts de durada on s'expliqui la teoria ètica d'un filòsof.


El primer que hauràs de fer és cercar informació de quins són els pensadors més rellevants pel que fa a la teoria ètica. Un cop tinguis la informació adient hauràs de proposar al professor o a la professora del teu grup el filòsof que has triat. Ten en compte que convé que en pensis més d'un per si fos el cas que algun company o companya teva ja l'hagués proposat. No es podran repetir els filòsofs.


Un cop tinguem el llistat definitiu i cadascú tingui assignat un pensador la següent passa serà estudiar a fons l'autor i, especialment, la seva teoria ètica. Aquesta serà la feina prèvia per a poder dissenyar el guió literari del vídeo, és a dir, pensar el què hem de dir i com ho direm. Recordau que el vídeo ha de durar 5 minuts, ni més ni manco.

El més important és fer un bon guió ja que és la preparació literària del rodatge. És important perquè aclareix el punt de vista filosòfic, artístic i tècnic de l'anunci. Ho hem de detallar tot de forma molt clara perquè no hi hagi confusions.

El medi que utilitzarem és l'audiovisual i això suposa que la informació la rebran els espectadors d'una vegada, i si no entenen alguna cosa és perquè no està ben explicat o no utilitzam el llenguatge adient, la qual cosa seria una llàstima perquè no hi hauria possibilitat d'endreçar-ho: la comunicació en aquest cas és unidireccional i no hi ha possibilitat ni de fer preguntes ni de posteriors aclariments.

Anem per feina!

1r. Pensar què vull explicar de l'autor.

Un cop tindràs el filòsof o filòsofa assignat, el primer que has de fer és llegir a fons i intentar entendre la proposta ètica que fa. Una vegada comencis a tenir les coses clares (el teu professor o professora pot ajudar-te a aclarir totes aquelles coses que no entenguis) has de pensar què has dir d'aquest autor perquè la teva explicació doni una visió més o manco completa de la seva teoria ètica. Es tracte de pensar el què vols reflectir, les idees que vols transmetre. Per anar encetant el projecte seria interessant fer un llistat de les coses importants de l'autor i de la seva teoria ètica que creus que has d'explicar al vídeo. Pensa que el teu professor o professora et pot ajudar a madurar aquesta part del projecte.


Després, quan comencis a tenir clar el què has de dir és el moment de començar a pensar diferents maneres d'explicar-ho i donar-ho a conèixer.

2n. Pensar un guió per a presentar la teoria ètica del teu filòsof.

Cal tenir molt clar que no tot es pot fer, hem de tenir present quines són les nostres limitacions de recursos: hem de pensar en coses fàcils, accessibles. Principalment hem de tenir en compte que només disposam de 5 minuts, ni un més ni un menys!

Si la història és original i conté el factor sorpresa, això ajudarà molt perquè el vídeo sigui un autèntic èxit. Tractarem de planificar la nostra història, tenint molt clar què és el que volem explicar, dissenyant les diferents seqüències i col·locant-les en una graella que m'ajudi a construir la seqüenciació temporal.

3r. Fer un esborrany del què contaré i del com ho contaré. 

En aquest moment ja començam a detallar més, incloent ja, a més del que contarem al vídeo, escenes, imatges, persones que intervindran, localitzacions, llum, música,... intentau que els texts del que heu d'explicar a cada escena siguin curts i clars. No convé gens amuntegar moltes idees en una sola escena. 

Així doncs, el que ara has de fer és fer un esborrany del què has d'explicar i com ho has de descriure en els diferents plànols que hi haurà a cada seqüència. Hem de tenir present la finalitat que perseguim, cada plànol i cada tipus d'enquadrament té un propòsit, no s'ha de deixar que res depengui de l'atzar. Tot ha d'estar perfectament previst i en consonància amb els objectius que pretenem aconseguir amb cada escena concreta.

4t. Reflexió

Un cop escrit el guió, hem de respondre a les següents preguntes per saber si el missatge va ben encaminat o si és necessari rectificar alguna cosa:

• Contribueix el missatge del vídeo a aconseguir una idea clara de la teoria ètica del meu autor?
• El missatge és creïble? És convincent?
• Connecta amb els interessos del destinataris?
• Gaudeix de suficient originalitat?
• S'entén amb claredat?
• Aconsegueix cridar l'atenció del receptor?
• Desperta l'interès del receptor?
• Es recorda fàcilment?
• Contribueix el missatge a captar la possible vigència de la teoria presentada?

Suposem que he respost afirmativament a totes les preguntes manco a la que fa referència a si crida l'atenció del receptor, o si en desperta l'interès. Com puc millorar aquests punts? 

5è. Guió literari

Un cop ho tenim tot controlat, ara descriurem per seqüències què passa, com i quan. Cal especificar molt l'acció. Recordau que ha d'enganxar, ha de tenir molta força.

I així, escena a escena, heu d'anar descrivint tot el que ha de passar a vídeo.

6è. GUIÓ TÈCNIC

En el guió tècnic apareixen totes les dades restants i que hem analitzat a classe: tipus de pla i la seva descripció, moviments de càmera, etc. Recordem algunes de les dades que hem explicat a classe:

TIPUS DE PLA:

Es denominen en funció de la figura humana.

Plànols llunyans: descriptius, ambientals. El personatge està sotmès al paisatge. Hi ha 3 tipus:

• Gran pla general: Ideal per donar sensació de petitesa, subordinació d'un personatge. L'espai és el protagonista.
• Pla general: El personatge existeix, no és absorbit del tot pel paisatge, se'l reconeix.
• Pla conjunt: Poden sortir més persones, són recognoscibles i són més importants que el paisatge.

Plànols mitjans: Són plans narratius, compten accions. També hi ha 3 tipus:

• Plànol americà: Pla d'una persona amb el tall a l'alçada dels genolls.
• Pla mig llarg: Més a prop, el tallam per la cintura.
• Pla mig curt: A l'alçada del pit, no veiem els braços a no ser que els tengui prop de la cara.

Plànols curts: Són plans dramàtics. Només es veu la cara del personatge. Hi ha 3 tipus:

• Primer pla: Agafa el cap, és el més cinematogràfic, expressa sentiments, sense referència corporal, excepte els trets de la cara.
• Primeríssim primer pla: Com l'anterior però més detallat, talla el cap.
• Plànol detall: Té una funció informativa puntual.

TIPUS D'ENQUADRAMENTS:

Cada enquadrament implica que posam la càmera en un determinat lloc.

• Angle normal: Normalment se situa a l'altura de la cara, tant si està assegut com dret.
• Picat: La càmera està per sobre del personatge. L'efecte visual és que el personatge queda aixafat contra el terra, l'empetiteix, sembla feble.
• Contrapicat: La càmera mira el personatge des de baix. El personatge es fa gran.

7è. STORYBOARD (és opcional).

És com si féssim un còmic de tot el vídeo. Serveix per anar pensant decorats, plànols, detalls... És la millor manera de comunicar les idees a la resta de l'equip que t'ajudarà a fer el vídeo.

Bé, ara ja estam en condicions de començar a gravar el vídeo

Aquest guió literari i tècnic s'ha de lliurar en forma de comentari a aquesta entrada del blog abans de dia 30 de gener de 2012. Tindrà el valor d'un 40% de la nota final del projecte.